Friday, June 03, 2016
FELICITATS, MANRESA - art. Regió 7
FELICITATS, MANRESA.
Alguns es demanaran a què ve, aquesta
felicitació, però és que amb anys de retard, finalment, la setmana passada vaig
anar a fer una llarga caminada per la Plaça de la Reforma, Camí dels corrals,
entorn de La Seu, i per tota l’entrada sud de la ciutat. Baixo una o dues
vegades a la setmana a Manresa, i durant anys havia vist tota la zona en obres,
però havia anat deixant per més endavant una visita pausada i tranquil·la per
tot l’indret.
Francament, entenc les dificultats, retards,
conflictes i costos econòmics d’una obra d’aquestes dimensions. Es el que
anomenem una “obra de ciutat” o un projecte de dimensions estratègiques que
només es poden fer cada vint o trenta anys,... i encara. Però, ha valgut la
pena. Els protagonistes poden estar satisfets dels esforços dedicats, les penes
i treballs passats, perquè el resultat ha suposat un canvi radical en un espai
que feia una certa pena anys enrere, i no s’esqueia en absolut a una ciutat de
les dimensions de Manresa, ni era una crida a entrar-hi.
Ara La Seu, té l’entorn que es mereix i la
visita és obligada, per fora i per dintre que també sorprèn per la bellesa i
majestuositat, de manera que el turisme té ja unes altres perspectives de cara
el present i futur immediat, si li sumem tot el conjunt lligat a Sant Ignasi.
I és que les capitals de comarca i encara més
les regionals, han de servir, no només ,per donar serveis als territoris de
l’entorn sinó també exercir un atractiu des d’altres punts de vista, en
benefici de la pròpia ciutat i de tots els que en depenen d’una manera o altra.
Sóc dels que viatjo sovint per tot el país i
quan vull apujar una mica la moral me’n vaig cap a Vic, on dona la sensació que
la crisis està lluny o l’hem superada. La dinàmica és envejable i mereix ser
estudiada i copiada en alguns dels seus apartats. Una segona ciutat on vaig
sovint es Solsona. Una mostra clara de petita ciutat molt ben equipada, ben
distribuïda, amb un nucli antic molt ben restaurat i amb una activitat
esportiva i cultural dignes d’elogi. També La Seu d’Urgell és una capital de
gran interès, a l’igual que Puigcerdà. I si vull anar més lluny, Girona , és un
dels grans símbols per les ciutats mitjanes.
Tornant a Manresa, el que sí va suposar una
altra aposta “estratègica” fou el Kursaal. De totes les ciutats abans esmentades
i de moltes altres que per raó d’espai no puc detallar, el que marca una gran
diferència és disposar d’un espai com aquest, amb una programació de primera
divisió. En sóc un dels habituals i costa triar o compaginar activitats quan
tens espectacles de tota mena que voldries anar a veure i que no pots per raons
diverses. Quan alguns diuen que la cultura mou més que moltes altres
indústries, tenen tota la raó. I el Kursaal n’és una prova evident.
I també ho és, disposar d’un espai privilegiat
com el Parc de l’Agulla. També aquí els seus promotors, dissenyadors i
mantenidors varen encertar de ple. I aprofitant que hi vaig a passejar i a
posar les idees en ordre, de tant en tant, agrairia o més ben dit agrairíem
tots els usuaris, el canvi dels vells bancs
de ferro existents a la part alta del passeig, per altres de fusta, i finalment
que un dia a la setmana algun empleat anés a netejar-los tots, de les
deposicions dels ocells que es paren en els pins que donen ombra. A vegades la
meitat queden sense ús per aquesta causa.
En fi, no sempre s’ha de criticar al govern o
governs de torn, sinó també és bo i saludable elogiar el treball realitzat per
diversos equips municipals en un poble o ciutat determinada. Com alcalde
m’agrada voltar per tot arreu i si veig algun detall digne de ser copiat, no
dubto a fer-ho. La suma de tot el que fem, uns i altres, permet millorar la
vida dels nostres conciutadans que per això al cap i la fi ens han votat.
# posted by joan roma cunill @ 11:13 PM 
