Monday, February 10, 2014
PARADOXA LINGUISTICA - art. Nació Digital Solsona
PARADOXA
LINGÚISTICA
Una de les grans apostes del PSC perquè Catalunya fos un sol poble, va ser
impulsar la immersió lingüística. La millor via per evitar dues societats,
separades per idiomes diferents. Molts no ho recordaran però en els primers
temps de la recuperació de la democràcia es plantejava el dilema de si havien
d’existir escoles catalanes i escoles castellanes. El llarg mestratge de Rosa
Sensat, va influir en vàries generacions de mestres que seguien els seus
mètodes, i l’autoritat de Marta Mata, juntament amb altres pedagogs del país,
va fer decantar les opcions, cap a la immersió lingüística en català.
Aquesta decisió fou fonamental per integrar tots els catalans, fossin
catalano – parlants o castellano – parlants, en la mateixa societat. Quan
diferent seria el país si no s’hagués adoptat aquesta sàvia decisió. I la
immersió ha donat els seus fruits, i ha estat aplicada amb molt poca
conflictivitat. L’objectiu ha estat aconseguir un mateix nivell bàsic de català
i castellà al final dels estudis bàsics, i adoptar una tercera llengua:
l’anglès com a idioma essencial per tenir millors opcions de feina en qualsevol
àmbit i indret. El trilingüísme final és l’objectiu perseguit.
Al llarg d’aquests anys hi ha hagut diversos intents de fer fracassar el
sistema i posar pals a les rodes però cap partit seriós s’ha atrevit a
qüestionar aquest sistema, fins fa poc temps, en que els atacs han reprès,
ajudats per sectors externs a Catalunya que pensen trobar en la defensa del
castellà una via per atacar la nostra identitat. Sempre es pot trobar algú
disposat a jugar aquest joc, i han trobat uns pocs pares que s’han prestat a
donar el seu nom i exigir una educació en castellà, en comptes de en català.
Son pocs, però han fet molt de soroll i
han trobat aliats en alguns partits amb ben pocs escrúpols.
I és que hi ha determinats temes que haurien de quedar fora de tota batalla
política, i la llengua és un d’aquests temes. Llengua, cultura i educació son
essencials per integrar tots els col·lectius que viuen i treballen a Catalunya.
Es la via natural bàsica per crear un sol poble, multicultural i divers, però
unit per una llengua comuna, al costat d’una altra de pròpia com és el castellà
que ja té els seus propis recursos per mantenir-se.
Després de tants anys de vida, apareixen núvols negres a l’horitzó que
poden portar fortes tempestes sobre l’escola catalana. Ho hem d’evitar de totes
, totes. Si en un tema ens hi juguem la convivència és en aquest, i no ho podem
permetre. A tots els països amb més d’un idioma, la immersió ha estat la via
per construir una societat única. Segregar els nens per raó de llengua seria un
desastre, i a la llarga portaria greus problemes de convivència a nivell de
país.
I no es comprèn com un Tribunal pot dictaminar i imposar una quota del 25%
en una llengua, simplement per l’exigència d’uns pares. Perquè un 25% ? com han
arribat a aquesta sentència? Quins arguments pedagògics, han tingut en compte ?
Quin tipus d’acord pot ser aquest quan tota una classe hauria de canviar
d’idioma bàsic, per la sola petició d’un dels seus membres? On podem trobar una
sentència similar, a nivell mundial ? ...
Estem en un país estrany, a nivell judicial. Aquest és l’únic àmbit que no
ha estat renovat en la seva totalitat, i en paguem ara les conseqüències.
Funciona com un element estrany, sotmès a pressions per totes bandes, amb
decisions sorprenents, actituds increïbles, resolucions incomprensibles. No és
estrany que la gent hagi perdut confiança en les seves decisions, vista la seva
composició , elecció i selecció. La llengua d’un país i el seu sistema educatiu
no pot dependre d’un Tribunal. Si les lleis que regulen l’ensenyament no son
prou clares, pertoca als polítics modificar-les i blindar-les, però no pot ser
que una sentència pugui posar en perill el que tant ha costat construir. La
immersió lingüística és essencial i no pot ser qüestionada i menys modificada o
anul·lada. Aquí sí ens hi juguem el futur.
# posted by joanroma @ 9:12 AM 
