Tuesday, April 01, 2014
VIOLENTAR EL PARLAMENT- art. Nació Digital Solsona
VIOLENTAR EL
PARLAMENT
Catalunya es vol posar, sovint, com exemple davant el món i en canvi
permetem i tolerem accions impensables en qualsevol altre país de llarga
tradició democràtica. Una de molt rellevant, és no manifestar-se davant el
Parlament i molt menys, impedir l’accés als representants de la voluntat
popular.
Aquests dies s’està jutjant als autors de l’encerclament del Parc de la Ciutadella , i als
protagonistes de fets molt greus, com son l’exercici de la violència contra
diputats, consellers, i el propi president de la Generalitat i la
presidenta del Parlament. Violència verbal, i en alguns casos , física, com hem
pogut veure en els mitjans de comunicació.
Els qui hem viatjat una mica, hem llegit força i ens hem informat molt
sobre costums, tradicions i funcionament de les institucions en altres països,
haurem constatat com la gent es manifesta davant les seus governamentals, però
no davant els Parlaments. La diferència no és petita, per quan la política
l’exerceixen els governs, però en els Parlaments és on rau la sobirania del
poble, on hi treballen els representants elegits, i per tant no poden ser
objecte de pressions, i encara menys d’agressions. Si un lloc és “sagrat”en la
terminologia democràtica és el Parlament.
Aquí, res ho és. Es pot insultar, escopir, pintar la roba, o impedir
l’entrada a la seu de la sobirania popular, i no passa res. Que el president
del govern i la presidenta del Parlament hagin d’accedir a l’edifici, en
helicòpter, pot semblar “normal”puix que hi ha gent decidida a no permetre
l’activitat normal i habitual de les institucions del país.
Ens convé a tots i totes, fer un exercici ampli de reflexió i estudi sobre
què es pot fer i què no, en matèria de mobilitzacions. No podem admetre que tot
s’hi val, perquè no és ni raonable i admissible. Tenim exemples i models per
seguir i imitar que mostren el correcte camí per compaginar mostres de rebuig i
respecte a l’autoritat del país i els seus ciutadans.
Repeteixo que no veurem imatges com les d’aquells dies, en cap altre país i
si volem donar exemple, hem de començar per respectar les regles de joc
democràtiques com es fa arreu del món. Les expressions de protesta i rebuig han
de buscar els llocs adequats, i en el cas de la Generalitat , s’han de
fer a la Plaça Santla
Ciutadella , davant del Parlament. Cada cosa en el seu lloc, i
en el seu moment.
Estem en temps difícils, i continuarem vivint moments complicats. Ha de ser
possible protestar, tot respectant els principis essencials de la democràcia,
rebutjant sempre l’ús de la violència, en les seves diverses variants.
Qualsevol tipus de violència, treu legitimitat a la protesta i desacredita els
promotors de la mobilització. Saber compaginar la mobilització amb el respecte,
no és fàcil, però és la millor via per garantir resultats.
# posted by joanroma @ 8:49 AM 
