Tuesday, September 23, 2014
MALALTIES INVALIDANTS - art. Regió 7
MALALTIES INVALIDANTS.
Fa pocs dies vaig signar a Callús, una petició
adreçada al govern central per aconseguir que determinades malalties tinguin la
consideració d’invalidants, i per tant puguin donar dret a les prestacions
corresponents d’invalidesa, en molts casos, total i absoluta per quan les
persones afectades son incapaces de canviar de feina i fer-ne d’altres menys
penoses. En el cas de la signatura demanada, era per persones amb malalties
lligades a la SQM ( sensibilitat química múltiple), però el mateix podríem dir
d’altres malalties que encara no estan considerades com “invalidants” a efectes
laborals.
Conec moltes persones afectades de
fibromiàlgia, síndrome de fatiga crònica, o de la que ara tractem, la SQM, que
porten anys i anys litigant davant dels tribunals perquè els siguin reconeguts
els drets de persones invàlides, incapacitades per exercir cap mena de feina
laboral, i fins i tot domèstica. Només
qui ha tingut molt a prop, persones amb aquestes malalties és capaç de veure la
incapacitat a tots els nivells, i fins a quin punt estan sotmeses a un rosari
de visites, tractaments, medicació experimental, ....
Vaig recomanar a qui recollia les signatures
que fessin arribar la petició, també als grups parlamentaris a Madrid i a
Catalunya, a banda de fer-les arribar als Ministeris corresponents, però ja en
el passat varem poder observar que les restriccions del govern son brutals a
l’hora de reconèixer noves malalties invalidants, a nivell laboral. I ara amb
la forta crisi encara serà més difícil ampliar el catàleg d’invalideses, i
tanmateix cal fer-ho perquè és de justícia i és urgent. Moltes d’aquestes
malalties eren poc conegudes anys enrere, i els especialistes les associaven a
d’altres més “habituals” com reumatisme, depressions, o altres, amb medicacions
inadequades i tractaments experimentals. Ara es coneixen molt millor, i les
investigacions van avançant, si bé a un ritme extraordinàriament lent.
Mentrestant no es trobi remei per les tres
malalties que he esmentat, però podríem afegir-n’hi alguna altra de similar,
cal resoldre el llimbs en el que es troben les afectades. Ni poden treballar,
ni poden agafar una baixa normal perquè l’haurien de renovar indefinidament, ni
els metges saben què fer, davant una clara injustícia d’haver de donar d’alta
una persona sabent que és incapaç de treballar. Però, ara i aquí, si la
malaltia no té el caràcter d’invalidant, no té dret a invalidesa, i si l’envien
a la feina, el mateix dia ha de demanar la baixa...fins que la facin fora, o
decideixi plegar per la impossibilitat que li suposa qualsevol activitat. I tot
això passa entremig de les lògiques angoixes, pors, cansaments...d’ella,
família, amics i parents.
Si per una cosa han de servir els impostos,
directes i indirectes, i els ingressos a la seguretat social i a la caixa de
pensions és per resoldre els problemes de salut dels ciutadans que els paguen,
començant pels més febles i necessitats. No és així en múltiples casos, com els
que ara relatem. I per fer-ho viable, toca començar pel principi com és el de
tenir un catàleg de malalties invalidants, actualitzat i real. Per això, la
ciència mèdica avança i descobreix novetats on abans hi havia foscor. Una
malalta de SQM no pot estar en cap lloc on hi hagi materials determinats, fins
i tot colònies, tinta, pols diversa,... provoca situacions límit, de manera que
no existeix alternativa laboral al que feien anteriorment. I si parlem de
fibromiàlgia en un grau elevat, o síndrome de fatiga crònica la impossibilitat
de treball és similar, per altres causes, però igualment inviable.
En resum, animo tothom a participar d’aquesta
campanya de recollida de signatures, com a mostra de solidaritat i comprensió
cap a milers de persones que no son tractades amb equanimitat i justícia. Els
impostos han d’anar prioritàriament dirigits a cobrir les necessitats més
elementals dels col·lectius més vulnerables, com els descrits, i altres que de
ben segur poden tenir arguments similars.
# posted by joanroma @ 2:55 AM 
