Saturday, February 08, 2014

 

NO DESVIAR L'ATENCIÓ - art. Regió 7

NO DESVIAR L’ATENCIÓ.
Dedicar tot el temps i espai a parlar de l’únic tema, evita tractar els conflictes diaris que viu la societat i esperen solució. Cada mes surten informes que parlen de les conseqüències de la crisis sobre col.lectius vulnerables i passen mig desapercebuts, en el temporal del conflicte nacional. Mentrestant els alcaldes assistim a reunions, conferències i fòrums per veure quines accions podem dur a terme per paliar aquestes mancances.
La realitat és que tenim múltiples fronts oberts, sense capacitat per actuar en tots ells. Fa pocs dies un informe detallava l’increment notable de nens amb deficiències alimentàries. Deixem-ho aquí, però queda clar que molts no tenen garantits els tres àpats al dia, i encara menys una qualitat adequada per poder créixer degudament. Això indica no solament greus problemes per ells, sinó situacions increïblement dures a casa seva, per tots els membres de la família. L’esforç per detectar aquests casos i posar-hi remei, és immens i no n’hi ha prou amb les actuacions municipals ni de les entitats voluntàries. Cal dedicar moltes més beques menjador , en temps escolar, i garantir el servei en temps de vacances.
Altres informes parlen de l’esgotament dels recursos familiars per aguantar el pas de la crisis. La gent gran, la majoria amb pensions molt baixes, han de socórrer els fills durant un temps indefinit. Es evident que no es poden retallar les ajudes socials, ni les ajudes econòmiques a les persones que no tenen treball ni prestacions d’atur.  I comprovem com residències d’avis perden usuaris per tornar a casa i destinar la pensió a sobreviure tota una família. Dramàtic i problema doble perquè hi ha residències que no quadren números degut a quedar amb places buides, i això posa en perill de supervivència el propi equipament.
I el més dramàtic és quan a la família hi ha malalts,sense cap prestació. La implantació de la llei de dependència obria unes portes a milers de famílies que han quedat desemparades totalment.
Podem continuar exposant el gran nombre de necessitats de la societat, i el desànim en que treballa el personal dedicat a estudiar i paliar aquesta situació. Els treballadors, però també els polítics que estem enfrontats a necessitats per les quals no tenim prou recursos i veiem com les altres administracions no fan les seves aportacions. Jo diria que a tots els ajuntaments s’han fet els deures en el sentit de retallar despeses no urgents, per destinar els recursos a les persones, però el marge de maniobra és molt petit. Les necessitats sobrepassen les possibilitats i les incerteses contingudes en la nova llei municipal, provoquen encara més interrogants.
En resum, tenim el país en situació d’emergència des de fa temps, però la emergència s’està allargant més del previst, i això requereix una actuació conjunta dels tres nivells d’administració posant aquest tema en primer lloc. No serveix anunciar la represa econòmica si el dia a dia és igual que un any enrere. Toca posar recursos per travessar la crisis i canviar legislacions, ni que sigui transitòriament. Estic pensant en mesures com fer gratuït el transport urbà o metropolità a persones amb recursos mínims, accés igualment gratuït a equipaments públics com centres de dia, però també a centres esportius o de lleure, perquè els joves sense treball puguin estar ocupats.  Cursos de formació gratuïts, tallers en pràctiques, etc.  I recuperar els vells plans d’ocupació que permeten contractar joves o persones majors de quaranta-cinc anys, per treballs comunitaris per períodes de mig any. Son “parxes” a la situació actual, però suposen sortir per un temps de la inacció.
I mentrestant s’emprenen aquestes actuacions, els governs han de posar en marxa canvis estructurals profunds. Res serà com abans, i ja no podem contemporitzar pensant que retornarem als vells temps. Els ajuntaments son l’administració més propera i eficient, en comptes de retallar competències i recursos, el que toca és reforçar-los. De moment estem assistint a tot el contrari.

Joan Roma i Cunill, alcalde de Borredà.





<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?