Monday, September 15, 2014
MOLT MAL PAGATS - art. Regió 7
MOLT MAL PAGATS.
En el nostre país, i en molts altres de
l’entorn, la distribució de sal.laris no sol ser gens proporcional a l’esforç i
la penalitat que suposa una feina determinada, i si això no deixa de ser
estrany, encara més sorprenent és pagar diferent per la mateixa feina, cosa que
afecta a molts col·lectius de dones que per la mateixa feina cobren menys que
els homes. Situació injusta,encara no resolta, tot i que la Constitució
proclama igualtat de drets i deures entre homes i dones...
En fi, queda molt camí per recórrer en aquest
i altres sectors de la vida laboral. Avui, però voldria exposar les molt baixes
prestacions que cobren les persones dedicades a cuidar dels altres, es tractin
de persones dependents, persones grans, discapacitats, etc... per raons que ara
no venen al cas, he tingut darrerament contactes i xerrades amb alguns
d’aquests col·lectius i els sal.laris que tenen son increïblement baixos per
les hores que hi dediquen, però molt especialment per la duresa del treball que
realitzen. Treball fet, en la majoria d’ocasions amb el somriure als llavis ,
una paciència i delicadesa immenses... i tanmateix, poc agraïda econòmicament
parlant.
L’escalat de sous, a la nostra societat, res
té a veure amb la penalitat de la feina, fins arribar a extrems en que feines
molt dures son ben mal pagades, simplement per entendre que no calen grans
estudis per dur-les a terme, com si els estudis fossin enormement difícils
d’obtenir i donessin accés automàticament a millors sous. Al contrari, sembla
que s’hauria de pagar millor als treballadors , en funció de la duresa de la
feina, que no pas en funció dels estudis. No és així, i la crisi no ha ajudat
gens a millorar els sous, de manera que molts, en comptes de veure’ls augmentar
, els hi han reduït.
Visitar hospitals, centres de discapacitats,
residències de gent gran...permet comprovar en quines condicions treballen els col·lectius
més mal pagats. Reduccions de plantilla obliguen a ocupar-se de moltes més
persones que anys enrere, fins al punt de no tenir pauses mínimes per poder
descansar i agafar alè. Treballadors que tant aviat han de netejar un malalt,
com portar-ne a passejar un altre, o evitar que un tercer caigui del
seient...amb unes exigències i celeritats impossibles de suportar. Normes
complicades de complir per raons de falta de recursos o material adient, per
escassetat de personal, per falta d’idoneïtat de les instal·lacions, o
simplement perquè una persona no pot estar en dos o tres llocs alhora.
Tinc clar que si un tema diferencia les
polítiques conservadores de les progressistes, és la lluita per garantir
l’estat del benestar, avui, clarament en retrocés i en perill d’extinció. La
política ha d’estar al servei dels més desvalguts i de qui se’n fa càrrec, de
manera que unes pensions dignes i segures, han de ser prioritàries, com la
garantia a una bona sanitat, una bona educació, uns bons i suficients serveis
socials. Tothom qui ha treballat tota una vida ha de tenir la garantia de ser
atès quan ho necessiti, i tothom qui paga impostos, ha de saber que tenen aquest
adequat destí. I si volem que l’atenció sigui de qualitat, les prestacions han
de ser dignes. No és de rebut sal.laris per sota dels mil euros, per la majoria
de treballadors de tot aquest món d’atenció social, duent a terme feines molt
dures , des de tots els punts de vista.
Les retallades han de ser-hi en tot el que
sigui “prescindible” i si ho és, ja no son retallades, sinó polítiques
d’austeritat que sempre i en tot lloc han d’existir. Retallar personal
indispensable o rebaixar sous ja de per si baixos, suposa empobrir el
treballador i obligar-lo a actuar en condicions inadequades que aniran en
detriment d’ell mateix i de tota la societat. Mirem al nostre voltant i veurem
molts exemples del que exposo. Mal camí hem emprès que toca rectificar quan més
aviat millor.
# posted by joanroma @ 4:51 AM 
