Monday, December 22, 2014
CREDIBILITAT PERDUDA - art. Regió 7
CREDIBILITAT PERDUDA.
En tot sistema polític, l’existència de
mitjans de comunicació, públics i privats ,de solvència i objectivitat
contrastades, és essencial. Ja varem patir prou anys la foscor de la dictadura,
amb mitjans de comunicació, bloquejats i emmordassats com per exigir la major
pluralitat possible, en l’actualitat.
Sempre havíem somiat en el model de la BBC
britànica. Aquest era l’exemple que demanàvem aplicar als mitjans de
comunicació públics, com a model de professionalitat, pluralitat i respecte per
una informació ,sense intromissions estranyes. Tots els partits es queixaven
del tractament rebut per part dels mitjans públics, mentrestant estaven a la
oposició, però mantenien un sistema similar quan arribaven al poder. No hi havia mai temps per introduir canvis
profunds en les estructures i composició dels equips informatius, ni voluntat
real en garantir-ne la seva objectivitat.
Es demostrable que durant els governs
socialistes, els mitjans públics han estat sensiblement millorats i ampliats en
la seva autonomia, fins extrems realment importants, en la darrera etapa
Zapatero, i en canvi han estat totalment envaïts i subordinats als interessos
de partit, durant els governs del PP. Això ,a nivell estatal.
A nivell autonòmic, la situació ha estat molt
pitjor. Des de la total apropiació dels mitjans com corretja de transmissió del
govern de torn, passant per una gestió desastrosa i totalment partidista de la
programació. Al final, alguna ha hagut de tancar per impossibilitat de mantenir
el ritme de desgavell econòmic que portava.
Aquí, a Catalunya, passats els primers anys de
funcionament, va quedar clar que el model de la BBC era impensable. Per uns
governs en que la informació es convertia en propaganda, necessitava tenir
controlats tots els mitjans de comunicació públics. I no solament això, el seu
poder va planar sobre els privats, fins el punt en que uns i altres,
s’assemblaven com dues gotes d’aigua. Els públics eren controlats directament,
els privats, eren generosament premiats o influïts des del govern, o durament
combatuts sinó es plegaven a les seves exigències.
El resultat, a dia d’avui és deplorable. La
credibilitat dels mitjans de comunicació públics de la Generalitat està sota
mínims, es tracti de TV3, de Catalunya radio, o qualsevol altre del seu àmbit
directe. Escoltar o veure la informació suposa entrar en un món clarament partidista,
mono temàtic, deformador de la realitat i amb un component clarament
antisocialista. Es pot veure en la tria de temes, en els tertulians, en els
presentadors, en les obres i fins i tot documentals o programes de qualsevol
tipus. Tant és així que la deserció d’espectadors i oients es va ampliant dia a
dia. En el meu cas particular porto dos anys de total abstinència en consum de
productes procedents de TV3 / Catalunya radio/ i assimilats. Penso continuar
mesos o anys si la cosa no canvia, i pel que he pogut saber som desenes de
milers els qui hem pres aquesta decisió. Tampoc és fàcil trobar alternatives en
algun altre grup com és el cas del Grup Godó ( La Vanguardia/ RAC1/ 8TV). Tot i
algun canvi a millor en els darrers mesos estem lluny del que hauria de ser una
oferta plural i objectiva. I ja no parlem de l’emissora dels bisbes (COPE) o 13
TV, on la informació es converteix en combat contra la autèntica pluralitat.
Lamento el funcionament dels mitjans públics i
privats, a nivell estatal, però com en altres temes, somiava en que el nostre
país, Catalunya, no cauria en els mateixos vicis i comportaments que aquells.
En aquest tema com en tants altres, s’ha copiat ( a pitjor) el que era norma a
nivell d’Estat. I tampoc en aquest cas no vulguem donar la culpa a Madrid
perquè aquí ens ho hem fet sols.
# posted by joanroma @ 12:25 AM 
