Friday, December 11, 2015
CAMINS, EL GRAN PROBLEMA- Art. La Rella
CAMINS, EL GRAN
PROBLEMA.
Un dels principals problemes que tenim els ajuntaments de municipis rurals,
és el manteniment dels camins públics. Tots els municipis del Lluçanès,
Berguedà, Osona....tenen una immensa xarxa de camins que han de ser mantinguts,
sense disposar dels mitjans tècnics, humans, i sobretot econòmics que això
suposa.
Es fàcil posar obligacions als ajuntaments, però impossible de complir-les
sinó se’ls hi donen els mitjans per fer-ho. Ara i aquí, no els tenim, i aquest
s’ha convertit en un dels principals conflictes i reptes municipals. També
suposa un greuge comparatiu envers els municipis urbans que no tenen aquest
problema, i de resoldre’l o no en depèn arrelar la gent en el territori o
facilitar que en marxin.
A dia d’avui, els únics ajuts segurs que ens arriben son les subvencions de
la Diputació
de Barcelona, destinades a les ADF, d’acord amb els ajuntaments respectius, per
mantenir els camins considerats bàsics per la prevenció d’incendis. Es una bona
eina per garantir l’accés a tot el territori i fer possible poder-hi circular
en cas d’incendis. A més relliguen un terme municipal amb un altre, i per tant,
contenen una lògica evident.
Fora d’aquests ajuts anuals, s’han perdut per bancarrota de la Generalitat , els
antics ajuts del Departament d’Agricultura, o de Política Territorial, o els
procedents del Govern Central que executava l’empresa TRAGSA, o d’altres de la
UE. En resum els ajuntaments hem quedat
desproveïts de recursos per actuar en un tema tant essencial com aquest. I és
lògic que pagesos, ramaders, propietaris forestals...reclamin el manteniment, i
és lògic que els alcaldes no hi puguin fer front, tal com estan les coses.
A més, estem davant una contradicció impossible de resoldre. Si els volem
fer molt ben fets ( asfaltats, pavimentats) el cost de manteniment posterior
esdevé molt elevat. I si els arreglem amb tot-u, graves, gravilles, o materials
similars, un simple tempesta, seguida del pas d’uns quants quads, 4 x 4,
camions per extreure fusta...poden quedar pitjor de com estaven abans
d’actuar-hi.
Què fer en aquestes circumstàncies ? La única via possible és reclamar que
les administracions, dites superiors, considerin els camins com un servei bàsic
essencial i concedeixin ajuts a tots els ajuntaments rurals, en proporció als
quilòmetres de camins públics que han de mantenir. Com mesura complementària,
els ajuntaments ens hem de mancomunar, coordinar o participar, en el marc dels
consells comarcals. per actuar de manera conjunta per abaratir costos. De
manera que cada any tinguem una planificació per arreglar camins comuns que de
forma permanent son adequadament mantinguts. I les institucions dites
superiors, han d’entendre que aquests ajuts son justos, per quan bona part de
la culpa de malmetre’ls prové de la circulació de vehicles dels ciutadans de
ciutat.
Joan Roma i Cunill, alcalde de Borredà