Tuesday, January 26, 2016
AL NOU GOVERN- art. Regió 7
AL NOU GOVERN.
La setmana passada,
precisament en aquestes mateixes pàgines de Regió 7 , es va fer un ampli
desplegament sobre les peticions del territori al nou president de la
Generalitat. Com en tot llistat se n’hi podien haver afegit alguns compromisos
més, reiterats en els darrers anys, però dels enumerats no en sobrava cap. Això
era l’important.
No vull afegir nous
projectes ni recordar els oblidats, perquè em temo molt que no hi ha cap
possibilitat de que siguin atesos, a la vista de la situació financera del
govern català. Aprofito aquest espai per demanar modificacions del funcionament
de l’administració per fer-la més eficient, més propera, i més adequada a les
necessitats del territori. Això no costa diner, és qüestió de voluntat i
posar-s’hi. I un nou president que ha estat alcalde és més fàcil de convèncer
que no pas qui no ho hagi estat.
Pels ciutadans en
general que no tinguin cap relació amb un ajuntament concret poden pensar que
els retards en la tramitació de determinada documentació és culpa del propi ajuntament.
Si l’entreguen en el registre municipal, creuen que tot es resol en la mateixa
Casa Consistorial i no poden entendre com moltes gestions tarden mesos, per no
dir anys, en ser resoltes. No exagero quan dic que alguns tràmits poden durar
anys, perquè és la crua realitat.
Ja sé que en
aquests moments parlar de coses terrenals pot semblar fora de lloc, però
després de mesos de congelació de l’activitat burocràtica i de cinc anys
d’inestabilitat política fa falta tornar a una certa normalitat. Es més, jo
diria, fa falta emprendre algunes reformes poc vistoses de cara a l’exterior
però molt necessàries i urgents a nivell del funcionament diari dels
ajuntaments i la pròpia Generalitat.
Fins i tot aniria
més lluny i demanar que el Parlament, enlloc de preveure noves lleis, es
dediqui a esporgar-ne unes quantes de les actualment vigents. A Catalunya tenim
un empatx legislatiu a tots els nivells. Durant anys hi ha hagut una competició
per veure quina legislatura era la més activa a nivell d’elaboració i aprovació
de lleis, fins el punt que estem en un enorme embolic, impossible de gestionar
sense perdre molt de temps i molt de diner.
Els àmbits més
enrevessats son els urbanístics, els medi ambientals, els de comunicacions ,
els d’activitats, per posar els més delicats i habituals del dia a dia. Per
iniciar moltes activitats poden ser necessaris quatre, cinc o sis informes
preceptius d’altres tants serveis de la Generalitat. No hi ha regles clares de
terminis i cada servei va al seu aire, de manera que la finalització d’un
expedient es pot allargar per temps gairebé indefinit. Falten tècnics en alguns
serveis, de manera que els pocs que queden acumulen expedients que no poden
resoldre ni en tres ni quatre mesos, i ja es donen casos de posar mig any com a
promig de resolució de peticions.
En el terreny
urbanístic, s’ha declarat el sòl no urbà com terreny sagrat , intocable, per
gairebé qualsevol activitat. Pagesos i ramaders estan sotmesos a unes
prohibicions brutals en les seves propietats de manera que no poden tocar cap
totxo ni pedra que no tinguin un reguitzell de documents i permisos complicats,
llargs i cars. Hem anat d’un extrem a l’altre, en molts pocs anys.
Per raons d’espai
no puc detallar situacions absurdes, contradictòries entre departaments de la
mateixa Generalitat, feixugues gestions, tràmits, etc. El repte de simplificar
l’administració i donar competències als ajuntaments en determinats casos, no
s’ha posat mai en pràctica. “Quien mucho abarca poco aprieta” diuen en
castellà, es pot traslladar aquí. La Generalitat ha esdevingut un gran aparell
administratiu incapaç de gestionar les competències que les lleis del Parlament
li han donat. Un millor repartiment entre administracions seria un dels grans
reptes que podria emprendre el nou Consell Executiu. Hi sortiríem guanyant
tots.
# posted by joanroma @ 6:20 AM 
