Thursday, January 21, 2016
TEMPS CONVULSOS - art. Regió 7
TEMPS CONVULSOS.
Alguns han volgut veure en la retirada de Mas un gest èpic quan en realitat
ha estat una decisió forçada per la tossuderia de la CUP en mantenir aquesta
condició fonamental en els seus plantejaments, vist que la majoria de les
altres exigències els hi eren denegades. Com a mínim havien de tenir una
justificació clara per poder canviar radicalment els seus plantejaments i
aparèixer amb algun trofeu a la mà. Un trofeu que ha costat molt d’obtenir i
que ha portat la CUP
a una situació increïblement complicada i impossible de digerir i administrar
com ja hem comprovat amb la renúncia de dos diputats, de forma voluntària i dos
altres com a càstig pel mal comportament tingut...francament mai havia vist ni
havia imaginat un escenari tant rocambolesc. Oimés si hi afegim el repartiment
de vot en la investidura del nou president i el compromís d’aportar dos
diputats al grup de govern perquè facin de pont entre Junts pel Sí i la
CUP. Vaja
Però com en tot, estem en un petit país, on tot s’explica i on tot se sap,
i ens hem assabentat d’un dels factors essencials per entendre la retirada de
Mas i l’acord en el darrer minut per canviar de candidat a la presidència. El
factor decisiu ha vingut de la mà d’una àmplia enquesta sobre possibles
resultats de Convergència en unes eleccions repetides en el mes de març. El
panorama era dantesc per quan apareixia com a primer partit el Podemos català,
en segon lloc ERC i en tercer lloc Convergència amb dinou diputats. I un detall
important. La CUP
desapareixia del Parlament. Heus aquí uns arguments contundents per prendre una
decisió no contemplada en cap dels escenaris principals. Feia falta guanyar
temps, un temps mort en el procés, per poder recomposar mínimament
Convergència.
I ja tenim nou president, amb un nou govern, no elegit per ell sinó pel seu
antecessor, i amb un Parlament dividit en dues parts pràcticament iguales, amb la CUP en el bell mig, compromesa
a votar a favor de totes les propostes del govern quan facin referència al
procés sobiranista però amb les mans lliures quan es tracti d’altres temes.
Aquesta dependència formal, veurem com és gestionada per una força política
assembleària que decideix en assemblea quan li sembla i canvia els acords quan
li convé.
Estem plenament en “terres o aigües ignotes” maniobrant un vaixell que ha
canviat de capità però segueix un rumb incert, i ningú té la carta de navegar
posada al dia. Cap on ens portarà? Què farà i com ? son preguntes que no he
vist contestades, clarament, enlloc. I que el nou president cregui que perquè
Espanya té un govern en funcions no és capaç de prendre grans decisions, suposa
un desconeixement brutal de les eines d’un Estat de dret. Es més, li pot donar
el gran avantatge de demostrar la fortalesa d’un govern estatal, en uns moments
en que necessita , més que mai, mostrar contundència i unitat.
Seria una greu imprudència provocar reaccions contundents quan l’economia
institucional depèn de tot i per tot de la central, i quan l’estat disposa
d’elements legals per impedir qualsevol acord o decisió contrària a llei. Estem
en temps convulsos, amb dirigents poc avesats i preparats per assumir els
reptes que s’han marcat. Confiem en que ningú provoqui cap descarrilament del
qual ens haguem d’arrepentir tots plegats.
# posted by joanroma @ 12:41 AM 
