Sunday, December 07, 2014
PER UNA MORT DIGNE
PER UNA MORT DIGNE
Amb poc temps de
distància s’han fet públics dos casos de dues dones, una en els Estats Units, i
una altra , aquí a Espanya, que reclamaven poder morir dignament, a casa seva,
envoltades dels seus familiars i amics, una vegada comprovada la
irreversibilitat de la seva malaltia.
Les dues han pogut
veure complert el seu desig, i amb aquests nous casos s’ha obert una vegada més
el debat sobre el dret a una mort digne. Un debat que sorgeix de tant en tant,
en qualsevol indret del món quan alguna persona porta el seu cas davant la
opinió pública com ha estat en aquests dos recents casos.
Tenim un llarg camí
per recórrer però seria bo encetar-lo quan més aviat millor. El millor camí és
la llibertat per decidir dels malalts i els seus familiars més propers.
Universalitzar les darreres voluntats i evitar l’acarnissament terapèutic quan
així ha estat manifestat pel malalt.
La falta de
regulació comporta greus problemes per totes les parts implicades per quan els
professionals es troben davant dilemes que els poden portar conseqüències greus
si actuen sense una cobertura legal, i els familiars o el propi pacient, no
entenen aquesta falta de regulació.
I entenc que no és
fàcil resoldre el tema, quan tants països l’estudien però ben pocs l’han resolt.
Però, deixant per més endavant un problema no facilita la seva solució, i ara i
aquí son moltes les persones que reclamen el dret a una mort digne, i fa anys
que molts col.lectius lluiten per regular-la.
Apuntem-nos al
debat, i fem el possible perquè arribi a bon port. Casos com els abans descrits
son exemples de peticions que han hagut de buscar vies extraordinàries per
poder-los dur a terme.