Tuesday, January 27, 2015
L'AUTOCRÍTICA PENDENT -art. Nació Digital Solsona
L’AUTOCRÍTICA PENDENT.
Tots els governs, totes les societats, han de fer periòdicament un exercici d’autocrítica per constatar si els objectius prefixats s’han acomplert o no, i en quina mesura cal introduir canvis per poder-los assolir.
El nostre país. Catalunya, no ha fet un autèntic exercici d’autocrítica . Es un deure pendent que convindria dur a terme el més aviat possible per reconèixer els errors comesos i evitar repetir-los en aquesta dura etapa que estem vivint. Es parla de crear estructures d’Estat, quan ja es varen crear en el seu moment, o s’han impulsat durant la trajectòria de la Generalitat recuperada. Posaré alguns exemples, per mostrar algunes de les estructures d’Estat creades, i la deficient manera en que s’han gestionat, motiu pel qual ens trobem en greus dificultats.
Recuperada la Generalitat l’any 80, era el moment de crear unes estructures d’Estat proporcionals a les capacitats econòmiques que es pressuposava tindríem. En comptes d’aixó, el president Pujol va optar per copiar les estructures de l’Estat espanyol. Primer gran i greu error com podrem veure tot seguit.
L’estructura del Govern de la Generalitat va ser copiada de la del govern espanyol. On allà en deien Ministres , aquí en varem dir Consellers. Si allà hi havia una quinzena de ministeris , aquí varem crear entre dotzena de conselleries. Si allà cada ministeri tenia el seu servei de protocol, cotxes oficials, etc, aquí es va fer el mateix. Si allà tenien governadors a cada província, aquí varem posar-hi delegats. Si allà tenien un àrea de presidència, aquí la varem copiar i ampliar.....Primer gravíssim error, perquè es va sobre dimensionar tota una estructura de govern, que podia haver funcionat amb la meitat dels recursos. Però , continuem.
Una altra estructura d’Estat era una ràdio i televisió públiques. Era lògic per motiu de llengua i cultura, però mai tal com es va fer. Es va crear una superestructura immensa, a model i semblança de Televisión Espanyola, amb corresponsals arreu del món, directius a dojo, empleats per tot arreu, edificis immensos, delegacions per tot el territori...fins arribar a una situació impossible de mantenir. TV3, Catalunya radio, i complements, tenen 47 alts directius amb elevats sous , i despeses generals que superen àmpliament a d’altres cadenes de televisió com Telecinco o Antena 3. El dèficit generat per aquesta megalomania és immens.
La següent estructura d’Estat havia de ser una policia pròpia. Res de reconvertir la Guàrdia Civil. Volíem una policia similar a la Policia Muntada del Canadà o als Bobbys anglesos. Per tant, reinventem els Mossos d’Esquadra, i comencem a contractar personal a dojo, i al mateix temps construïm casernes per tot arreu, comprem vehicles de tota mena, i posem sous molt més elevats que qualsevol altre cos de seguretat de l’Estat. El cost d’aquesta estructura és col•loca’l.
Si teníem policia pròpia, era lògic voler tenir els centres penitenciaris. Ningú més els ha volgut però un Estat ha de tenir les seves presons, i de pressa i corrents es va negociar el seu traspàs amb l’Estat central. Un Estat central feliç per treure’s del damunt un mal de cap com aquest. Bé, després s’han hagut de fer centres nous, ampliar plantilles, invertir en equipaments, etc, etc, de manera que el cost final ha estat brutal.
A banda d’ampliar, crear o inventar-se competències i estructures, els serveis bàsics es varen estructurar en un complicat sistema territorial. Catalunya és un país petit i no calia crear tantes demarcacions ni serveis, ni delegacions, fins al punt de burocratitzar en excés tot el funcionament del país.
