Friday, September 05, 2014
NOVES COMARQUES - art. Regió 7
NOVES COMARQUES
Amb vint-i-cinc anys de retard el govern de la Generalitat considera
arribada l’hora de moure el mapa comarcal, i resoldre les reivindicacions del
Moianès i el Lluçanès. Una llarga espera sense justificació clara ni
explicable. En el moment d’elaborar les lleis territorials “no tocava”posar-hi
dues comarques més. S’havia mitificat tant la divisió territorial de Catalunya
feta pel geògraf Pau Vila, que de les trenta-vuit que ell havia proposat es va
passar a les quaranta-una actuals, i posar-n’hi tres més per alguns era
raonable, però no cinc més, de manera que aquestes dues van quedar-ne fora.
No em demaneu quantes vegades hem discutit en el Parlament aquest tema
perquè han estat moltes, i cap amb arguments convincents. Ara, transcorreguts aquests
anys i amb els ànims predisposats a modificar el funcionament dels consells
comarcals per transformar-los en una mena de mancomunitats, s’obre el camí per
encabir-hi dues noves realitats que ja funcionen com mancomunitats des que
varen quedar soles.
Si una cosa han fet bé aquests dos territoris ha estat organitzar-se com si
fossin una comarca, creant un consorci que agrupa els municipis afectats, i
tirar endavant multitud de projectes amb una eficàcia molt superior a d’altres
territoris que eren oficialment comarca, i tenien el seu consell comarcal. I és
que el naixement dels consells comarcals fou arbitrari, oportunista i poc pràctic.
La prova la tenim ara que tothom veu que han de ser modificats i transformats
en el que haurien d’haver estat des del principi: mancomunitats de serveis. La
crisis, i també la modificació de les normatives municipals, empreses pel PP
des de Madrid, hi obliguen , però la pràctica, també ho aconsella.
Es a dir, els ajuntaments necessiten d’un organisme gran i potent pels temes
més rellevants i complicats com és tota la gestió tributària (IBI, IVTM,
Taxes,...) i per això la
Diputació de Barcelona va crear l’Organisme de Gestió
Tributària (OGT) , model d’eficàcia i servei. També per temes de gran
complexitat com assistència jurídica, tècnica a tots els nivells, ajuts
puntuals i especials, plans de cooperació,etc, és indispensable l’existència de
les Diputacions.
Però, per temes més propers i específics, la comarca o les mancomunitats
poden ajudar a millorar serveis , fer-los més eficients i menys costosos. Aquí
hi podem posar la recollida de deixalles, o de selectiva, protecció del
territori, planificació compartida, seguretat, dependència, gent gran,
joventut, esports, etc, etc. Es a dir, l’agrupament d’ajuntaments per donar serveis
compartits, és la solució lògica i adient a dia d’avui. I si aquest agrupament
coincideix amb la comarca bé, i sinó no passa res, de manera que a partir d’ara
poden sortir altres territoris que volen esdevenir comarca o mancomunitat. El
Moianès i el Lluçanès ho han fet i se n’han sortit bé, fins ara en que la
tossuda realitat s’ha acabat imposant. Ara els hi donaran el títol oficial,
però ja ho eren extra oficialment.
Ja era hora que la realitat s’imposés. Queda, però un darrer tema pendent
com és el de si es consulta als ciutadans afectats o no. En un moment en que
ens barallem per poder expressar el vot a nivell nacional, quedaria fatal no
fer-ho per un tema territorial menor, però important. Sóc partidari d’estrenar
la nova Llei de Consultes, però fent-ho de manera ràpida, perquè els Consorcis
del Moianès i del Lluçanès no es trobin atrapats en un interregne on no fossin
ni una cosa ni l’altra ( mancomunitats).
# posted by joanroma @ 10:53 PM 
