Thursday, April 03, 2014
UN PAÍS AMB MASSA DESIGUALTATS - art. Nació Digital
UN PAÍS AMB MASSA DESIGUALTATS.
Durant molts anys,
una de les grans prioritats dels partits era aconseguir un equilibri
territorial que evités la desertització del món rural, i frenés l’excessiu
creixement de l’àrea metropolitana i tota la franja costanera. Aquest objectiu
no s’ha assolit, al contrari, estem veient com la majoria de pobles continuen
perdent població ,amb el perill d’esdevenir insostenibles.
La comarca del
Berguedà és un bon exemple del que diem. Dels 31 municipis del que està
composta, 28 perden població, si ens atenem a les xifres dels darrers 3 anys(
fins i tot la capital, Berga) que en guanyava de la comarca i de la immigració.
El mateix podem dir
del Solsonès, una altra comarca paradigmàtica del món rural, en la qual les
xifres de població van a la baixa, amb una lleugera contenció de la capital,
tenint present que tots estan per sota dels 1.000 habitants, excepte Solsona.
Podríem posar molts
altres exemples, simplement per demostrar la inexistència de polítiques
equilibradores del territori. Se n’ha parlat, hem fet debats, hem tingut
decrets d’ajudes que no han servit per assolir aquests objectius. I és que
reequilibrar el territori ha de ser cosa de tot el govern, no només de dues o
tres conselleries concretes.
Quan una escola
rural ha de tancar, és tot un poble que en pateix les conseqüències. El mateix
passa quan es retallen serveis mèdics, o es tanca la única oficina bancària, o
la farmàcia, o un forn de pa, estanc, bar, etc. Cada servei essencial públic o
privat que tanca, acosta més el poble cap a la irrellevància, i la soledat.
D’aquí que la principal missió d’un govern és fer viable la vida en el món
rural a tot un conjunt d’activitats fonamentals per la seva pervivència. Tenir
i mantenir els serveis públics, però al mateix temps millorar les condicions de
vida, per tal que la gent no es trobi isolada i sense garanties de ser atesa,
en cas de necessitat, és vital per aconseguir la continuïtat en el territori.
I per si el repte
d’evitar el gran desequilibri no fos prou important, en tenim d’altres que
s’afegeixen a l’actual despoblament, com la manca d’equipaments i
infraestructures bàsiques per garantir un nivell de vida, equiparable entre món
rural i ciutat.
Constatades les
desigualtats, basades en la situació geogràfica dels ciutadans, en tenim
d’altres procedents de la situació de crisis generalitzada amb un creixement
del percentatge de ciutadans colpejats per la pobresa, arribant a extrems de
dures dificultats. En pocs anys tots els paràmetres s’estan incrementant fins
arribar a sostres mai imaginats. Veiem – ne uns quants. En 5 anys s’ha duplicat
la pobresa energètica, passant d’u8n 5,3% a un 12,7%. La població amb rendes
baixes ha passat d’un 11% a un 16,1 %. I la xifra d’aturats ha arribat a les
800.000 persones, amb prop de 300.000 que no reben cap tipus d’ajut. Podríem
continuar amb altres xifres igualment contundents, que demostren el país amb
profundes desigualtats, en el que vivim. Aquest hauria de ser el principal
objectiu del govern a l’hora de plantejar reformes i actuacions, i no
dedicar-se a un únic i singular tema, amb un full de ruta que va improvisant
sobre la marxa.
# posted by joanroma @ 4:41 AM 
