Thursday, February 27, 2014
POSAR ORDRE AL BOSC - art. Nació Digital
POSAR ORDRE AL
BOSC
En pocs dies hem tingut informacions realment contradictòries sobre l’ús i
abús d’alguns productes del bosc.
La primera informació ha deixat perplexes a moltes persones per quan
exposava la falta de fusta per part de les principals empreses serradores del
país. Noticia increïble en un territori ple de boscos. El que passa és
l’habitual en el nostre país. Ningú planifica, ningú programa, ningú pensa en
el futur a 8 o 10 anys vista. Ja no parlo de 20 o 30 anys com seria necessari
en temes mediambientals, com els que ara tractem.
Aquesta improvisació permanent, fa que ens haguem llençat a promocionar el
consum de biomassa, sense pensar en el consum de fusta, en el seu conjunt. Es a
dir, en els països planificadors i previsors, la gestió dels boscos comença per
pensar en l’ús de la fusta, de manera esglaonada, donant prioritat a la fusta
bona, i anant baixant cap a fusta de menor qualitat per destinar-la a usos
menys qualificats. Parlant clar, és estúpid convertir un bon tronc d’arbre, en
estella per cremar, en comptes de destinar-lo a fusteria artesanal o
industrial, o fins i tot per fer palets.
Ara i aquí, el baix preu de la fusta fa que molts la destinin a estella per
cremar, sense triar- la prèviament. El resultat, és que les grans serradores,
s’han quedat sense fusta de grans dimensions i hauran de parar, a l’espera de
canvis en el sector o d’importar-ne de França o altres països, quan aquí en
tenim en grans quantitats.
El preocupant és que no tenim cap autoritat clara en la gestió dels boscos,
i la improvisació és la norma habitual en aquest sector. Per tant, el futur és
molt incert per la indústria de la fusta, i els seus derivats. Estem cremant
fusta de qualitat, en comptes de cremar els residus forestals, en forma de pèl·let
o estella. Enlloc més es fa, només aquí i el futur passarà comptes.
Una altra noticia lligada al bosc, és una decisió típica d’un polític
populista com és el Síndic de la
Vall d’Aran. Resulta que vol acaparar tots els bolets de la Vall , sota el principi de
“els bolets son nostres” i només deixarem que els puguin collir els ciutadans
de la Vall
d’Aran o aquells que vinguin a passar-hi uns dies, i gastin en els hotels i
restaurants. Sota aquest principi podem acabar privatitzant tots els productes
del país.
Veurem on acaba aquesta iniciativa però és un mal presagi de per on va
Catalunya, sense un govern que realment governi el país. A falta d’una
autoritat central, totes les altres autoritats es veuen amb ànims de prendre
decisions en el seu territori. Si portem aquesta iniciativa endavant, en poden
venir d’altres, com considerar que l’aigua del Llobregat és nostre ( dels
berguedans) i per tant deduir que l’embassament de La Baells és nostre i si algú
vol aigua que la pagui. O que vingui a la comarca i ja li’n deixarem agafar...
I així podem continuar amb la neu, amb les flors, ... i amb multitud
d’altres productes i situacions. I posats a considerar nostres moltes coses, ja
podríem col·locar algun senyal als porcs senglars, cérvols, cabirols, etc, per
evitar siguin caçats en altres indrets. Si els hem marcat a la comarca, han de
ser caçats aquí i menjats aquí....Bé, pot fer riure, però estem anant per un
perillós camí.
I aquests dues mostres , suposen el desconcert existent en matèria
d’aprofitament dels boscos i els seus productes. La Generalitat no té cap
política forestal definida, ni abans ni ara, i res indica la tingui en el
futur. Mala cosa en un país molt densament repoblat a nivell forestal i que
podria produir una important riquesa si fos degudament gestionada. No és aquest
el cas, i podem veure com el sector quedar parat, o desmantellat per no
disposar d’una planificació mínima adequada.
Joan Roma i Cunill, alcalde de Borredà
# posted by joanroma @ 1:05 AM 
