Tuesday, May 10, 2016
POC CRÍTICS AMB LES RETALLADES - art. nació digital solsona
POC CRÍTICS AMB LES RETALLADES.
En temps de crisis
es poden adoptar diferents actituds davant les decisions dels governs de torn:
la passivitat i resignació, o el rebuig i la lluita per aconseguir canviar-les.
Sempre m’he posat al costat de la segona, i ara tenim la gran oportunitat per
fer-la realitat.
A nivell català, el
govern Mas va ser el primer en aplicar retallades dures i contundents. Semblava
voler ser el primer de classe a nivell d’Espanya i demostrar que una nova
cargolada sempre era possible. El resultat està a la vista de tothom en els
principals serveis essencials com son els relacionats amb la Sanitat , l’Educació i els
Serveis Socials, però també en molts altres que son igualment propis d’un model
de vida.
A nivell estatal,
l’esforç retallador va ser imposat als altres nivells de les administracions i
poc a nivell intern, de manera que han impartit ordres als ajuntaments, i
governs autonòmics, i han deixat pel final ocupar-se de les pròpies despeses.
Era el moment adient per una reestructuració en profunditat de l’estat, i en
canvi , ni han volgut ni s’han atrevit.
Ens trobem en el
marc d’una societat clarament desequilibrada amb una classe mitjana, molt
disminuïda i fràgil, i una immensa classe baixa, amb sectors en el llindar de
la pobresa. Qui cregui que aquesta dinàmica pot continuar sense posar en perill
la cohesió social i l’equilibri territorial és que no veu la crua realitat.
Tornem a campanya i
tornarem a votar. Es un bon moment per mostrar la indignació al nostre entorn,
però sobretot, convèncer la gent de que una altra manera de governar i actuar
és possible. Ja no amb paraules sinó en fets molt concrets, i molt immediats
perquè hi ha un munt de necessitats que no tenen espera.
Porto dies mirant
programes i escoltant els principals responsables polítics, i no m’imagino
Podemos en el govern. No me l’imagino perquè escolto paraules i més paraules,
però no vies concretes ni camins viables. Qui ha estat en un govern o en una
oposició sap la complexitat dels problemes i la concatenació de resultats en
funció de quina decisió és pren. En ells escolto simplificacions , però no ,
autèntiques respostes.
I de la dreta ja
hem vist tot el que podíem veure i més. El sol fet de que no es castigui tot el
que s’ha fet malament i tots els casos de corrupció institucionalitzada que ha
existit en nombrosos indrets governats pel PP, ja impedeix qualsevol idea de
possible regeneració.
Sóc socialista i
reconec que manca objectivitat en algunes de les reflexions, però a nivell de
programa, primer, i de persones, després, hi veig els elements indispensables
per poder conformar un govern i tirar endavant les primeres grans mesures
reequilibradores a la societat. La gent vol escoltar que l’atur és el primer
dels grans problemes, i que per això cal prendre mesures excepcionals. Si la
gent té feina, surt de la pobresa, i si surt de la pobresa, impulsa l’economia,
i si l’economia millora, es poden recaptar més recursos per destinar a sanitat,
educació , serveis socials i garantir les pensions...
Segur que anirem
tots a la campanya i a les eleccions força emprenyats, decebuts o a contra cor,
però de nosaltres dependrà un resultat similar o una millora de resultat com
per garantir un nou govern de progrés. Les enquestes no semblen castigar
especialment el PP, per molts escàndols més que apareguin. Se’ls hi perdona
gairebé tot, però els que no es poden quedar a casa som els que volem el seu
pas a la oposició. Costa admetre no haver estat capaços d’arribar a un acord de
govern, però així estem. Ara tenim a la mà una nova oportunitat. No la deixem
perdre.
# posted by joan roma cunill @ 3:25 AM 
