Joan Roma

ESTRUCTURES EFICIENTS.

Hem pogut veure en anteriors escrits el que considero mala praxis a nivell d’organitzar l’estructura de la Generalitat, copiada del govern central, a diferència de les dels ajuntaments que han buscat innovació, eficiència i austeritat en la gestió.

He estat testimoni de múltiples visites d’ajuntaments d’arreu del món per estudiar l’estructura de l’ajuntament de Barcelona. I situació similar s’ha viscut a la Diputació de Barcelona. Dos models de transformació innovadora i eficient. En canvi ningú ve a estudiar la de la Generalitat perquè no suposa cap novetat.

I és que la gestió aquí, no té el predicament que se li doni en els països germànics o en els nòrdics, on el diner públic és considerat com a propi i per tant d’obligada transparència i austeritat. Aquí, s’ha considerat que cada Conselleria, equivalent a un Ministeri, havia de tenir la seva pròpia seu, i quan més ben situada, ostentosa i voluminosa, millor. Era una mostra de poder i fortalesa. I el despatx del Conseller/a, havia de representar aquest poder, i per tant se l’havia de situar a la planta setena, vuitena o novena. A dalt de tot, i amb unes dimensions estratosfèriques. Millor cinquanta o seixanta metres quadrats que no pas vint o trenta. I el mobiliari havia de fer conjunt, i sinó li agradava al responsable de torn, no tenia cap mania a fer-lo canviar de dalt a baix....

Tenim Barcelona i la resta de capitals farcides d’edificis i locals, comprats o llogats per la Generalitat, sense ordre ni concert, amb un cost enorme per les arques catalanes. En comptes d’optar per la concentració de seus en dos o tres edificis, cadascun volia el seu, i si calia negociar un lloguer de sis mil euros diaris, com en el cas de la Conselleria de Benestar Social i Família, és feia. Parlo de sis mil euros diaris de vint anys enrere, un dels casos que els socialistes varem denunciar reiteradament, però hi ha múltiples altres mals exemples de seus extraordinàriament cares, I quan es varen comprar seus, ara s’han venut per obtenir diner líquid i quedar-se a lloguer.

En fi, ja vaig exposar que un govern com la Generalitat, pel nombre d’habitants del país, territori i competències, podria perfectament funcionar amb set o vuit Conselleries, i aquestes es podrien concentrar en dos o tres edificis. No passa res. Més ben dit, és altament pràctic concentrar en pocs llocs, les seus del govern. Es pràctic pels ciutadans, i ho és pels treballadors. I rebaixa les despeses d’una forma extraordinària. S’han acabat els temps de vaques grasses, però és que encara que tinguéssim grans ingressos, l’austeritat en la despesa hi ha de ser sempre i en tot moment.

Alguns s’estranyen del deute i l’endeutament a que hem arribat, però és que tot suma. I pagar estructures sobredimensionades, i amb una “alegria” ben poc austera, produeix efectes molt negatius sobre les finances. No hi ha res pitjor que augmentar cada any les despeses corrents, perquè s’entra en un cercle infernal del qual costa molt sortir.

I ara, seria molt oportú, molt pedagògic i molt pràctic, endegar un pla profund i a mig termini de redimensionament de les estructures de govern. Tothom ho apreciaria i seria un bon model per a tots els ciutadans. Reduir i concentrar departaments i serveis, fer més eficient l’administració i acordar amb els altres nivells , el repartiment de funcions. Es una cosa tant senzilla i tant coneguda com la de la federalització del país. S’hi guanya molt a tots els nivells, i converteix en eficients, múltiples funcions que ara no ho son.