Sunday, January 11, 2015
MARXA FORA - art. Regió 7
MARXAR FORA.
Des de l’inici de la forta crisi que patim
tenim obert el debat sobre si és un drama o un encert marxar a treballar fora
del país. En el meu cas particular considero que va ser un encert marxar i
aprofitar els anys fora per treballar, estudiar, formar-me i veure realitats
molt diferents de les nostres.
El mateix penso ara, si bé, el problema rau en
les possibilitats de tornar. Marxar fora durant un temps, encara que no es
pugui practicar el que s’ha après aquí, és positiu per molt diverses raons.
Contactar i conviure amb societats molt diferents, obre els ulls i la
mentalitat cap a realitats que sovint, coneixem molt superficialment per
llibres, documentals o pel·lícules que resumeixen un país, una societat, en
unes poques pàgines. Com tot, la realitat és molt més diversa, plural i
complicada del que ens imaginem a simple cop d’ull.
Sortir fora, obliga canviar d’idioma, costums,
menjar, horaris, tenir altres sensibilitats i altres valors, i al tornar tot es
veu d’una altra manera. Per tant, benvinguts siguin els intercanvis
d’estudiants, els programes d’estudi i treball , en altres països, dintre o
fora de la UE. I si no hi ha feina aquí i se’n pot trobar a fora, doncs, toca
anar-hi i provar sort. No passa res si les coses no surten com penses.
L’important és tenir la valentia de donar el pas, i fer els possibles per
superar els obstacles que apareguin. I mai se sap què és bo i què és dolent.
Marxar pot suposar obrir-te cap espais mai imaginats, feines no pensades i,
perquè no, formar parella o família en llocs ben llunyans.
A més,
tinc clar que el nostre país, la nostra nacionalitat és la europea. I
els nostres idiomes son els que parlem a casa i els que hem après a l’escola, o
aprenem a la feina. No s’ha de ser cap fenomen ni cap persona especial per
aprendre a parlar tres o quatre idiomes, de manera que la frontera idiomàtica
es pot travessar si hi ha veritable voluntat de fer-ho , a una edat que no
suposa cap gran problema.
En resum, per a mi i, cada vegada més, per
bona part del jovent, sortir fora, és sortir del marc de la UE. Sortir de
Catalunya per anar a qualsevol dels països europeus, és continuar a casa. I en
aquesta casa comuna hi ha multitud d’oportunitats i camí per córrer. El debat
sobre si perdem cervells privilegiats, universitaris, persones preparades,
científics, investigadors...és un debat molt casolà. Mentrestant es quedin a la
UE bon servei faran perquè tots anem en el mateix vaixell, de manera que
continuo pensant en la bona idea de sortir d’aquí per anar a treballar un temps
en qualsevol altre indret.
La part negativa del tema, és si,
transcorregut un determinat temps, vols tornar i no trobes cap via per fer-ho.
Aleshores ,sí tenim un problema. I aquest és l’autèntic debat que hauríem de
tenir. Com fer possible el retorn dels marxats . De moment molt pocs poden
tornar amb garantia de poder obtenir una feina en el que s’han especialitzat o
en un sector molt determinat. La crisi ha destrossat molts sectors i no és gens
fàcil trobar un lloc mínimament adequat. D’aquí que molts dels que volen tornar,
no ho faran mai, o hauran d’esperar molt per poder-ho fer. Aquest sí és un
problema.
De fet, la cultura social, laboral,
universitària...de molts països, contempla una via de sortida cap altres llocs,
per completar la formació. Aquí no és habitual, i ara molts dels que ho fan, no
ho fan per desig sinó per obligació, però aquest és un hàbit més que hem
d’aprendre a la vista de com van les coses. Estic convençut que la introducció
d’aquesta via, serà clarament positiva pel conjunt de la societat, del país i
del conjunt de la UE.
# posted by joanroma @ 11:12 PM 
