Saturday, May 02, 2015
PACTES X FASES - art. Regió 7
PACTES X FASES.
A nivell de govern de la Generalitat portem
pràcticament quatre anys perduts. Em refereixo a la governança del país, a la
planificació i programació d’accions de govern pel present i immediat futur.
Tot ha quedat supeditat a les activitats del procés i ningú pren decisions a
curt i mitjà termini. Els ajuntaments han patit greument les conseqüències
d’aquesta paràlisi, traduïda en multitud de gestions i tràmits, congelats,
retardats o simplement anul·lats. Ja no exposem la sequera total en matèria
d’ajuts per inversions o manteniment de serveis bàsics municipals. Molts s’han anul·lat,
altres rebaixat i altres oblidat , esperant temps millors.
Però, ara arribem a les desenes eleccions
municipals, amb una perspectiva realment complicada per formar nous governs,
l’endemà del dia vint-i-quatre de maig. En els municipis més petits la
proximitat d’unes noves eleccions al Parlament no influirà especialment, però
sí en els mitjans i grans. En els petits, una o altra candidatura tindrà
majoria absoluta com per poder governar sense necessitat de pactes, però no
serà així en els mitjans i grans en els quals la presència de diverses
candidatures fa previsible un repartiment de regidors, amb la conseqüent
obligació de pactes per poder conformar una majoria de govern. Aquí és on rau
el problema.
He parlat amb molts caps de llista de
diferents formacions polítiques, i res indica que cap pacte sigui automàtic. Es
a dir, una cosa és anunciar la voluntat de conformar pactes entre CiU i ERC com
a via per consolidar el procés, començant pels municipis, i una altra és la
decisió de cada grup municipal a cada poble concret. Curiosament cada comarca
esmenta la plena llibertat que els hi ha donat el partit per fer el que creguin
més oportú. Traduït en paraules entenedores que cadascú faci el que vulgui o el
que pugui, i aquí no passarà res per no seguir unes directrius dites en un
moment i lloc concrets que havien de ser dites per quedar bé. Després la
realitat del país és una altra, i encara més la de cada poble en concret. Ara
mateix podria esmentar una vintena de municipis en els quals és del tot impensable un pacte entre ERC
i CiU, per raons polítiques però sobretot personals.
I és que fer un pacte i conformar un equip de
govern és molt més complicat del que molts es pensen. De fet, és el primer gran
repte en un Consistori qualsevol. D’aquest pacte en depèn el bon o mal
funcionament de l’ajuntament durant tot el mandat, i si algú es pensa que pot
fer-se de pressa i corrents, no coneix la complexitat de governar, distribuir
competències, recursos, obligacions entre persones que mai han treballant
juntes.
Per tant, una nova conseqüència negativa de
les improvisacions al voltant del procés, seran els pactes x fases en molts
ajuntaments del país. Els nous Consistoris prendran possessió dels càrrecs a
meitats de juny, i les eleccions al Parlament estan previstes pel 27 S, amb un
estiu per entre mig. Considero que en molts municipis mitjans i grans, moltes
candidatures no voldran prendre cap decisió de pacte fins passades les
eleccions. Voldran veure com acaba tot plegat, per decantar-se per un pacte o
un altre. Fatal pels ajuntaments afectats, perquè perdre els primers mesos vol
dir perdre les primeres grans oportunitats de planificar els ajuts i
compromisos amb altres administracions. Però , les altres administracions
estaran congelades, a l’espera del 27 S, aquí i de les eleccions generals,
allà. En resum que els processos electorals improvisats provoquen greus
inconvenients al conjunt del país.
Si tot va com de moment es presenta, veurem com
els municipis petits, conformaran fàcilment els seus equips municipals, però no
serà així en els mitjans i grans on previsiblement governaran equips en
minoria, a l’espera d’altres resultats, per decantar-se per un cantó o un
altre. Escapçaran un mandat en el pitjor moment. No sé si algú pensa en aquests
temes quan va jugant a improvisar en la governança del país.
# posted by joanroma @ 2:02 AM 
