Tuesday, September 23, 2014
ESCÒCIA HA DECIDIT - art. Nació Digital Solsona
ESCÒCIA HA DECIDIT
Amb 11 punts de diferència, el no ha guanyat
al sí en el referèndum d’Escòcia. Les urnes han parlat,i tothom ha acceptat el
seu resultat, com no podia ser d’altra manera en un país de llarga tradició
democràtica.
Catalunya ha seguit puntualment tot el procés,
com a mostra d’altres maneres de fer i actuar dintre de la UE. Amb tot, cal dir
que les diferències històriques, entre un i altre territori son immenses i
d’aquí que ells mateixos no volguessin comparar els dos processos. El propi
Primer Ministre deixava clar que el seu procés tenia l’acord amb el govern
central, i per tant complia amb els requisits establerts.
No cal continuar parlar d’aquest procés perquè
ha quedat tancat amb el referèndum, i un dels bons resultats obtinguts és la
decisió del govern britànic d’ampliar les competències dels territoris que
confirmen la Gran Bretanya: Gales, Anglaterra, Escòcia i Irlanda del nord. Per
tant, una bona decisió que millora les condicions dels quatre territoris que
conformen l’Estat.
Aquí, les coses van per tot un altre camí. Els
retrets de Catalunya envers el comportament del govern central tenen clars
fonaments, en primer lloc per tot el procés de tramitació del actual Estatut
d’Autonomia de Catalunya, sotmès a la recollida de signatures del PP per
anar-hi en contra, també per una sentència del Tribunal Constitucional, toca
tardana i feta per un tribunal discutit i criticat, i per un munt d’altres
greus errors i comportaments d’alts dirigents del país que han provocat un
rebuig en bona part de la societat catalana. Un rebuig que tampoc ha estat ben
conduit pel govern català, més interessat a fomentar les diferències que a
trobar sortides raonables.
Aquest conjunt d’errors, discrepàncies i mala
fe, han portat al gran distanciament entre les dues realitats del país, i a
considerar, per una part de la població, que no queda altra solució que marxar
d’Espanya. D’aquí les grans manifestacions dels darrers anys, d’aquí
l’increment de tensió i distanciament, d’aquí els desencontres creixents a tots
els nivells...fins el punt de demanar-nos si queda espai per evitar el xoc de
trens.
Podria haver-hi sortida si es mouen prou
peces, i amb prou rapidesa com per fer possible un retorn a la pau i
tranquil·litat. Per part del PSC
contemplem la via de la reforma constitucional, amb un blindatge de la
llengua, cultura i educació a Catalunya, i un nou finançament que sigui més
just i equilibrat que l’actual. Puc comprendre les reticències i mal fiances de
molta gent envers el PSOE, però és cert que tant per la feina feta pel PSC, com
per les àmplies mobilitzacions catalanes, el PSOE està fent canvis profunds en
els seus plantejaments tradicionals.
Tenen raó els qui diuen que res serà igual des
d’ara. Han canviat moltes coses i l’encaix de Catalunya ha de tenir una
resposta ràpida i clara. Seria un greu error pensar en parar la consulta i no
donar cap sortida al procés. De moment no veiem moviments , però això no vol
dir que no existeixen. Ara i aquí cal desencallar la situació i oferir una
sortida àmplia i generosa, d’acord amb les expectatives existents. I immediata,
és a dir en molt pocs dies. Ara és quan els lideratges han d’actuar, amb
transparència i eficàcia. Confiem en que sigui així. I que els catalans puguem
votar en un referèndum legal i acordat, en el moment en que els governs hagin
arribat a una proposta adient.
# posted by joanroma @ 11:15 PM 
