Thursday, February 11, 2016
MODELS A SEGUIR- art. Blogesfera socialista
MODELS A SEGUIR.
No és cert que hi hagi una sola manera de fer o de governar.
En absolut. Cada persona imprimeix la seva visió, la seva experiència, els seus
ideals i les seves capacitats de gestió de la qual en depèn bona part de l’èxit
o el fracàs. I si és líder d’un govern, ha de tenir una bona mà esquerra per
saber elegir els seus companys de viatge. Conformar un equip sòlid, equilibrat
i ben encaixat, és fonamental per tirar endavant l’acció de govern.
Per raons d’espai avui em referiré a dos exemples del que jo
entenc com bons lideratges i que son dos models a seguir per tots els qui tenen
càrrecs institucionals de rellevància. Un és Iñigo Urkullu, Lendakari del
Govern Basc, i l’altre, Ximo Puig, President de la Comunitat Valenciana. Dos
casos molt diferents, a nivell polític i territorial, però molt semblants a
l’hora de dur a terme l’acció de govern.
El cas basc, és paradigmàtic del que és exercir la política
d’una manera eficient, austera i alhora propera a la resta d’institucions del país
i del conjunt dels ciutadans. Envejo la capacitat de canvi i innovació en
moltes de les seves accions polítiques i no és casual que tinguin uns resultats
esplèndids en la seva acció de govern. Aquí tots ho justifiquem en el Concert
econòmic, però si la gestió no hagués estat bona, ni amb Concert ni sense, no
se n’haguessin sortit ben parats. A Catalunya se’ns va oferir un Concert propi
i varem dir que no, que era una antiqualla, allà el varen conservar, millorar i
adaptar als nous temps, fins a dia d’avui.
Però, no em vull referir a aquest aspecte sinó al model de
gestió del conjunt del país. D’entrada el govern basc està compost per només
nou membres. El President Urkullu, acompanyat per quatre conselleres i cinc
consellers, i prou. La concentració de competències en poques conselleries les
fa més àgils, més competents, més barates i més eficients. La relació entre
govern basc, diputacions i ajuntaments és modèl.lica en quan a repartiment de
funcions, competències i finançament. D’aquí que el conjunt sumi i tingui una
projecció molt positiva de cara el futur.
Un altre molt bon exemple és l’acció de Ximo Puig al
capdavant de la Comunitat Valenciana, una vegada destrossada per múltiples anys
de governs del PP que l’han convertida en un immens pou de despropòsits. El
vaig conèixer en la seva etapa d’Alcalde Morella, al llarg de dotze anys. Una
ciutat meravellosa, plena d’història i protegida en els seus mínims detalls.
Qui no l’hagi visitada, s’ha perdut una autèntica meravella.
Aquella experiència, juntament amb la de diputat provincial
i al Congrés li ha servit per posar en marxa una reestructuració a fons de tot
l’entramat administratiu de la Comunitat Valenciana. I no ho fa amb ànim
victimista, sinó exigint canvis en el finançament de la tercera comunitat en
aportació a l’Estat, i posant al dia tota la maquinària administrativa,
convertint-la en model de rapidesa i eficàcia. En poc temps ha canviat
radicalment les estructures i el funcionament del territori.
I ho fa no solament portes endins sinó també participant
portes enfora en la governabilitat d’Espanya, de forma similar a com ho fa el
Lendakari Urkullu. Ambdós no necessiten construir enemics exteriors o marcar
guions impossibles de seguir ni complir, sinó sent pràctics i directes en les
seves reivindicacions i projectes.
No cal anar lluny per trobar altres maneres de fer i
governar, molt diferents de les que vivim a casa nostra, on sempre la primera
frase és que si alguna cosa no funciona és “per culpa d’un altre”. El
victimisme pot donar alguns elements de distracció però no serveix mai per
resoldre els problemes. D’aquí que sovint vagi bé prendre altres models com
exemple de que les coses es poden fer d’una altra manera.