Sunday, May 10, 2015
LIQUIDESA POLÍTICA - art. Regió 7
LIQUIDESA POLÍTICA.
Assistim a uns alts i baixos, mai vistos, en
previsions de resultats de cara a les municipals i autonòmiques. Diferents
mitjans de comunicació, i també els organismes oficials , donen resultats
d’enquestes que son difícils de creure pel que tenen de canvis substancials
respecte la situació actual. Però, els canvis van tant ràpids que hem de parlar
de política líquida, i no sòlida com era fins ara.
S’ha de veure si les enquestes es compleixen
per poder avaluar la realitat, però en alguns casos podrien complicar
enormement la formació de governs en les grans ciutats i en les CCAA. La
dispersió del vot, i l’aparició de noves formacions polítiques que no han
tingut temps de quallar i consolidar-se fa difícil fer previsions de futur. Amb
tot, preocupa aquesta volatilitat perquè conformar equips de govern no és cosa
fàcil i governar amb coherència i sentit d’estat, encara menys.
En molts casos l’existència de noves
formacions polítiques ha estat positiu perquè ha sacsejat els fonaments de partits
tradicionals i els ha obligat a moure posicions cap a objectius molt més agosarats
i valents. En aquest aspecte, benvingudes les noves formacions, però en altres
aspectes les veiem massa poc consolidades i massa fluctuants en temes
essencials. La falta d’experiència i la recerca de titulars en els mitjans de
comunicació les porten a formular propostes de difícil, per no dir impossible
realització. I no parlo només de les dues grans novetats, Podemos i Ciutadans,
sinó també d’altres de caire estrictament municipal que s’han format de pressa
i corrents, ajuntant sigles i persones, pensant que tot suma quan no sempre és
així.
A nivell local, s’ha entrat poc a poc en la
política de pactes, però estem lluny de consolidar el model d’altres països en
que és habitual la formació d’un govern amb dos o tres partits diferents. Aquí,
la suma de dos, ja és força complicat, doncs, bé, tot indica que l’endemà del
24 de maig, data de les municipals a tot l’estat, i en tretze CCAA, hauran de
sumar dos, tres o quatre formacions polítiques per arribar a la majoria
absoluta. I això serà molt, molt complicat.
Però, no quedarà altre remei. Aquí a Catalunya
veiem com la Generalitat és governada per una sola formació política, sense
majoria absoluta. El mateix veiem a l’ajuntament de Barcelona o al de Manresa,
que tenim més a prop. No son bons models perquè estan sempre subjectes a la
decisió d’altres partits, i dona inestabilitat a la governança. I l’estabilitat
és essencial per poder planificar a mig i llarg termini. Tot el que està
subjecte a provisionalitat , esdevé negatiu perquè no garanteix els resultats buscats.
Es lògic, doncs, que les campanyes que
comencen ara mateix tinguin com a gran eix demanar als ciutadans estabilitat.
També és lògic que els partits tradicionals exigeixin a les noves formacions
polítiques més claredat en els seus posicionaments i no vagin pel món només
criticant el que han fet malament els actuals governants. Criticar és fàcil, el
que és complicat és presentar alternatives i sobretot donar garanties del que
es posa en un paper, després es complirà. Aquí rau el valor de les formacions
tradicionals si han complert els seus compromisos, i aquí rau el gran
interrogant de les noves que no tenen passat.
I aquest és el gran interrogant. Quan llegim
propostes i compromisos de determinades candidatures es fa difícil imaginar com
pensen donar compliment a les propostes. I quan se’ls hi plantegen els dubtes,
és quan comencen a modificar els plantejaments i els van diluint, poc a poc.
Aquesta és l’etapa en que els experts denominen “política líquida”, política
que s’escapa dels dits i se’n va amb la mateixa rapidesa en que ha arribat.
Siguem cautelosos i no pensem que tot el passat ha de ser esborrat per un
present o futur incerts. Transformació i renovació, sí, però amb tota la
prudència necessària.
# posted by joanroma @ 10:56 PM 
