Sunday, July 10, 2016
QUÈ FAN ELS AJUNTAMENTS ? - art. Regió 7
QUÈ FAN ELS AJUNTAMENTS ?
Després de l’obligat parèntesis electoral,
reprenc alguns escrits sobre el món municipal, coincidint amb els meus
vint-i-cinc anys d’alcalde de Borredà i amb els dotze de regidor, la qual cosa
suposa una visió sobre els trenta-set anys de democràcia municipal. Pretenc,
trencar les imatges d’uns quants poca vergonyes que han fet servir el càrrec
per enriquir-se o per afavorir interessos determinats, lluny del que ha estat
la feina de la immensa majoria de càrrecs municipals.
El món municipal és molt present en la vida de
tots els ciutadans, però és immensament desconegut en les seves interioritats i
funcionament, fins el punt de poder escoltar afirmacions fetes de bona fe, que
et deixen palplantat per tant alt desconeixement. A veure si amb uns pocs
escrits aconsegueixo portar una mica de llum als lectors.
Per entendre’ns, un ajuntament és una mena
d’empresa de serveis, destinats als ciutadans del municipi. Una empresa
pública, per descomptat, perquè es nodreix de diner dels ciutadans i d’altres
administracions públiques. Que té un encarregat / director que porta el títol
d’alcalde, el qual coordina tots els serveis municipals, ajudat per uns quants
contramestres , als quals confia tot un seguit de responsabilitats. Ell i els
contramestres formen l’equip de govern, encarregat de gestionar i administrar
els recursos municipals, i té la supervisió i control, d’altres persones, des
de l’oposició.
Tota empresa, ha de tenir treballadors i
tècnics, els quals han de dur a terme les propostes i acords , decidits per
l’equip de govern. Però hi ha una gran diferència respecte l’empresa privada
per quan en la pública, un secretari o secretària d’ajuntament, no és una
administrativa a les ordres de l’encarregat /director sinó un funcionari d’alt
nivell, encarregat d’establir i determinar si un acord s’ajusta a la legalitat
o no, encarregat d’assessorar, supervisar i controlar tota l’acció de govern. I
pot autoritzar o no, un determinat acord o un determinat pagament, en
ajuntaments petits en que el secretari compatibilitza la secretaria amb la
intervenció ( control dels comptes). En els grans, les dues funcions les porten
persones diferents, però sota el mateix criteri i funcionament.
Estem, doncs, molt lluny de la idea
generalitzada de que un alcalde fa o desfà com bé li sembla. El paper de
l’alcalde actual és el de coordinador, impulsor i representant del municipi, en
tots els actes, reunions i organitzacions a les quals pertany. Una feina
absorbent, en un país molt burocratitzat i en el qual impera el principi del
control i la desconfiança per part de les altres administracions, dites
superiors.
Precisament aquesta és la primera gran crítica
a fer, al sistema administratiu ,tal com funciona a Catalunya i a Espanya. La Generalitat actua com
administració supervisora i controladora de tot el que volen fer els
ajuntaments, fins el punt de no existir una autèntica autonomia municipal,
només que en ben pocs serveis i decisions. No s’ha creat un sistema transversal
de coordinació i bona entesa entre els tres nivells : municipal – autonòmic –
estatal, sinó un de dalt a baix. Mana el de dalt de tot, seguit del del mig i
finalment el de baix de tot, el municipal ,que rep per totes bandes, i és
obligat a complir les normatives i lleis redactades pels que té més amunt.
Ara mateix, els ajuntaments estan sotmesos a
obligacions de tota mena, decidides pel govern de l’Estat, en contra de l’acord
establert en els primers anys de democràcia municipal, de manera que tenim
menys autonomia ara, que no pas, vuit, deu o quinze anys enrere. Estem lluny,
doncs, d’on voldríem estar, i això va en detriment del bon funcionament
municipal com veurem en un proper escrit.
# posted by joan roma cunill @ 2:00 AM 
