Sunday, April 13, 2014

 

35 ANYS, ESPECTACULARS - art. Regió 7

35 ANYS, ESPECTACULARS.
Estem en plena commemoració, que no celebració, dels trenta-cinc anys de democràcia municipal.  Les primeres eleccions foren el tres d’abril de mil nou-cents setanta-nou, i els elegits pels ciutadans vàrem prendre possessió del càrrec de Regidor, el dia dinou d’abril. En el mateix acte vàrem elegir el primer alcalde de la democràcia recuperada, iniciant el més llarg camí democràtic fins a dia d’avui, desitjant que, per sempre més, puguem gaudir d’aquesta normalitat, considerada en molts indrets, un autèntic privilegi.
Els alcaldes i regidors, no estem per celebracions quan tenim serioses amenaces contra les institucions que presidim. El govern central ha impulsat l’aprovació d’una llei ( LRSAL) que amputa una gran part de les competències i recursos dels ajuntaments. I la Generalitat no s’ha distingit per mesures favorables al funcionament dels ajuntaments ni ha acordat les degudes proteccions que haurien de tenir, en benefici dels ciutadans.
Uns per falta de visió municipal i desitjos de privatitzar la major part dels serveis municipals, legislen contra els ajuntaments; i els altres per evitar protagonisme i competència, estrangulen la seva capacitat d’actuació. El resultat és força similar, amb conseqüències clarament negatives pel conjunt de la ciutadania.
No era així en els primers anys de democràcia, amb un esclat d’entusiasme, treball, cooperació i col·laboració entre totes les institucions, donant lloc a una etapa espectacular de transformació de pobles i ciutats. Aquests trenta-cinc anys han suposat un salt enorme en la història dels municipis. Mai s’havia fet tant, en tant poc de temps, i amb recursos realment escassos. La imaginació, el treball constant, la suma d’esforços i la complicitat amb la societat, va produir canvis mai imaginats. I cada poble o ciutat es va impregnar dels objectius de l’equip de govern. Alcaldes forts, competents, entusiastes, coordinadors d’equips igualment potents varen aconseguir capgirar el present dels seus pobles i ciutats, per posar-los en el mapa com exemples de prosperitat. I bona part d’aquest impuls el donaren persones estretament lligades al PSC. Així nasqueren la Lleida d’Antoni Siurana, la Tarragona de Josep Ma. Recasens, la Girona de Joaquim Nadal, o la Barcelona de Narcís Serra, complementada per la immensa tasca de Pasqual Maragall, culminada amb els JJOO del 92, mitjançant els quals va situar Barcelona , entre les primeres ciutats del món, on encara s’hi manté, malgrat el clar descens d’activitat i innovació actuals. Però també la Manresa de Joan Cornet, Berga de Jaume Farguell o Solsona de Ramon LLumà.
El prestigi d’aquells anys ha donat pas a la malfiança actual degut a la desgraciada actuació d’uns pocs , però molt significatius alcaldes que han embrutat la trajectòria del poble o ciutat que presideixen. Pocs, però molt danyins, de manera que molta gent parla dels alcaldes com persones aferrats a una poltrona, amb grans sous i grans privilegis !!!! Falsa creença, falsa realitat perquè la immensa majoria dels alcaldes no cobrem res, com en el meu cas, o una indemnització de quaranta euros per sessió de Ple o de Junta de Govern. Malament qui es presenta amb ànim de cobrar per no treballar, o per lucrar-se fent mal ús del càrrec. Ni té futur ni en sortirà indemne,puix que tots hem incrementat la vigilància a tots els nivells i serà descobert i portat davant la justícia.
Hem cobert una llarga i molt profitosa etapa, i n’obrim una altra ,amb altres prioritats i altres instruments. L’etapa de la pedra i el ciment, dona pas a l’etapa de l’atenció a les persones i els serveis que necessiten, sobretot en uns moments d’emergència social. Som voluntaris al servei del nostre poble o ciutat, conscients de l’exemplaritat que hem de donar, i d’innovacions que hem d’incorporar. Ho acabem de veure a Barcelona ciutat, amb la realització de les primeres eleccions primàries. També en aquest cas el PSC ha obert camí, cap a noves fórmules de participació i transparència. Commemorem, doncs, aquests trenta-cinc anys, orgullosos del que hem fet entre tots, i conscients dels nous camins que hem d’emprendre per assolir els objectius marcats. Queda molt per fer, qui es vegi capaç que s’hi incorpori.
Joan Roma i Cunill, alcalde de Borredà







<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?