Joan Roma

ESTRUCTURES ENVELLIDES.

Aquest títol podria perfectament canviar- se per un altre que digués, “estructures ineficients” o governs mal gastadors, poc innovadors o simplement “rutinaris”. Perquè dic això ? Doncs, per la constatació d’una organització interna molt poc eficient que porta a gastar molt en papers, i poc, en inversions pràctiques i innovadores.

Si ens fixem, l’estructura del govern central és similar a la que tenia cinquanta o cent anys enrere. Sembla que res hagi canviat ni pugui canviar perquè creuen que és la millor de les possibles. Si cent anys enrere hi havia una quinzena de ministeris, doncs, així continua a l’actualitat, malgrat els grans canvis de tot ordre, viscuts en aquest període.

Per part de la Generalitat, tampoc la seva estructura és mínimament operativa, eficient i austera. De fet, el president Pujol va copiar fil per randa, l’estructura del govern central. Li va semblar que si volia presidir un govern “important”, semblant al de un “estat” calia fer el mateix que el veí. Per tant, prop d’una quinzena de Conselleries, amb els seus Secretaris Generals, Directors, Subdirectors....i per descomptat, Delegats territorials, serveis de protocol, i organismes similars, copiats dels que té l’estat, simplement canviant-los-hi el nom: Tribunal de Cuentas – Sindicatura de Comptes, Defensor del Pueblo- Síndic de Greuges, Agència Protecció de Datos- Autoritat Catalana de Protecció de Dades. En aquests tres simples organismes duplicats, el cost per any supera els quinze milions d’euros.

El concepte o la raó per actuar d’aquesta manera és molt poc seriós i ben poc exemplificant de cara a gestionar els recursos públics. Els presidents de torn consideren que un país és important en la mesura que té una estructura “important”. I el nombre de Ministeris o Conselleries és l’aparador que tothom mira en primer lloc. I no l’adapten a les necessitats reals del país i la seva gent sinó a l’inrevés. Ells primer creen l’òrgan i després li donen la representació a la feina que pot fer.

Tot el contrari de països eficients i moderns, com el cas de Suïssa. L’agafo perquè va perfecte en el cas de Catalunya, en quan a superfície, nombre d’habitants, etc. A Suïssa tenen “només” set Ministeris, i no per això son menys “estat” o menys importants, però en canvi estalvien una autèntica fortuna, en estructura . Son eficients, austers i innovadors a nivell territorial i en burocràcia, perquè han federalitzat el país, de manera que cada nivell d’administració fa el que li és més proper i pràctic.

En el meu cas he seguit molt d’aprop la transformació feta per la Diputació de Barcelona i l’ajuntament de Barcelona. Dues institucions molt semblants, quaranta anys enrere, en quan a estructures envellides, rutinàries i funcionant com màquines de tren a vapor. Amb les persones adients, les idees clares i la voluntat ferma, van anar modificant la composició, estructura i funcionament de tots els departaments fins convertir la locomotora de carbó en un tren d’alta velocitat.

Puc assegurar que pràcticament tots els ajuntaments han fet els deures de posar-se al dia, i evitar estructures “feixugues” i impròpies dels temps que estem. Si cal agrupar regidories, es fa, si cal inventar-ne de noves, es fa, si cal suprimir-ne altres, es fa. Es hora que el mateix faci el govern central i el de la Generalitat. No té cap lògica gastar fortunes en estructures ineficients, quan el país està en crisi. Hi ha un principi elemental que és gastar poc en burocràcia i molt en inversions. Doncs, bé, tot el contrari del que s’ha fet fins ara.