Monday, January 26, 2015
SANITAT, EN QÚESTIÓ - art. Regió 7
LA SANITAT, EN QÜESTIÓ.
A un servei essencial no se’l troba a faltar,
fins que es necessita. Aleshores és quan es comprova la seva importància. Dic
aixó perquè portem ja molts mesos per no dir uns quants anys en que aquella
sanitat de la qual estàvem tant satisfets i orgullosos, ha donat pas a un
servei ple de conflictes, retallades i discriminacions impossibles d’acceptar,
com ara podem veure en els afectats per l’Hepatitis C, com exemple més fragant
i palpable.
També ho hem vist en el tancament d’unitats
que ja no funcionen dia i nit, sinó en determinades hores, de manera que
qualsevol afectat pot veure’s sense assistència propera, i d’aquí el perill de
no ser atès a temps. Cas de Tarragona amb els afectats per dolències
cardíaques.
De fet, tenim ja un mapa molt complert de
deficiències greus en matèria d’assistència que porten la pitjor de les
angoixes a tots els qui pateixen dolències diverses, de caràcter esporàdic o
permanent. Però de fet, la preocupació l’hem de portar tots al damunt per quan
tots estem exposats a tenir qualsevol incident en qualsevol lloc i moment.
I d’aquí es deriva la principal crítica a fer
al govern actual, d’aquí i d’allà. Si en un àmbit les retallades no s’havien de
produir, és en el de la Salut. El principal destí dels impostos ha de ser
aquest, sense cap mena de dubte, i ha deixat de ser-ho. Es volen amagar dades,
i es volen donar explicacions convincents, però la realitat sempre és tossuda i
demostra la falsedat de les informacions del govern.
Catalunya és un país petit , on pràcticament
ens coneixem tots i és fàcil tenir amics, parents , coneguts en qualsevol
indret on passen desgràcies. I ens arriben les informacions de forma immediata,
directa, sense intermediàries, i ens assabentem de llistes d’espera enormes, o
restriccions en determinades proves, desplaçaments cap a altres centres,etc. La
realitat no es pot amagar i hem de ser contundents a l’hora de reivindicar el
retorn al servei de sanitat anterior a les retallades. Tots podem estar d’acord
en que hi va haver algunes pràctiques massa condescendents en determinats
àmbits, un dels quals va ser en acceptar fer tractaments aquí a ciutadans
d’altres països, sense existir convenis clars i transparents per compensar
aquestes intervencions, però això no pot ser excusa per retallar , ara i aquí
els serveis habituals.
No conec cap afectat d’Hepatitis C, en el meu
entorn immediat, però ens podem imaginar el patiment i angoixa dels afectats i
els seus familiars. Saber que si tens diner propi, tens accés a un remei
eficaç, i no tenir-ne vol dir quedar-te sense, és d’una injustícia insuportable,
però hi ha altres casos que tot sovint apareixen en aquest mateix diari, de
mobilitzacions per recollir fons, destinats a tractar una malaltia determinada.
Son accions molt lloables, però que haurien de tenir cabuda en el servei públic
d’assistència sanitària. L’austeritat i el rigor en la despesa sempre han de
ser-hi presents, però l’accés al millor tractament ha de ser la prioritat.
En resum, cada vegada és més evident que el
funcionament dels serveis públics tenen un tractament radicalment diferent, en
funció de qui governa el país. No es poden veure aquests serveis com un negoci,
sinó com un dret dels ciutadans, i han de continuar en mans públiques per poder
garantir que no es discrimini per raó de poder adquisitiu com s’està veient
cada vegada més aquí i allà. I parlar d’austeritat quan es parla de retallades
no és de rebut, d’aquí la nostra solidaritat envers els moviments ciutadans i
dels propis professionals de la sanitat que reclamen preservar el servei públic
de sanitat universal.