Sunday, March 01, 2015
RASOS DE PEGUERA - art. Setmanari Berguedà
RASOS DE PEGUERA
Des de fa anys , el desig de tornar a veure
esports de neu als Rasos de Peguera és una constant en totes les reunions
d’empresaris i polítics, i tots mirem cap al Port del Comte com exemple del que
pot oferir una estació d’esquí a tota la
comarca on es troba ubicada. I és cert que un bon any de neu repercuteix en tot
el Solsonès.
Tornant aquí, es va deixar perdre alguna bona
oportunitat d’inversió vint-i-cinc anys enrere, quan les institucions de
Catalunya gaudien d’una molt bona salut econòmica i estaven més obertes a
participar en negocis mixtes, públic – privats. Bé, el passat, passat està, i
és cert que els Rasos és un paratge d’una bellesa incomparable, i unes
possibilitats extraordinàries de cara el present i el futur.
Personalment i per algunes gestions que havia
fet molts anys enrere, veig més els Rasos com un lloc d’activitat intermitja
entre la neu i el paisatge, amb més decantament cap a la natura que cap a la
neu. Tots sabem que la neu és poc segura, amb
anys bons al costat d’anys desastrosos i pensar en fabricar neu cada
any, suposa unes inversions molt, molt elevades, difícils d’encaixar com podem
veure per tot el país. Ara bé, planificar un domini esquiable petit,
especialitzat en principiants i grups familiars, seria una bona opció. La seva
situació permet arribar-hi en una hora i mitja des de qualsevol punt de l’àrea
metropolitana, en cotxe i això la faria molt atractiva i pràctica.
Pels millors esquiadors, i per la pràctica
clarament esportiva, tenim pendent d’acabar l’enllaç de Coll de Pal – La
Molina, a Bagà. Un tram més amunt de l’eix, fàcilment assolible, tenim aquesta
estació que té un immens domini esquiable
per tota mena d’esquiadors. Es un projecte pendent de culminar ,
incomprensible la seva aturada i la no finalització d’unes instal·lacions que a
tots ens ha de portar a exigir-ne la seva posta en funcionament.
De nou als Rasos, si s’aprofita l’hivern per
aquest esport de neu, bàsic, lligat a d’altres activitats típiques com sortides
amb raquetes o esquí de fons...la primavera podria donar a pas a moltes altres
activitats lligades al paisatge, a la natura, a un entorn realment ple de grans
oportunitats. Des d’aquí es poden fer multitud de rutes de senderisme, BTT, a
cavall, muntanyisme, colònies d’estiu, etc. Ara mateix, ja està en
funcionament, a poca distància, l’alberg del Centre Excursionista Montserrat
que l’ha posat totalment al dia i ofereix interessants propostes en aquest
àmbit.
Un bon equipament en aquest indret podria
oferir tota mena d’activitats de muntanya al llarg de tot l’any i no és estrany
que en el passat alguns ja somiessin en projectes com aquest. Tenim, doncs, a
la comarca algunes propostes interessants que no acaben de culminar i hauríem
de fer un esforç col·lectiu per tirar-les endavant, a la vista del potencial
que suposen, en llocs tant emblemàtics com es troben. El Parc de la Natura és
un d’ells, els Rasos és un altre, i finalment Coll de Pal és un tercer, el més
fàcil de culminar. Tothom qui ve a la comarca, remarca la varietat, riquesa i
possibilitats que té. A vegades ho veuen més els de fora que no pas els de
dintre, doncs, bé toca posar-hi les eines per fer-los realitat i aconseguir
equipar millor el territori com perquè puguem acollir un turisme , bàsicament
familiar, molt atractiu per tots els nostres pobles. I aquí no s’hi valen
individualismes. Si tenim serveis, equipaments i infraestructures que funcionin
bé, els beneficiats son els trenta-un municipis del Berguedà. Aquesta sí és una
lliçó que tots hem ben après. Ara toca posar-la en pràctica, allà on encara no
s’ha fet.