Saturday, January 30, 2016
ON EREN I QUÈ FEIEN TÈCNICS I FUNCIONARIS ? - art. Blogesfera
ON EREN I QUÈ
FEIEN ELS TÈCNICS I FUNCIONARIS ???
Els qui portem molts anys en càrrecs institucionals, ens demanem com s’han
pogut produir tants casos de corrupció en tants llocs , sense la implicació
directe de tècnics i funcionaris. Veiem molts polítics imputats, però molts
pocs tècnics i funcionaris , en situació semblant. A què es deu aquesta
anomalia ?
I dic anomalia, perquè sí que pot haver-hi corrupció sense participació de
tècnics i funcionaris quan els tractes es fan fora de l’ajuntament, del govern
autonòmic o del govern central, però n’estem veient aquests dies, en que
determinats pagaments es varen fer per via oficial. I tota via oficial
requereix la participació de tècnics i funcionaris per poder-les dur a terme.
M’explico. En casos com Aquamed, els ERE d’Andalusia, el cas Palau, i moltíssim
altres , consistents en adjudicacions irregulars,o mitjançant modificacions de
puntuació, acceptant modificacions de preus escandaloses, o falsejant
desviacions de partides, etc, etc, només son possibles si els tècnics i
funcionaris hi estan implicats. I en aquests i altres casos hi veiem
administracions autonòmiques i la central, però molts pocs ajuntaments.
Què vull dir amb això ? Que els ajuntaments son l’administració més
rigorosa i controlada de l’Estat. Porto molts anys en un ajuntament i conec
tots els de la Catalunya Central
El mateix cal dir en matèria de desviacions pressupostàries en obres o en
serveis. Algú ha de justificar aquestes desviacions amb informes tècnics,
amidaments d’obra, visites “in situ”, fotos, estudis geològics, etc. Ha
d’haver-hi signatures que avalin i justifiquin els canvis, ... i finalment , el
vist i plau dels polítics de torn. Sense oblidar el paper fonamental del
secretari o secretària de torn, i el de l’internventor/a corresponent. Aquests
funcionaris exigeixen constància escrita i documental de tot canvi o
modificació que comporti increment de costos, i pagaments addicionals.
En fi, contradient l’aparença de que és fàcil corrompre i actuar
negligentment en una institució pública, en el cas dels ajuntaments, els
mecanismes existents garanteixen el rigor i la honestedat en tots els tràmits i
actuacions. D’aquí l’escassetat de males pràctiques a nivell municipal.
Precisament l’existència d’aquests
mecanismes en el nivell més baix de l’administració, és indignant comprovar com
en nivells superiors s’han permès actuacions sense control. Hem vist adjudicar
obres a empreses que havien quedat en el número 15 o 20 , o modificar preus amb
increments del 40, 50 o 200%, compensacions brutals per imprevistos o clàusules
increïbles ( el cas Castor és de jutjat de guàrdia), ... i així fins a
l’extenuació. Un autèntic país de xauxa, amb pagaments per desenes o centenars
de milions, a empreses d’amics , i parents, amb emborsaments cap a butxaques
individuals i algunes engrunes cap el PP.
El mal és terrible per a tots els
qui estem al capdavant d’institucions públiques. Si exigim rigor als
ajuntaments encara més rigor hem d’exigir a les altres administracions, dites
superiors però que fins ara han demostrat un grau de descrèdit increïble. Hem
d’exigir que el paper regulador, controlador i de bones pràctiques que duen a
terme els tècnics i funcionaris municipals sigui copiat pels mateixos elements
en la resta d’administracions.
# posted by joanroma @ 7:55 AM 
