Thursday, October 16, 2014
ARTUR MAS, L'ASTUT - art. Nació Digital Solsona
ARTUR MAS, L’ASTUT.
Si ja teníem el
panorama complicat, des d’ahir el tenim una mica més, fins el punt que no sé
ben bé què farem el 9N. I sobretot, com ho farem i on. No acabo d’entendre el
dispositiu electoral que ha decidit muntar la Generalitat, perquè alguns
mitjans de comunicació ahir parlaven d’inscripció prèvia per poder anar a
votar, sense especificar on s’havia de fer, i on podríem anar a votar perquè
parlaven de 300 punts de votació a tot Catalunya ???amb una mobilització de
20.000 voluntaris “electorals”.
Aquest matí, lluny
d’aclarir conceptes, tothom amplia les preguntes i qüestiona la decisió. Bé, a
l’espera dels aclariments que puguin venir, considero un nou error aquesta
fugida endavant per anar enlloc. Un país, un govern, no pot donar aquesta
imatge de desorganitzat i descontrol, ni a nivell intern ni extern. El prestigi
que podíem tenir estar per terra, i això ens perjudica, ara mateix, però molt
més de cara el futur. La credibilitat costat molt de guanyar i en pocs dies es
pot tirar per terra la feina de molts anys. Ho veiem ara mateix a la ciutat de
Barcelona, amb un alcalde i govern municipal que no sap com tractar els
problemes que té al davant, i en poc temps pot destruir la imatge guanyada en
els JJOO del 92. El mateix està passant amb el país.
Tornant a la
consulta, és evident que s’hauria d’haver pogut fer, sense presses, sense
imposicions , sense tacticismes entre partits, i buscant el consens per
organitzar-la de manera legal i acordada. El PSC tenia raó quan pronosticava
aquest final, i d’aquí que no volgués participar en la cerimònia de la confusió
en que ens han portat els partits dits sobiranistes. Ara, entre ells ha
esclatat el desacord i han donat la imatge d’haver actuat simplement de cara a
la galeria.
En un estat de
dret, és impensable trencar amb la legalitat perquè el procés queda
deslegitimat . Que molts defensin que en algun moment s’ha de trencar amb la
legalitat perquè sinó el món no avançaria, s’equivoquen i ells saben que no és
certa aquesta afirmació. En democràcia tot és discutible, tot és modificable,
però sempre per les vies legals. No pot haver-hi dreceres ni trencaments perquè
ja no seria democràcia.
Estem on estem, per
culpa dels greus incompliments del PP al llarg de molts anys, utilitzant tota
mena de recursos i estratagemes per enfrontar la realitat catalana, amb
l’espanyola. Si el PP no hagués recorregut l’Estatut , no haguéssim tingut una
sentència que va ser considerada com un atac a les aspiracions catalanes,si
molts dirigents del PP, molts càrrecs institucionals del govern central, i
també ho accepto que alguns vells càrrecs del PSOE, sense rellevància en el
partit actual, han fet molt de mal a la convivència i han desvetllat aspiracions
de marxar d’Espanya com la sortida més adient. Però que estiguem indignats no
ha de donar pas a actuacions inadequades o impossibles de portar a la pràctica,
com s’ha fet.
El president Mas va
dir que amb astúcia, David tornaria a guanyar a Goliat. Bé, no podem dir que
l’astúcia estigui presidint els passos actuals i els previsibles , en el futur
immediat. El món ens miri amb estupefacció. Estem en una situació mai vista ni
mai imaginada, i dona la sensació que cada pas que fem, és improvisat i en direccions
invisibles. Dotzenes de preguntes s’acumulen per imaginar un procés electoral ,
en seus de la Generalitat, amb no sabem si funcionaris de la Generalitat o amb
voluntaris de l’ANC, havent de fer les inscripcions abans, i obligant els
possibles votants a marxar dels seus pobles per anar a votar a les capitals,
amb la mateixa pregunta, prevista per la primera Consulta però que no està clar
com computar els resultats si els votants voten afirmativament la primera part,
i negativament a la segona... en fi, el cúmul d’incògnites i despropòsits és
tant gran que han superat tot l’imaginable.
I ens podem trobar
que el govern central trobi una altra via per prohibir també aquesta segona via
de consulta. I francament la situació esdevindria molt més greu. Si el seny
presidís els dos governs, ara seria l’hora de trobar-se, sentar-se i buscar una
sortida àmplia, sensata i adequada per pacificar una ciutadania que es mou
entre la incredulitat, la frustració i la ràbia. Si no es donen compte del
còctel explosiu que això representa , millor que convoquin eleccions, uns i
altres i tinguem ocasió de fer foc nou.
# posted by joanroma @ 9:03 AM 