Totes aquestes iniciatives es feien “perquè calia”, “perquè volíem ser i actuar com un Estat”, el cost era secundari, de manera que el Conseller d’Economia i Finances de torn el que havia de fer era “pagar i callar” i així ha estat fins ara mateix. Que ningú s’estranyi si l’any 2003 amb l’entrada del primer govern tripartit, Catalunya tenia un deute de 16.000 milions d’euros i si en els set anys de Tripartit se’n va fer un de 23.000 milions, i en els quatre anys de govern Mas, en portem 24.000 milions més. El total a dia d’avui és de 63.000 milions d’euros. Una xifra immensa, i en aixó sí, pròpia d’un Estat i no d’una Autonomia. Per culpa de la megalomania i la mala gestió , Catalunya té un deute que l’ofega totalment.
Davant aquesta realitat, s’ha volgut vendre la fàcil idea de “Madrid ens roba”o “estem mal finançats”. Es cert que el finançament de Catalunya és deficient i cal modificar-lo per adaptar-los a la realitat present, però no és menys cert que la gestió ha estat desastrosa al llarg dels 35 anys. Crear estructures d’Estat sense tenir-les degudament planificades i finançades suposa un suïcidi econòmic. Es el que ha passat amb els exemples exposats. Cada estructura creada suposava incrementar notablement el dèficit, i el principi d’austeritat no era present en cap de les decisions del govern ni en el manteniment dels serveis. Tard o d’hora el sistema havia de petar, i ho ha fet, com sempre passa en el pitjor moment.
Ara i aquí tenir 63.000 milions de deute suposa no tenir cap marge de maniobra per fer polítiques diferents i destinar el diner a les autèntiques prioritats del país, que és la seva gent. Agradi o no cal aprimar totes les estructures. Tancar departaments, delegacions i molts serveis innecessaris, per garantir els serveis bàsics. Compartir serveis amb altres administracions i deixar enrere els projectes megalòmans. Gestió, gestió i gestió, planificació i austeritat en la despesa que no vol dir retallades. Més val tard que mai, però no veig el govern Mas disposat a emprendre aquest camí, i d’aquí que busqui sortir d’estudi mitjançant promeses que sap no podrà complir. Es el que deia al principi. Es urgent procedir a un exercici ampli i profund d’autocrítica, mentrestant no es faci, el camí és equivocat.
Tots els governs, totes les societats, han de fer periòdicament un exercici d’autocrítica per constatar si els objectius prefixats s’han acomplert o no, i en quina mesura cal introduir canvis per poder-los assolir.
El nostre país. Catalunya, no ha fet un autèntic exercici d’autocrítica . Es un deure pendent que convindria dur a terme el més aviat possible per reconèixer els errors comesos i evitar repetir-los en aquesta dura etapa que estem vivint. Es parla de crear estructures d’Estat, quan ja es varen crear en el seu moment, o s’han impulsat durant la trajectòria de la Generalitat recuperada. Posaré alguns exemples, per mostrar algunes de les estructures d’Estat creades, i la deficient manera en que s’han gestionat, motiu pel qual ens trobem en greus dificultats.
Recuperada la Generalitat l’any 80, era el moment de crear unes estructures d’Estat proporcionals a les capacitats econòmiques que es pressuposava tindríem. En comptes d’aixó, el president Pujol va optar per copiar les estructures de l’Estat espanyol. Primer gran i greu error com podrem veure tot seguit.
L’estructura del Govern de la Generalitat va ser copiada de la del govern espanyol. On allà en deien Ministres , aquí en varem dir Consellers. Si allà hi havia una quinzena de ministeris , aquí varem crear entre dotzena de conselleries. Si allà cada ministeri tenia el seu servei de protocol, cotxes oficials, etc, aquí es va fer el mateix. Si allà tenien governadors a cada província, aquí varem posar-hi delegats. Si allà tenien un àrea de presidència, aquí la varem copiar i ampliar.....Primer gravíssim error, perquè es va sobre dimensionar tota una estructura de govern, que podia haver funcionat amb la meitat dels recursos. Però , continuem.
