Wednesday, February 19, 2014

 

LA TERRA PROMESA

LA TERRA PROMESA
Es dur contemplar les imatges que contínuament ens arriben de Ceuta i Melilla, però també d’altres indrets del sud d’Europa, on volen arribar milers de refugiats de guerres o de la fam. I encara es fa més dur escoltar retrets i justificacions, per les actuacions policials, sense posar-hi un mínim de sentiment humà.
Pels qui varem emigrar en els anys 60, 70 o 80, els records ens colpegen durament i recordem les dificultats de trobar feina a Europa o a Amèrica, però mai varem viure situacions com les que veiem en les notícies. La memòria d’alguns és curta, però hem de recordar que fa 30 o 40 anys hi havia 3 milions d’espanyols repartits per tot el món. Emigrants per necessitat, emigrants per treballar tantes hores com fossin possible per enviar diners a casa.
Es el que volen fer els qui s’agrupen al voltant de les ciutats de Ceuta i Melilla, o en altres indrets del nord d’Africa. Provenen de multitud de països sense feina, sense futur, i és lògic marxar cap a la “terra promesa” que veuen a la televisió. Per ells treballar és un anhel impossible de realitzar en el seu país i creuen que tot i la crisis, sempre podran trobar alguna cosa per sortir del pas. I més endavant ja milloraran la situació i aconseguiran un benestar per ells i per les famílies al seu càrrec.
En el meu cas vaig marxar a Suïssa, l’any 72 i vaig tornar el 79. L’emigració d’aleshores, tot i ser dura, no tenia res a veure amb l’actual. I menys per a mi que tenia un contracte indefinit, i unes condicions privilegiades, respecte de la majoria de treballadors procedents de diversos països del sud d’Europa. De totes maneres, l’experiència marca i deixa records de per vida. Molts treballadors vivien en barracons, allunyats de la família durant 8 o 9 mesos, sense conèixer l’idioma, sense capacitat de gastar diner en res que no fos essencial, per tal de poder enviar a Espanya tot el que podien, amb uns caps de setmana llargs, freds i sense al·licients.... i amb la por de si l’any següent tindrien un nou contracte temporal. I la situació era igual a Suïssa que a Alemanya, França o qualsevol altre país d’arribada. I privilegiats els que tenien contracte però també n’hi havia molts treballant de manera il·legal. En aquests casos la por a ser descoberts comportava una angoixa difícil de suportar, durant mesos i mesos.
Per tot això, Espanya hauria de tenir una especial sensibilitat envers els immigrants. Sóc conscient que s’ha de controlar l’entrada i vigilar les màfies , però posant sentiment a totes les actuacions. Hem tingut 15 morts a Ceuta. Ni una sola paraula de condol, de sentiment de culpa, de pensament per famílies que mai sabran què li ha passat al fill, al germà, al tiet....Com poden anar a missa alts càrrecs ministerials quan el seu comportament no té res a veure amb l’esperit cristià , ni en el humà.

I tot i la crisis hem de facilitar recursos als països emissors per crear condicions de vida i treball. Es dramàtic veure les retallades en cooperació de totes les administracions, i la manca de recursos de les ONG’s que no reben els ajuts habituals. Conec i participo en alguns projectes al Senegal. Els resultats son magnífics i han de poder continuar per garantir la supervivència de molts pobles de l’interior. Trobar feina allà, vol dir no marxar, i generar activitat al seu entorn en un efecte multiplicador que permetrà avançar cap un futur prometedor. Mentrestant no tinguin cap mena de futur , és lògic pensar que nosaltres vivim a la “terra promesa”. I és lògic voler-hi arribar per tots els mitjans legals i il·legals. Famílies arruïnades per pagar un passatge totalment insegur, per un dels seus, amb l’esperança que aquesta “inversió” retornarà amb elevats interessos. Recordem els temps passats per entendre i comprendre el que volen aquests aspirants a immigrants. I allà on estem, procurem impulsar actuacions en origen, per facilitar l’arrelament i vida dels seus habitants.





<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?