Tuesday, September 02, 2014
SENSE MANIES- art. Regió 7
SENSE MANIES.
Si una cosa se li
ha de reconèixer al govern del PP és que no tenen manies, més ben dit, no tenen
escrúpols a l’hora de legislar a favor dels seus interessos de partit, que no
de país. També hem de reconèixer que la gent d’esquerres no ens havíem imaginat
mai amb quina rapidesa es poden canviar, modificar, o tirar per terra
conquestes que consideràvem intocables.
Erròniament
calculàvem que cada graó pujat no tindria volta enrere. Que ningú s’atreviria a
tocar l’estat del benestar, la llei de dependència, l’escola pública, la llei
d’avortament,els drets laborals, ...perquè suposaria una autèntica revolució de
la gent, en contra de la involució. La realitat ens demostra ser molt menys
contundent i voluble. Portem tres anys d’involució en multitud de temes
essencials i de moment no s’hi veu aturador sinó és per la via d’uns resultats
clarament diferents en les properes eleccions generals. Caldrà esperar i veure.
Mentrestant voldria
reflexionar sobre el nou debat obert a l’entorn de l’elecció directa dels
alcaldes, en comptes de seguir amb el sistema actual. També en aquest tema s’hi
veu la mà interessada del PP, de cara a mantenir moltes de les alcaldies de les
grans ciutats. Un canvi en la llei electoral municipal, a vuit mesos de les
municipals és poc elegant, i segons com ho facin, pot esdevenir clarament
partidista.
De fet, en aquests
trenta-cinc anys de democràcia municipal, s’han introduït alguns canvis en la
llei municipal per fer-la més adequada a la realitat. En les darreres eleccions
hi va haver la novetat de que en els municipis de menys de 100 habitants,
s’elegissin tres membres, i entre ells designessin l’alcalde, en comptes de
continuar com Consell Obert, en que només s’elegia l’alcalde i la resta del
poble eren membres del Consell amb veu i vot...O anteriorment, eren obligatoris
més candidats suplents quan ara si es vol no se n’hi posa cap... en fi, que de
canvis n’hi ha hagut, però sempre consensuats i destinats a facilitar la
presentació de candidatures. També s’han fet avenços en matèria
d’antitransfuguisme, si bé amb resultats molt poc adients. Ho hem vist en uns
quants ajuntaments en que persones elegides per una candidatura, la deixen
sense més raonaments que una excusa qualsevol, i la única repercussió és passar
a no adscrits.
En fi, calia
avançar en diversos aspectes de la llei, sense vulnerar l’esperit de consens,
però veus aquí que al PP li han entrat unes presses enormes a la vista
d’algunes enquestes en les principals ciutats on governen. I d’aquí a proposar
un canvi en la llei, hi ha un pas. Un pas a punt de donar-lo per la via directa
i sense contemplacions. Es a dir volen imposar que el cap de llista de la
candidatura més votada sigui automàticament elegit alcalde, en comptes
d’esperar els pactes entre candidatures, amb la votació corresponent en el ple
d’investidura. Aquesta pot semblar una modificació senzilla i fins i tot
adequada per facilitar la governabilitat dels ajuntaments, però res és tant
fàcil, en la vida real. Dic per endavant que un canvi com aquest, en principi
no modificaria la vida de la majoria de municipis del país, perquè son petits i
amb poques candidatures. Altra cosa és en pobles més grans i ciutats. Però és
que no expliquen quines altres mesures haurien d’emprendre com perquè
l’ajuntament sigui viable. Si l’alcalde surt automàticament de les eleccions; o
se li dona majoria absoluta en el Ple, o li serà impossible governar. Es a dir,
o es canvia el sistema proporcional de la distribució de vots per un de
majoritari, o l’alcalde serà alcalde, però en el Ple li poden tombar totes les
propostes que presenti si la suma dels altres partits tenen majoria absoluta.
En resum, pot ser pitjor el remei que la malaltia. Un canvi com aquest ha de
sortir d’un consens entre les tres o quatre principals forces polítiques,
mirant molt de no espatllar res del que fins ara ha funcionat. Es bo donar
estabilitat als governs municipals, però fent atenció a no pertorbar el paper
de l’oposició. La dinàmica govern – oposició és fonamental per garantir el
funcionament democràtic de les institucions, i de moment no veig claredat en
els canvis proposats.