Friday, February 12, 2016
PARTICIPACIÓ - art. Regió 7
Aquesta és una de
les paraules més utilitzades en els darrers temps, per part dels moviments i
partits emergents, en una mena de carrera per demostrar que ells sí promouen la
participació de la gent, en contraposició als vells partits o als vells representants
de la política, en les diferents vessants.
Res més incert com podem veure en multitud de pobles i ciutats, però
molt especialment en els llocs més petits i allunyats.
I quan parlo de
“participació” no em refereixo a la necessitat d’organitzar “processos
participatius” amb urnes i grans desplegaments informatius i documentals. No,
no fa falta quan parlem de llocs en que tots ens coneixem i on hi ha una
autèntica voluntat d’escoltar a la gent i fer el possible per donar sortida a
les peticions que ens fan arribar. I en matèria de participació no fa falta
posar edat ni condició.
Tant important és
escoltar peticions de nens i nenes de cinc o sis anys, demanant posar uns
“aparca bicicletes” en el pati de l’escola, com buscar un lloc on puguin anar a
circular amb els patinets, deixar tot l’any les xarxes a les porteries, o
comprar alguna taula de tennis taula, en algun punt concret de la zona
esportiva, com posar uns bancs en algun dels camins més utilitzats per anar a
caminar la gent gran, ampliar els horaris del Centre Cívic, organitzar algun
taller de cuina, manualitats o punta al coixí, o posar algun canal nou en el
servei de televisió per cable municipal. I més important encara, fer notar si
algun veí/ veïna pot tenir algun problema de salut / assistència, com per
actuar de forma immediata.
En un poble petit o
mitjà, “els processos participatius” es produeixen cada dia, a qualsevol
moment, aprofitant la visita habitual de l’alcalde, regidors o regidores, a
tots els racons del poble, anant a comprar el diari, mitjançant trucades a
l’ajuntament o ,cada vegada més, enviant correus electrònics. Aquesta és la via
habitual per fer arribar peticions, recomanacions, reflexions o alternatives a
les previsions de l’equip de govern municipal.
I en el mateix moment o al cap de molt poc temps, es donen les
explicacions oportunes o les resolucions sobre els temes plantejats.
Aquest és el gran
avantatge de governar en un petit o mitjà municipi. Els temes es coneixen de
primera mà, i és molt ràpid donar resposta, i si es pot, solució. I és evident
que res més satisfactori que a banda de donar explicacions s’hi pugui aportar
solució, perquè demostra l’eficàcia d’aquest sistema de participació directa.
No calen fer consultes, ni grans historials, sinó estudiar la proposta i veure
com posar fil a l’agulla per complir la petició rebuda.
Altra cosa és en
els grans municipis on el contacte directe entre càrrec públic i administrat és
més difícil i enrevessat. En aquests casos es necessiten col·lectius més
extensos i representatius per poder canalitzar les peticions, i tant essencials
son les associacions de veïns com els propis partits polítics, o altres àmbits
d’interès. El que sí és cert és la receptivitat de la immensa majoria d’equips
de govern municipals arreu del país. I malament sinó ho son perquè la llunyania
es fa cada vegada més intensa i extensa fins a perdre la relació entre la
realitat i l’acció de govern.
Les noves
tecnologies ajuden a informar i documentar, però no sempre son la millor via
per facilitar la participació. Hi ha molta activitat “passiva” i poca
“d’activa”. Aquí és on els avantatges dels pobles petits i mitjans facilita la
pro activitat, acosta l’administració als ciutadans, i permet estar més al dia
dels problemes que apareixen. Tinguem
clar, doncs, que la “participació” és un element bàsic en política i és tant
antiga com l’anar a peu. No ha calgut esperar l’aparició de moviments o partits
emergents per posar-la de moda o fer-la realitat. Des del primer moment ha
estat element essencial de les relacions govern – ciutadans.