Joan Roma

MODELS A SEGUIR.

No és cert que hi hagi una sola manera de fer o de governar. En absolut. Cada persona imprimeix la seva visió, la seva experiència, els seus ideals i les seves capacitats de gestió de la qual en depèn bona part de l’èxit o el fracàs. I si és líder d’un govern, ha de tenir una bona mà esquerra per saber elegir els seus companys de viatge. Conformar un equip sòlid, equilibrat i ben encaixat, és fonamental per tirar endavant l’acció de govern.

Per raons d’espai avui em referiré a dos exemples del que jo entenc com bons lideratges i que son dos models a seguir per tots els qui tenen càrrecs institucionals de rellevància. Un és Iñigo Urkullu, Lendakari del Govern Basc, i l’altre, Ximo Puig, President de la Comunitat Valenciana. Dos casos molt diferents, a nivell polític i territorial, però molt semblants a l’hora de dur a terme l’acció de govern.

El cas basc, és paradigmàtic del que és exercir la política d’una manera eficient, austera i alhora propera a la resta d’institucions del país i del conjunt dels ciutadans. Envejo la capacitat de canvi i innovació en moltes de les seves accions polítiques i no és casual que tinguin uns resultats esplèndids en la seva acció de govern. Aquí tots ho justifiquem en el Concert econòmic, però si la gestió no hagués estat bona, ni amb Concert ni sense, no se n’haguessin sortit ben parats. A Catalunya se’ns va oferir un Concert propi i varem dir que no, que era una antiqualla, allà el varen conservar, millorar i adaptar als nous temps, fins a dia d’avui.

Però, no em vull referir a aquest aspecte sinó al model de gestió del conjunt del país. D’entrada el govern basc està compost per només nou membres. El President Urkullu, acompanyat per quatre conselleres i cinc consellers, i prou. La concentració de competències en poques conselleries les fa més àgils, més competents, més barates i més eficients. La relació entre govern basc, diputacions i ajuntaments és modèl.lica en quan a repartiment de funcions, competències i finançament. D’aquí que el conjunt sumi i tingui una projecció molt positiva de cara el futur.

Un altre molt bon exemple és l’acció de Ximo Puig al capdavant de la Comunitat Valenciana, una vegada destrossada per múltiples anys de governs del PP que l’han convertida en un immens pou de despropòsits. El vaig conèixer en la seva etapa d’Alcalde Morella, al llarg de dotze anys. Una ciutat meravellosa, plena d’història i protegida en els seus mínims detalls. Qui no l’hagi visitada, s’ha perdut una autèntica meravella.

Aquella experiència, juntament amb la de diputat provincial i al Congrés li ha servit per posar en marxa una reestructuració a fons de tot l’entramat administratiu de la Comunitat Valenciana. I no ho fa amb ànim victimista, sinó exigint canvis en el finançament de la tercera comunitat en aportació a l’Estat, i posant al dia tota la maquinària administrativa, convertint-la en model de rapidesa i eficàcia. En poc temps ha canviat radicalment les estructures i el funcionament del territori.

I ho fa no solament portes endins sinó també participant portes enfora en la governabilitat d’Espanya, de forma similar a com ho fa el Lendakari Urkullu. Ambdós no necessiten construir enemics exteriors o marcar guions impossibles de seguir ni complir, sinó sent pràctics i directes en les seves reivindicacions i projectes.

No cal anar lluny per trobar altres maneres de fer i governar, molt diferents de les que vivim a casa nostra, on sempre la primera frase és que si alguna cosa no funciona és “per culpa d’un altre”. El victimisme pot donar alguns elements de distracció però no serveix mai per resoldre els problemes. D’aquí que sovint vagi bé prendre altres models com exemple de que les coses es poden fer d’una altra manera.