Tuesday, May 26, 2015
UN BON GEST- art. Regió 7
UN BON “GEST”.
En primer lloc
permeteu-me aclarir el mot GEST, per evitar interpretacions errònies sobre
l’elogi que vull fer d’una iniciativa inventada a França, i ràpidament estesa
en alguns indrets del nostre país. Els Grups d’Estalvi Solidari Territorital (
GEST) tenen com a principal objectiu assessorar, impulsar, facilitar la creació
d’activitats en el territori on estan implantats.
Des de fa un cert
temps tenim noticies sobre les seves activitats al Bages, on hi ha un actiu
grup format per 19 persones, com n’hem tingut del de Solsona, Ripoll i algun
altre de proper. Quedi clar que no hi ha cap base territorial concreta per crear
un grup ni unes normes estrictes respecte el nombre de participants o
aportacions a fer. Per ser pràctics, i sobretot eficients, és lògic evitar
grans grups, dispersió d’esforços i de propostes.
Des de fa un parell
d’anys estic fent un seguiment personal d’aquestes iniciatives que em semblen
realment esplèndides i d’una enorme eficàcia, especialment en territoris on
costa d’implantar determinades activitats, per falta d’assessorament, ajuda
tècnica i finalment econòmica, ràpida i proporcionada.
D’entrada la
petitesa dels grups, en quan a nombre de participants és un gran avantatge,
perquè una colla d’amics i coneguts poden formar un grup, aportar un import
raonable cadascun, i fer reunions fàcils i resolutives. Segur que ara mateix
mentre llegiu aquest article us vindrà al cap alguna persona emprenedora que
tirat la tovallola per crear alguna petita empresa, fart dels tràmits
burocràtics, tècnics, i finalment econòmics de les administracions o entitats
bancàries.
A tot el país hi ha
milers d’emprenedors que podrien ampliar negoci i no ho fan per por a ficar-se
en una espiral de papers que desincentiva la seva aspiració. Igualment tenim
milers de persones que degudament assessorades podrien implantar una petita
activitat, en un petit poble, i guanyar-se la vida raonablement bé. A cada
poble tenim iniciatives inexistents pocs anys enrere, i que en canvi han
triomfat, però moltes altres han fracassat per desconeixement de normatives,
endeutament inadequat, implantació errònia, etc.
Em sembla realment
engrescador l’existència d’aquests Grups, perquè poden suplir, en molts casos,
la lentitud, el pes de la burocràcia, la complexitat financera, les normatives
emmaranyades municipals, autonòmiques i estatals, que desmoralitzen
l’emprenedor i tiren per terra magnífiques iniciatives que podrien tenir l’èxit
assegurat si se’ls hi aplanen les dificultats. Estem, doncs, en un àmbit
totalment privat, però de gran projecció pública pel que tenen d’interès
general.
Queda molt
territori per cobrir. Un immens buit està disponible, i animo a copiar aquesta
formula com a via per portar activitat a llocs on fins ara no hi ha arribat.
Ara mateix, el despoblament d’una gran part del territori rural de Catalunya és
una trista realitat. No és fàcil crear llocs de treball en determinats indrets,
però alguns ve han tingut èxit, i molts altres el podrien tenir si estan
degudament assessorats i ajudats econòmicament. No ho faran les entitats
bancàries ni financeres, quan els emprenedors no poden aportar garanties
suficients per cobrir les peticions, però tampoc encaixen en la majoria de
convocatòries de les administracions que es distingeixen per una immensa
paperassa, terminis llargs i complexitats increïbles de superar per part dels
peticionaris.
N’he parlat amb
alguns amics i coneguts i estem disponibles per cobrir alguna part del
territori del Berguedà. Estaria bé que molts altres estudiïn la proposta, mirin
resultats, i emprenguin el mateix camí. Sortir de la crisi no és només qüestió
dels estats, podem fer-hi molt des de cadascun dels racons del nostre territori
i país. Es un bon GEST en la bona direcció.
# posted by joanroma @ 8:03 AM 
