Sunday, August 09, 2015
DIPUTACIONS I AJUNTAMENTS- art. Regió 7
DIPUTACIONS I AJUNTAMENTS.
S’han constituït i aprovat el cartipàs, les
institucions que deriven dels resultats de les eleccions municipals del 24 de
maig: consells comarcals i diputacions. Avui, però em vull centrar en les
diputacions i deixarem per un altre dia, els consells comarcals.
S’equivocaven greument els qui pronosticaven o
apostaven per la desaparició de les diputacions. Mai com cara és fonamental
mantenir-les i dedicar-les al seu objectiu principal: ajudar als ajuntaments i
molt especialment als més petits. En uns moments en que la Generalitat ha
desaparegut pràcticament dels pressupostos municipals, tenir al costat la
diputació corresponent, garanteix poder subsistir amb un mínim de garantia.
Conec bé la de Barcelona perquè vaig ser un
dels primers regidors a entrar-hi, a principis de maig del 79, quan estava
ubicada en l’actual Palau de la Generalitat, i el seu funcionament era un
misteri pel noranta-nou per cent dels catalans. Continua sent una gran
desconeguda per la majoria de ciutadans, però , en canvi és la gran salvadora
dels ajuntaments. Alguns pensen que si
els seus diners es repartissin per la província, el resultat podria ser tant
bo, com el de mantenir la institució. I no és així.
La vella institució va passar en mans del PSC,
amb Francesc Martí i Jusmet de president, de ser vella i antiquada a
transformar-se en una estructura nova, àgil, eficient i plenament dedicada a
resoldre els problemes dels ajuntaments, començant pels més petits. Ha estat
sempre presidida per un socialista, fins el passat mandat i l’actual, en mans
de CDC ( Salvador Esteve) ara Mercè Conesa, la primera presidenta.
El perquè ha estat, i és útil, i conserva la
seva rellevància, demostra el poder de la bona gestió. A dia d’avui, el que
faria falta al país seria un Prat de la Riba, model d’ordre, idees clares, i
bona gestió. Amb molt poques competències va transformat el país, fent servir
com eina principal, el poder de les quatre diputacions , relligades en la Mancomunitat
de Catalunya. Aquell model desmunta la situació de la Generalitat, amb una
pèssima gestió , fins arribar a la situació de col·lapse organitzatiu i
econòmic actual.
La Diputació de Barcelona porta trenta-sis
anys de bona gestió, i malgrat les dificultats, crisi econòmica, inclosa, manté
una fortalesa de vital importància per ajudar als ajuntaments. I no s’ajuda
només donant diner, sinó creant serveis que els ajuntaments no poden tenir a
petit nivell. Disposar d’un Organisme de Gestió Tributària que cobri, per
delegació dels ajuntaments, tots els impostos i taxes és el principal servei,
però tot seguit, n’hi ha tants d’altres que no caben en aquest curt espai.
Assessorament jurídic i tècnic per multituds de temes vitals, com
subministrament d’aigua, en serveis socials, esportius, culturals, juvenils, de
lleure, consum, territorials, d’habitatge, urbanisme, etc.
Exposo avui aquest model de funcionament com
la millor via per garantir el bon govern en els ajuntaments i en el territori.
Si en comptes de fer batalles estèrils, assumir competències impròpies, no
garantir la bona gestió ni practicar polítiques d’austeritat des del primer
dia, la Generalitat podria estar en molts millors condicions de les que es
troba. Totes les institucions han tingut problemes de finançament, però
ajuntaments i diputacions les han encarat d’una manera radicalment diferent de
com ho ha fet el govern de la Generalitat. I aquesta bona gestió és la que
permet afrontar un nou mandat municipal, amb la garantia de que la Diputació
continuarà prestant els serveis que dona, i aportarà finançament per realitzar
algunes de les grans obres municipals. Tot el contrari del que ens ofereix la
Generalitat. No tot és culpa dels altres, hi ha una gran part de culpabilitat
pròpia.