Saturday, February 01, 2014
PSC - PSOE - art. Regió 7
Incòmodes, sí,
preocupats, també, però plenament convençuts de que la posició del PSC, al
final esdevindrà la única viable. Temps al temps. Amb tot ,voldria fer alguns
apunts sobre acusacions, atacs , reflexions i tota mena d’exabruptes dedicats
al partit, als seus militants, i sobretot a la Direcció, encapçalada per Pere Navarro.
A diferència de
molts altres partits, el socialisme és un moviment internacionalista que busca
acabar amb les brutals desigualtats existents, i plantar cara a tot el que signifiqui
disminució, o vulneració de les llibertats, individuals o col.lectives. Té,
doncs, per prioritat el dret de les persones, visquin allà on visquin, tinguin
el color de pell que tinguin. Lluitem per una societat més justa i equitativa,
un món més segur i un ple respecte a les especificitats de tots els pobles del
món.
Amb aquests
principis, queda clar que mentrestant existeixi el món, hi haurà socialistes
batallant per aquests ideals. Per això, sempre tenim motius per a l’esperança,
i l’optimisme quan veiem l’arribada de la nova presidenta de Xile, o el pacte
entre Angela Merkel i el SPD alemany que ja ha obligat a canviar notables
qüestions fonamentals. O a França, amb algunes iniciatives realment
interessants, tot i les dificultats, o l’avenç dels socialistes i
socialdemòcrates en un centenar de països de tot el món. Venim de molt lluny
per assolir grans objectius, aquí i arreu del planeta. Tota crisis interna,
acaba sent superada clarament i enforteix el conjunt.
Molts voldrien
que el PSC trenqués aquest principi d’universalitat per tancar-se a l’interior
de Catalunya, i es desentengués dels problemes de la realitat espanyola,
europea i mundial. Impossible,
impensable, perquè suposaria deixar el cor i l’ànima abandonats. Perdria la seva essència i la raó de la seva
existència.
Si partim de la
base que Catalunya està inserida a Espanya, i aquesta a la UE, és lògic
treballar pel bon encaix i funcionament de les tres realitats. De fet, el que volem és fer avançar més
ràpidament la realitat europea per trencar la dinàmica Espanya – Catalunya que
a dia d’avui passa per una crisis evident. El que volem és esborrar fronteres,
no crear-ne de noves. El que volem és respecte per la pròpia identitat, com a
via per encaixar-la dintre d’una més gran.
Es lògic, doncs,
participar en la governació de totes les institucions. Només governant es
transforma la realitat. I d’aquí la cooperació i lligam entre PSC i el
PSOE. La realitat catalana no es podrà
modificar si prèviament no es modifica la espanyola i la europea. I només es
podrà fer si un partit d’aquí actua de comú acord amb un partit estatal i
supraestatal. Per modificar la realitat
espanyola, s’ha de tenir la cooperació amb el PSOE, o amb el PP. El PSC la té amb el PSOE perquè tenen els
mateixos ideals, i amb el Partit Socialista Europeu a nivell de la UE. No és
supeditació, és connivència, i ha funcionat prou bé , fins ara.
Arribats aquí és
cert que la Constitució ha resolt els primers trenta anys de convivència,
després d’una Transició modèlica, encara que alguns la vulguin desacreditar.
Ara ha arribat el moment de fer un nou pas, per adaptar-la a les necessitats
actuals, de Catalunya, però també d’altres indrets d’Espanya i sobretot a
nivell de preservació dels drets i llibertats de les persones. La sintonia
entre els dos partits, és la indispensable per fer-ho viable. Venen encara
mesos complicats, però al final quedarà una sola alternativa: la federal,
allunyada de la immobilista i la independentista. Toca ser coherents i valents
en la defensa dels principis, i a diferència del que alguns han dit, Pere
Navarro i la major part del Grup Parlamentari van complir els compromisos
electorals del partit. No d’ara, sinó de sempre. La unió fa la força i aquest principi ha presidit
les actuacions del socialisme a nivell local, nacional i mundial.
Joan Roma i
Cunill, alcalde de Borredà
# posted by joanroma @ 1:22 AM 
