Saturday, December 27, 2014
RELIGIÓ I CORRUPCIÓ - art. Regió 7
RELIGIÓ I CORRUPCIÓ.
En la meva llarga estada a Suïssa per
treballar i estudiar, vaig impregnar-me d’un seguit de valors que em fan
entendre millor l’actitud davant la corrupció per part dels diferents països i
societats. I un dels motius està molt lligat al predomini de la religió en cada
territori concret, per quan suposa una base cultural, una base de valors
concrets i de elogis o retrets per part de tots els ciutadans,davant
determinats fets. M’explicaré.
A Suïssa, com en altres països germànics (
Alemanya, Àustria) o nòrdics ( Dinamarca, Suècia, Noruega...)l’existència d’una
forta presència de luterans, calvinistes , seguidors d’Ezwingli, o altres
reformistes, va suposar un canvi radical en els costums i vivències, de manera
que els seus valors contrasten força amb els nostres, procedents del
catolicisme, siguem o no , catòlics practicants, o no. Anys i anys de profundes
arrels religioses, en un sentit o altre, ens han fet actuar de maneres molt
diferents davant els fets quotidians.
A Suïssa vaig aprendre el pèssim concepte que
té la societat envers la mentida, la falsedat, l’engany...fins el punt que qui
porta a terme aquestes pràctiques és automàticament invalidat per aconseguir
determinats càrrecs o responsabilitats, siguin polítiques, professionals, o de
qualsevol altre àmbit. Allà , a l’igual que en els altres països esmentats, i
d’altres que podríem afegir-hi com Gran Bretanya, EUA,etc, des de petits
s’educa i es conviu amb els valors de la sinceritat, l’esforç individual i col·lectiu,
el rigor i la austeritat. No se li ocurriria a cap pare o mare, parent o amic,
elogiar que un nen o nena copiï en un examen, utilitzi males arts per guanyar
un partit, un joc o un premi. No solament no s’elogiaria sinó seria castigat
durament, per totes les vies a l’abast.
El mateix passa, ja més grans, amb les
declaracions de renda, compres o vendes amb IVA, treballs aliens o centenars
d’altres actuacions que aquí, justifiquen enganys diversos, ben vistos o ben
tolerats per la nostra societat. Allà, haver copiat part d’una tesis doctoral,
ha donat peu a la dimissió de Ministres. Tenir o haver tingut diner no
declarat, tenir o haver tingut dones de fer feines a casa, sense contractar, haver
mentit en comportaments determinats ( Bill Clinton / Richard Nixon,etc. ) va
suposar el descrèdit més absolut o la renúncia al càrrec...
En resum, quan comparem comportaments entre
països pensem en les arrels religioses /culturals/socials que tenen uns i
altres. Ser catòlic o procedent d’aquesta cultura, ha suposat pensar i creure
que amb una confessió , els pecats queden perdonats, i podem tornar-hi fins a
la propera confessió. La tolerància ha anat creixent des de petits en tots i
cadascun dels comportaments individuals i col·lectius fins extrems insuportables.
El país, la societat, ha tolerat situacions inacceptables,sense castigar
durament els culpables. I hem arribat a uns extrems ja insuportables com tenim
a dia d’avui. Cada setmana ens llevem amb noticies de nous exemples de
corrupció que s’han estès sobre tot el territori amb una facilitat brutal.
Aquesta situació no acabarà fins que la
societat, des dels inicis no canviï d’actitud i valors. A l’escola, a casa, al
treball...és primordial castigar i despreciar conductes inadequades. D’aquí una
o dues generacions, haurem aconseguit canvis substancials, i mentrestant s’ha
de castigar tant els corruptes com els corruptors, i fer tornar el producte de
la corrupció, amb rapidesa i contundència. I posar en els llocs clau a persones
de rigor i honestedat contrastada. L’arrepentiment no pot ser la justificació
adequada per sortir indemne de l’acció duta a terme, i modificar estructures i
prioritats com perquè les causes siguin ràpides, segures i contundents. Mirem
aquells països i aquelles societats i comprovarem unes altres maneres d’actuar
molt diferents de les nostres. I tinguem clar que aquí s’han permès i tolerat
actuacions que molta gent coneixia i no denunciava ni despreciava.