Saturday, May 10, 2014
LENT CAMÍ CAP EL DESTÍ FIXAT - art. Regió 7
LENT PROCÉS CAP EL DESTÍ FIXAT
Si Estats Units d’Amèrica va tardar
seixanta-cinc anys a assolir l’objectiu d’arribar a culminar el seu procés
d’unió d’estats, i de federació, no vulguem demanar més pressa a la conversió
de l’actual confederació d’estats de la UE, en els Estats Units d’Europa. Ja hi
arribarem, anem pel bon camí ni que sigui a una lentitud exasperant pels qui
somiem amb aquesta federació. Per alguns estem lluny, per altres, estem a prop.
El temps dirà qui té raó, però el cert és que hi ha ben pocs àmbits en els
quals la UE ja no actuï de manera directa i contundent. No passa setmana en que
no tinguem noticia d’alguna intervenció de la Comissió Europea en afers interns
d’Espanya. Ho hem vist en matèria immigratòria, en tot el desastre bancari, en
la modificació de lleis laborals, en canvis legislatius de matèria alimentària,
fiscal, etc. Es a dir, hem perdut competències a favor de la UE. Un bon exemple
de que anem en la bona direcció. Més n’hem de perdre, més n’ha de guanyar la UE
en el seu camí cap una unió federal.
De fet, a cada noves eleccions podem veure-hi
alguna novetat, demostració que alguns partits creuen realment en aquest futur.
El dia 25 de maig ho podrem constatar amb l’elecció del proper president de la
Comissió Europea, fruit d’aquest nou pas en la direcció federal. Els dos grans
candidats, Juncker ( centre dreta) o Schulz ( socialista) son els principals
candidats a la presidència per tenir al seu darrere les grans formacions a
nivell nacional i europeu. Ben aviat tindrem la resposta, com també podrem
veure la formació d’una nova Comissió , autèntic govern, en la qual el
Comissari d’Afers Exteriors representarà a tota la UE, front els altres estats,
en un pas més cap a constituir un sol cos diplomàtic, a l’igual que s’avança cap
un nou model de seguretat, en matèria militar, o una sola política econòmica,
amb l’elecció d’un Comissari d’Economia amb competències molt més àmplies que
les actuals.
La globalització obliga a crear altres
realitats amb capacitat per fer-hi front amb més eficàcia i rapidesa que la
vista fins ara. La UE és un gegant amb peus de fang que no pot continuar sense
una transformació àmplia de les seves estructures i poder mesurar forces amb
les altres realitats mundials. Ja no podem aixoplugar-nos en EUA per a qualsevol
conflicte a les nostres fronteres com ha passat en els darrers anys. Més ben
dit, com ha passat en el darrer segle. Es hora de fer front a la realitat amb
una altra realitat més potent i adaptada a les necessitats presents.
I com a catalans, sincerament crec que
l’enfortiment de la UE i la seva conversió en una entitat federal, va en la
direcció correcte per treure poder a l’estat i potenciar la unió federal. En
uns Estats Units d’Europa, l’encaix dels vells estats, permetria garantir les
especificitats dels seus territoris interns, traient conflictivitat propera i
facilitant una major comoditat en les relacions entre uns i altres. Catalunya
sempre ha estat capdavantera en la defensa d’Europa, i ara és el moment de
demostrar-ho apostant per la seva conversió en una realitat federal. Entrem ja
en campanya electoral. Es hora de llegir els programes de cada partit i veure
amb qui s’ha ajuntat a l’hora de presentar els seus candidats nacionals, però
també als federals. Les indefinicions ja no tenen cabuda en aquest nou pas cap
una nova realitat.
El PSC té clara la aposta cap a accelerar el
procés de reconversió de l’actual confederació europea cap una de federal,
segurs de que servirà per poder tractar amb els altres grans estats: EUA,
Rússia, Xina...Ara toca aquesta aposta i qui vulgui amagar-la discutint altres
temes, s’equivoca. Els socialistes presenten candidats en tots els estats, i
han elegit Martin Schulz , com a candidat a presidir la UE, amb l’encàrrec
d’anar més de pressa i més lluny, en la conformació dels Estats Units d’Europa.
I en aquest trajecte, la prioritat han de ser les persones i els seus problemes
quotidians. Els partits de dretes parlen molt de finances, però poc dels
problemes socials, laborals, de la joventut sense feina...Es hora d’invertir
els termes i fer propostes de solució als desequilibris actuals.
# posted by joanroma @ 11:33 AM 
