Saturday, February 08, 2014
NO DESVIAR L'ATENCIÓ - art. Regió 7
NO DESVIAR
L’ATENCIÓ.
Dedicar tot el temps i espai a parlar de l’únic tema, evita tractar els
conflictes diaris que viu la societat i esperen solució. Cada mes surten
informes que parlen de les conseqüències de la crisis sobre col.lectius
vulnerables i passen mig desapercebuts, en el temporal del conflicte nacional.
Mentrestant els alcaldes assistim a reunions, conferències i fòrums per veure
quines accions podem dur a terme per paliar aquestes mancances.
La realitat és que tenim múltiples fronts oberts, sense capacitat per
actuar en tots ells. Fa pocs dies un informe detallava l’increment notable de
nens amb deficiències alimentàries. Deixem-ho aquí, però queda clar que molts
no tenen garantits els tres àpats al dia, i encara menys una qualitat adequada
per poder créixer degudament. Això indica no solament greus problemes per ells,
sinó situacions increïblement dures a casa seva, per tots els membres de la
família. L’esforç per detectar aquests casos i posar-hi remei, és immens i no
n’hi ha prou amb les actuacions municipals ni de les entitats voluntàries. Cal
dedicar moltes més beques menjador , en temps escolar, i garantir el servei en
temps de vacances.
Altres informes parlen de l’esgotament dels recursos familiars per aguantar
el pas de la crisis. La gent gran, la majoria amb pensions molt baixes, han de
socórrer els fills durant un temps indefinit. Es evident que no es poden
retallar les ajudes socials, ni les ajudes econòmiques a les persones que no
tenen treball ni prestacions d’atur. I
comprovem com residències d’avis perden usuaris per tornar a casa i destinar la
pensió a sobreviure tota una família. Dramàtic i problema doble perquè hi ha
residències que no quadren números degut a quedar amb places buides, i això
posa en perill de supervivència el propi equipament.
I el més dramàtic és quan a la família hi ha malalts,sense cap prestació.
La implantació de la llei de dependència obria unes portes a milers de famílies
que han quedat desemparades totalment.
Podem continuar exposant el gran nombre de necessitats de la societat, i el
desànim en que treballa el personal dedicat a estudiar i paliar aquesta
situació. Els treballadors, però també els polítics que estem enfrontats a
necessitats per les quals no tenim prou recursos i veiem com les altres
administracions no fan les seves aportacions. Jo diria que a tots els ajuntaments
s’han fet els deures en el sentit de retallar despeses no urgents, per destinar
els recursos a les persones, però el marge de maniobra és molt petit. Les
necessitats sobrepassen les possibilitats i les incerteses contingudes en la
nova llei municipal, provoquen encara més interrogants.
En resum, tenim el país en situació d’emergència des de fa temps, però la
emergència s’està allargant més del previst, i això requereix una actuació
conjunta dels tres nivells d’administració posant aquest tema en primer lloc.
No serveix anunciar la represa econòmica si el dia a dia és igual que un any
enrere. Toca posar recursos per travessar la crisis i canviar legislacions, ni
que sigui transitòriament. Estic pensant en mesures com fer gratuït el
transport urbà o metropolità a persones amb recursos mínims, accés igualment
gratuït a equipaments públics com centres de dia, però també a centres
esportius o de lleure, perquè els joves sense treball puguin estar
ocupats. Cursos de formació gratuïts,
tallers en pràctiques, etc. I recuperar
els vells plans d’ocupació que permeten contractar joves o persones majors de
quaranta-cinc anys, per treballs comunitaris per períodes de mig any. Son
“parxes” a la situació actual, però suposen sortir per un temps de la inacció.
I mentrestant s’emprenen aquestes actuacions, els governs han de posar en
marxa canvis estructurals profunds. Res serà com abans, i ja no podem
contemporitzar pensant que retornarem als vells temps. Els ajuntaments son
l’administració més propera i eficient, en comptes de retallar competències i
recursos, el que toca és reforçar-los. De moment estem assistint a tot el
contrari.
Joan Roma i Cunill, alcalde de Borredà.