Tuesday, April 08, 2014
ESCOLES RURALS EN PERILL- art. Setmanari Regió 7
ESCOLES EN PERILL.
En aquestes
mateixes pàgines de Regió 7 va aparèixer, fa uns dies, un estudi sobre la
situació de diverses escoles rurals, i el seu incert futur, a la vista del
descens generalitzat d’alumnes. De fet, totes les escoles de municipis mitjans
o petits es troben en perill, degut a la pèrdua d’habitants, per culpa de la
crisis, i una dinàmica poc afavoridora de la vida en el món rural. I a la
comarca del Berguedà, pràcticament tots els municipis son rurals, excepte els
tres o quatre de majors dimensions, en padró.
Estem, doncs,
davant una situació preocupant i de molt difícil solució, no solament a la
nostra comarca, sinó arreu del país. El que passa aquí, passa, arreu i la
reflexió s’ha de fer a nivell de país. Deixar perdre serveis considerats
essencials comportarà un més ràpid i ampli despoblament de centenars de
municipis i un major desequilibri entre món rural i ciutat, i entre territori
de l’interior i franja costanera, de manera que Catalunya serà menys
equilibrada i menys sostenible.
Quan parlem de
temes generals i globals, no val pensar en solucions parcials o per sortir del
pas. S’ha de pensar en termes globals, i amb solucions a llarg termini, per
posar-hi els recursos necessaris i obtenir bons resultats. Es ara i aquí que
hem de repensar decisions preses anys enrere, sota criteris i objectius que no
sempre han donat els resultats perseguits. Posem alguns exemples per ajudar a
comprendre la situació a la que hem arribat.
Segur que som molts
els qui considerem un error haver modificat el model escolar, de manera que els
nens vagin a l’Institut massa aviat. La continuïtat dels alumnes a les escoles
de primària fins els catorze anys resoldria un dels problemes actuals. I no ho
dic per salvar les escoles en perill sinó amb prou base pedagògica com per
assegurar que l’ensenyament en el mateix poble pot ser tant o millor que en els
Instituts. Arrelar els nens fins els catorze anys té clars avantatges pels
propis nens, pels pares i mestres, i pel conjunt del país que no ha de fer
front a pagament de transport escolar i menjador a uns quants milers d’alumnes.
I per l’inici a
l’escola, si les exigències fossin més suaus, seria més fàcil plantejar
l’existència de llars d’infants a les mateixes escoles de primària, amb la qual
cosa evitaríem la pèrdua de futurs alumnes. Si a tot plegat hi suméssim la
simplificació de tràmits, burocràcia i altres impediments per un bon
funcionament de les escoles en zones rurals, el resultat podria ser clarament positiu
pel futur de l’ensenyament en la primera etapa de la vida dels alumnes.
També una clara
aposta per un nou model permetria demostrar com de bo és mantenir els alumnes
en el mateix poble, facilitant una millor i més llarga integració en les
activitats de les entitats, fomentant la vida familiar, tot evitant
desplaçaments i esgotaments per horaris i transport a unes edats molt poc
adients.
Pel que fa la
qualitat de l’ensenyament en una escola rural, o en una d’urbana, tinc clar que
no és rellevant la diferència. Ni a favor ni en contra, i si en alguna cosa es
pot diferenciar seria en una major atenció personalitzada, afavorida per grups
petits, i un major contacte amb la natura i l’entorn, importants de cara el
creixement i coneixement futur. L’escola rural i el seu futur és cosa de tots,
i a tots ens ha de preocupar la seva continuïtat. Calen reformes en profunditat
, consensuades amb la comunitat educativa, pares i mares, i administracions
competents, sense esperar que la dinàmica actual esdevingui irreversible.
Joan Roma i Cunill,
alcalde de Borredà
# posted by joanroma @ 6:53 AM 
