Monday, January 26, 2015

 

SANITAT, EN QÚESTIÓ - art. Regió 7


LA SANITAT, EN QÜESTIÓ.
A un servei essencial no se’l troba a faltar, fins que es necessita. Aleshores és quan es comprova la seva importància. Dic aixó perquè portem ja molts mesos per no dir uns quants anys en que aquella sanitat de la qual estàvem tant satisfets i orgullosos, ha donat pas a un servei ple de conflictes, retallades i discriminacions impossibles d’acceptar, com ara podem veure en els afectats per l’Hepatitis C, com exemple més fragant i palpable.
També ho hem vist en el tancament d’unitats que ja no funcionen dia i nit, sinó en determinades hores, de manera que qualsevol afectat pot veure’s sense assistència propera, i d’aquí el perill de no ser atès a temps. Cas de Tarragona amb els afectats per dolències cardíaques.
De fet, tenim ja un mapa molt complert de deficiències greus en matèria d’assistència que porten la pitjor de les angoixes a tots els qui pateixen dolències diverses, de caràcter esporàdic o permanent. Però de fet, la preocupació l’hem de portar tots al damunt per quan tots estem exposats a tenir qualsevol incident en qualsevol lloc i moment.
I d’aquí es deriva la principal crítica a fer al govern actual, d’aquí i d’allà. Si en un àmbit les retallades no s’havien de produir, és en el de la Salut. El principal destí dels impostos ha de ser aquest, sense cap mena de dubte, i ha deixat de ser-ho. Es volen amagar dades, i es volen donar explicacions convincents, però la realitat sempre és tossuda i demostra la falsedat de les informacions del govern.
Catalunya és un país petit , on pràcticament ens coneixem tots i és fàcil tenir amics, parents , coneguts en qualsevol indret on passen desgràcies. I ens arriben les informacions de forma immediata, directa, sense intermediàries, i ens assabentem de llistes d’espera enormes, o restriccions en determinades proves, desplaçaments cap a altres centres,etc. La realitat no es pot amagar i hem de ser contundents a l’hora de reivindicar el retorn al servei de sanitat anterior a les retallades. Tots podem estar d’acord en que hi va haver algunes pràctiques massa condescendents en determinats àmbits, un dels quals va ser en acceptar fer tractaments aquí a ciutadans d’altres països, sense existir convenis clars i transparents per compensar aquestes intervencions, però això no pot ser excusa per retallar , ara i aquí els serveis habituals.
No conec cap afectat d’Hepatitis C, en el meu entorn immediat, però ens podem imaginar el patiment i angoixa dels afectats i els seus familiars. Saber que si tens diner propi, tens accés a un remei eficaç, i no tenir-ne vol dir quedar-te sense, és d’una injustícia insuportable, però hi ha altres casos que tot sovint apareixen en aquest mateix diari, de mobilitzacions per recollir fons, destinats a tractar una malaltia determinada. Son accions molt lloables, però que haurien de tenir cabuda en el servei públic d’assistència sanitària. L’austeritat i el rigor en la despesa sempre han de ser-hi presents, però l’accés al millor tractament ha de ser la prioritat.

En resum, cada vegada és més evident que el funcionament dels serveis públics tenen un tractament radicalment diferent, en funció de qui governa el país. No es poden veure aquests serveis com un negoci, sinó com un dret dels ciutadans, i han de continuar en mans públiques per poder garantir que no es discrimini per raó de poder adquisitiu com s’està veient cada vegada més aquí i allà. I parlar d’austeritat quan es parla de retallades no és de rebut, d’aquí la nostra solidaritat envers els moviments ciutadans i dels propis professionals de la sanitat que reclamen preservar el servei públic de sanitat universal. 





<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?