Una altra estructura d’Estat era una ràdio i televisió públiques. Era lògic per motiu de llengua i cultura, però mai tal com es va fer. Es va crear una superestructura immensa, a model i semblança de Televisión Espanyola, amb corresponsals arreu del món, directius a dojo, empleats per tot arreu, edificis immensos, delegacions per tot el territori...fins arribar a una situació impossible de mantenir. TV3, Catalunya radio, i complements, tenen 47 alts directius amb elevats sous , i despeses generals que superen àmpliament a d’altres cadenes de televisió com Telecinco o Antena 3. El dèficit generat per aquesta megalomania és immens.
La següent estructura d’Estat havia de ser una policia pròpia. Res de reconvertir la Guàrdia Civil. Volíem una policia similar a la Policia Muntada del Canadà o als Bobbys anglesos. Per tant, reinventem els Mossos d’Esquadra, i comencem a contractar personal a dojo, i al mateix temps construïm casernes per tot arreu, comprem vehicles de tota mena, i posem sous molt més elevats que qualsevol altre cos de seguretat de l’Estat. El cost d’aquesta estructura és col•loca’l.
Si teníem policia pròpia, era lògic voler tenir els centres penitenciaris. Ningú més els ha volgut però un Estat ha de tenir les seves presons, i de pressa i corrents es va negociar el seu traspàs amb l’Estat central. Un Estat central feliç per treure’s del damunt un mal de cap com aquest. Bé, després s’han hagut de fer centres nous, ampliar plantilles, invertir en equipaments, etc, etc, de manera que el cost final ha estat brutal.
A banda d’ampliar, crear o inventar-se competències i estructures, els serveis bàsics es varen estructurar en un complicat sistema territorial. Catalunya és un país petit i no calia crear tantes demarcacions ni serveis, ni delegacions, fins al punt de burocratitzar en excés tot el funcionament del país.
Totes aquestes iniciatives es feien “perquè calia”, “perquè volíem ser i actuar com un Estat”, el cost era secundari, de manera que el Conseller d’Economia i Finances de torn el que havia de fer era “pagar i callar” i així ha estat fins ara mateix. Que ningú s’estranyi si l’any 2003 amb l’entrada del primer govern tripartit, Catalunya tenia un deute de 16.000 milions d’euros i si en els set anys de Tripartit se’n va fer un de 23.000 milions, i en els quatre anys de govern Mas, en portem 24.000 milions més. El total a dia d’avui és de 63.000 milions d’euros. Una xifra immensa, i en aixó sí, pròpia d’un Estat i no d’una Autonomia. Per culpa de la megalomania i la mala gestió , Catalunya té un deute que l’ofega totalment.
Davant aquesta realitat, s’ha volgut vendre la fàcil idea de “Madrid ens roba”o “estem mal finançats”. Es cert que el finançament de Catalunya és deficient i cal modificar-lo per adaptar-los a la realitat present, però no és menys cert que la gestió ha estat desastrosa al llarg dels 35 anys. Crear estructures d’Estat sense tenir-les degudament planificades i finançades suposa un suïcidi econòmic. Es el que ha passat amb els exemples exposats. Cada estructura creada suposava incrementar notablement el dèficit, i el principi d’austeritat no era present en cap de les decisions del govern ni en el manteniment dels serveis. Tard o d’hora el sistema havia de petar, i ho ha fet, com sempre passa en el pitjor moment.
Ara i aquí tenir 63.000 milions de deute suposa no tenir cap marge de maniobra per fer polítiques diferents i destinar el diner a les autèntiques prioritats del país, que és la seva gent. Agradi o no cal aprimar totes les estructures. Tancar departaments, delegacions i molts serveis innecessaris, per garantir els serveis bàsics. Compartir serveis amb altres administracions i deixar enrere els projectes megalòmans. Gestió, gestió i gestió, planificació i austeritat en la despesa que no vol dir retallades. Més val tard que mai, però no veig el govern Mas disposat a emprendre aquest camí, i d’aquí que busqui sortir d’estudi mitjançant promeses que sap no podrà complir. Es el que deia al principi. Es urgent procedir a un exercici ampli i profund d’autocrítica, mentrestant no es faci, el camí és equivocat.
# posted by joanroma @ 1:26 AM 
