Joan Roma

LA PERSISTENT POBRESA.

Que s’acostin eleccions no justifica enviar missatges de suposats “brots verds”, ni represa de l’activitat, o altres eufòries, dites de cara a la galeria. La situació és greu i res indica que no s’allargui molt més temps de l’inicialment previst. De fet, els qui tenim càrrecs institucionals, a l’igual que les entitats socials, ens estem preparant per una llarga travessia de lluita contra la pobresa.

Una pobresa no prou assumida ni combatuda pel govern central, sota el comandament del PP, ni pel govern de la Generalitat, en mans de CiU, en pacte més o menys estable amb ERC. Semblaria que el fet diferencial català hauria de permetre enfocaments diferents del govern central, i una major sensibilitat envers els més necessitats. Aquesta major sensibilitat no la veiem per enlloc, al contrari, patim unes brutals retallades que precisament afecten els sectors més desvalguts de la societat. I els dos partits de govern no han proposat cap modificació espectacular per aguantar el cop.

Es més, paradoxalment hem vist com el PSC ha sortit en ajuda de CiU per garantir l’èxit d’un projecte de país, com és BCN World. Increïble acord i increïble crítica d’ERC, soci del govern que no solament no el recolza en un projecte tant potent, sinó que el critica obertament, sense es produeixi cap trencament de pacte. Ens podrà agradar més o menys aquest projecte, però , ara i aquí comporta milers de llocs de treball, en la seva posta en marxa, i milers de llocs de treball, en el futur.

I en temps de crisis extrema, i pobresa immensa, no es pot deixar escapar cap gran oportunitat per crear llocs de treball i ajudar el país a sortir del carreró on està ficat. I és que amb algunes xifres refrescarem la memòria de la situació que vivim. Tenim vuit-cents mil aturats, dels quals tres-cents mil ja no tenen cap mena d’ajut. Han esgotat totes les prestacions, s’han menjat els estalvis i no tenen cap previsió d’aconseguir una ocupació en els propers mesos o anys. Una situació explosiva sinó fos per l’estructura familiar que garanteix un mínim de supervivència, entre unes generacions i unes altres.

Però és que en cinc anys, s’ha duplicat la pobresa energètica, passant del 5,3% al 12,7%, segons les darreres dades existents. La població amb rendes baixes ha passat del 11% al 16,1%, en aquests cinc anys, i un 11,6% dels catalans no poden pagar la hipoteca, amb el que això comporta de desnonaments.

Hem vist i revist imatges de recerca d’aliments en contenidors propers a les grans superfícies i hem vist com persones de classe mitjana, s’han empobrit fins extrems d’haver de recórrer a les entitats socials per sobreviure. I això ho veiem no solament en les grans ciutats, sinó que la pobresa extrema ha arribat als pobles mitjans i petits. Estem, doncs, en una situació d’emergència que requereix mesures d’emergència i no bones paraules o contemporitzacions. El govern de la Generalitat ha de sortir de la seva paràlisis per encarar el present amb alternatives dures i contundents, contra el frau fiscal, contra les retallades indiscriminades, i encarar canvis estructurals en profunditat. A grans mals, grans remeis, i no es pot parar l’acció de govern a l’espera de la solució miraculosa , posada en mans del dret a decidir. L’acord entre CiU i ERC no ha resolt cap dels grans problemes del país. Es hora de proposar altres alternatives, perquè la travessia de la pobresa ve de lluny i li queda molt camí per recórrer.