Friday, August 19, 2016

 

DECONSTRUINT CATALUNYA -art. Regió 7

DECONSTRUINT CATALUNYA.
Confesso que trenta-cinc anys enrere em declarava comarcalista i regionalista, a més de catalanista i socialista, però he deixat de ser-ho (en els dos primers casos) degut a la tardança i la mala praxis emprada. Entenguem-nos. Quan les coses no es fan en el moment adequat, perilla la seva oportunitat i existència.
La setmana passada parlava de les estructures “envellides”, avui parlaré del caos organitzatiu a nivell administratiu i territorial en el que estem ficats, molt propi de països amb governs febles o mediocres, o tot alhora, com tenim ara.
Es dona la paradoxa de posar-nos a dividir aquí, quan la resta del món, és dedica a agregar, sumar o agrupar. Ara mateix a França s’està produint la segona gran “revolució” territorial després de 1789, consistent en reduir les regions de 22 a 13, amb un estalvi previst d’uns 12.000 milions d’euros. Podríem parlar de Grècia, Suècia, Itàlia, etc.
Però bé, tornem a casa. L’any 1936 es va aprovar el mapa comarcal de Catalunya, format per 38 comarques, i 9 vegueries. L’any 87, en comptes de pensar en un mapa propi dels temps en que estàvem, s’acorda recuperar el vell mapa, i afegir-hi tres comarques més: Pla de l’Estany, Pla de l’Urgell i Alta Ribagorça, per arribar a les 41. Perquè 3 de noves i no 5 o 7 ? Simplement per decisió del president Pujol, en funció de compromisos presos per ell directament. Segon problema, en comptes d’optar per comarques de serveis, es decideixen comarques “ polítiques,” equivalents a mini- parlaments, sense finançament propi ni autèntiques competències, de manera que només poden sobreviure gràcies als diners que la Generalitat els envia, a raó de 600.000 euros per comarca, i un plus en funció dels habitants que té.
I com que el mapa es va obrir el 87, perquè no tornar-lo a obrir més tard ?. Així s’ha fet i ja tenim la comarca número 42, en el Moianès i si res ho destorba dintre d’uns mesos tindrem la número 43, en el Lluçanès, i seguirem, que ningú ho dubti. Cap de les noves ni la majoria de les velles comarques son “autosuficients”. Només poden sobreviure si la Generalitat, els hi paga les nòmines, i els hi delega alguns petits serveis per justificar l’existència. Un exemple clar, d’error polític, ineficiència i desgavell general, amb un cost insostenible.
Però, això no seria res sinó fos perquè un país tant petit, com el nostre, ha de ser repartit no en 4 províncies, com feu el Madrid polític del segle XIX, sinó en 6, 7, 8 ....vegueries. No en diem regions perquè és una paraula massa fàcil de pronunciar pels castellano parlants. En el 36, eren 9 les regions o vegueries. Aquí ,després d’un part més que complicat en el Parlament n’aprovarem 7, però ja tenim la vuitena en el bressol ( el Gran Penedès) trinxant l’Anoia , i que ningú descarti la novena ,amb Osona, Ripollès i la Garrotxa, o alguna altra....En aquest cas el cost ja és molt més elevat que mantenir una comarca, perquè podem parlar d’uns quants milions a l’any.

Amb tot, i a l’espera de posar-se d’acord en les funcions que cada nivell ha de cobrir, ningú vol “realment” que funcionin. Perquè ??? Doncs perquè hi perdem la majoria d’ajuntaments, siguin del color que siguin. Com Alcalde de Borredà, prefereixo pertànyer a la província de Barcelona i a la seva Diputació, que no pas a la Regió Central. Ens hi va no menys d’un 60% de les ajudes tècniques i econòmiques que rebem cada any. I com Borredà, la resta de municipis de tota la Catalunya Central. Mireu, si la part rica se’n va,a la part pobre, ens repartirem les engrunes. Mal negoci. En resum, hem d’esperar la vinguda d’un segon “seny ordenador” com fou Prat de la Riba perquè posi ordre en el pati, anul·li bona part del que s’ha fet fins ara, i arribi a la conclusió que les províncies no foren un mal invent, si es gestionen bé. Trenta-set anys per arribar a aquesta conclusió ja diu molt dels qui ens governen. 





<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?