Thursday, August 27, 2015
IMATGES IMPOSSIBLES
IMATGES IMPOSSIBLES.
No passa dia que no tinguem imatges
dramàtiques procedents dels diferents punts de sortida i arribada d’onades de
refugiats procedents de països en guerra. Com sempre, el drama serveix perquè
gent sense escrúpols es facin rics a costa de promeses de paradisos
inexistents. I el paradís és aquí, a la UE . Han vist per televisió
l’abundància de bens de que gaudim, i el més important, aquí no hi ha guerra.
Això sol ja significa el paradís.
I mentrestant discutim què fer en situacions
com aquestes, milers i milers de persones fugen per qualsevol via, per
qualsevol mitjà, sense cap seguretat de poder arribar sans i estalvis a un lloc
segur. Es dur comprovar amb impotència la falta de solucions i reflexionar
sobre com s’ha actuat en determinats països sense tenir un projecte clar. I
quan poc s’ajuda a països com Tunísia que era una esperança i un model a
seguir, i es veu colpida per un atemptat que li talla la principal via de
supervivència: el turisme.
I no en té prou Grècia amb els seus problemes
interns com per convertir-se en un dels principals punts d’arribada de
refugiats sense disposar dels recursos mínims per fer-hi front amb un mínim de
possibilitats.
Es evident que la UE ha de canviar
substancialment per poder actuar de forma eficient , ràpida i coordinada. Per
això tots hem d’impulsar la seva transformació immediata en els Estats Units
d’Europa. Una Europa federal, amb un govern central que tingui prou poder com
per actuar de forma semblant als EUA. L’actual sistema confederal ja no serveix
per fer front a la multitud de problemes que apareixen per tot arreu. O cada
estat renuncia a determinades competències i recursos, a favor d’un govern
central, o anirem de mal en pitjor.
El tàndem França – Alemanya sembla que torna a
funcionar i impulsa actuacions en la bona direcció, caldria trobar, ara, un
dirigent prou valent i preparat com per esdevenir un president de tots, i iniciar aquest camí cap un estat federal. Tot
va lent, però és que en els darrers anys hi ha hagut una passivitat excessiva,
i uns recels que han aturat un procés que semblava imparable.
Recordo que els EUA va tardar 65 anys en
completar el seu procés de formació i agrupació, fins esdevenir els actuals EUA
, però ara no es pot anar amb aquesta lentitud quan hi ha tants fronts oberts
que requereixen solucions immediates. I això vol dir no solament actuar a
nivell intern, sinó també involucrar-se en solucions externes , en els països d’origen
d’aquests refugiats per fer possible la pau.
Cada drama, em fa reflexionar sobre què pot
fer una persona sola per evitar-lo i només hi veig el camí del partit. El PSC
com el PSOE sempre han estat internacionalistes, i aquest ha de ser el camí per
trobar-hi solució. Agrupats tenim força i podem aconseguir actuacions
coordinades com per resoldre sinó tots, una part dels problemes que motiven
aquestes migracions, ja no econòmiques sinó bèl·liques. Toca fer-ho, toca
exigir-ho i fer-ho posar en els programes electorals a tots els països. Es la
única via per actuar eficaçment.
# posted by joanroma @ 11:32 PM 
