Monday, January 05, 2015
SANA ENVEJA - art. El Setmanari Berguedà
SANA ENVEJA
Està gairebé tot inventat, i no cal perdre el
temps en voler innovar si algú ja ha trobat una solució adient. En els meus
viatges per pobles i ciutats sempre procuro fixar-me en detalls que passen
desapercebuts a la majoria de persones com és el tipus de paviment de carrers i
places per comprovar si rellisca en cas de pluja o neu. O el tipus de mobiliari
urbà, enllumenat públic, senyalització viària, etc, etc. I si veig que la
solució és francament bona, no tinc cap inconvenient en trucar l’alcalde o algun
tècnic municipal per demanar-li més informació i referències, per poder-ho
aplicar a Borredà.
Dic això, perquè el mateix faig quan es tracta
de temes d’abast comarcal. Cada comarca té les seves pròpies característiques i
especificitats, però molts elements son comuns i poden ser traslladats d’un
lloc a l’altre. Tinc algunes ciutats preferides per anar-hi tot sovint a
passejar, comprar, dinar...una d’elles és Solsona. Altres son Vic, Girona,
Reus...Bé, ara voldria parlar de Solsona i comparar alguns dels seus atractius
amb els que tenim a Berga. Repeteixo, cada ciutat és un món i totes tenen els
seus propis atractius si bé algunes els han mimat més que altres.
Solsona té 10.000 habitants, per tant és més
petita que Berga, si bé té un nucli antic realment esplèndid, per antic i ben
cuidat. Es capital d’una comarca petita, però seu d’un Bisbat, i això suposa un
gran avantatge, a nivell d’activitat, atracció i generació de riquesa. Però el
que vull remarcar és la capacitat que ha tingut per preservar alguns elements
essencials per una capital de comarca. Té cinema , té teatre, té museu. Es a
dir, a banda d’exercir de capital comercial, té una potent vocació de capital
cultural, i la cultura irradia atracció de tots els pobles del voltant, de la
mateixa comarca, o més enllà.
Un mes enrere vaig anar al cinema Paris per
estrenar el canvi tecnològic, consistent en la digitalització del sistema de
projecció. El cost de 63.000 euros va ser assumit pel Departament de Cultura de
la Generalitat amb 37.000 euros, i la resta , a parts iguals entre l’ajuntament
de Solsona i el Consell Comarcal. A canvi, un conveni per un mínim de cinc anys
per oferir cinema infantil, cinema en català i deixar la sala per actes públics
de les dues institucions, entre d’altres condicions. El dia que hi vaig anar,
un diumenge a la tarda, els espectadors superaven el centenar.
També sóc assidu del Teatre Comarcal, amb
representacions de grups locals de Solsona o comarca, al llarg de tot l’any. I
entre mig , obres amb actors professionals, o tota mena d’altres espectacles
populars. I sinó es fan en el Teatre, tenen la Sala Polivalent, com
alternativa.
També la visita al Museu episcopal és
obligada, amb unes excel·lents col·leccions que valen la pena d’anar a veure de
tant en tant. Podria seguir amb altres atractius, però anem al gra.
El que vull exposar és que cada comarca ha de
tenir el seu pla d’atracció i programació per atreure l’interès de la gent. I
el paper de la capital és essencial. Tenir equipaments i serveis és primordial,
però després se’ls hi ha de donar vida. Al Berguedà tenim paisatge, tenim
natura variada i salvatge, tenim La Baells que tot just ara comencem a
aprofitar, però cal resoldre altres grans projectes essencials com l’enllaç
definitiu del domini esquiable Coll de Pal – La Molina, o el Parc de la Natura,
el potencial de Rasos de Peguera ( estiu i hivern), el Parc de les Colònies, i
alguns altres. Per això, quan veiem el que tenim en cartera no podem deixar de
mirar què han aconseguit al Solsonès, o al Ripollès, els nostres veïns més
propers. A vegades, no cal inventar, simplement copiar.
# posted by joanroma @ 4:55 AM 
