Saturday, January 25, 2014
QUI ESPERA, DESESPERA - art. Regió 7
QUI ESPERA,
DESESPERA.
Portem ja més
d’un any amb un únic punt de debat, controvèrsia i conflicte, com varem poder
veure la setmana passada en el Parlament, i com podrem tornar a veure, en
altres moments, a nivell nacional o estatal.
Que ningú dubti
que tots els partits, tard o d’hora, tindran efectes negatius per aquesta única
qüestió que tapa tots els altres problemes del país. I aquest és el gran drama
de la situació que vivim. Tot ha quedat congelat, posposat, o pendent de trobar
una solució al procés sobiranista. Però , mentrestant ,què fem per resoldre les
mancances de la gent?
Els alcaldes estem en una posició estratègica per viure i veure el
funcionament de totes les administracions. Primer, la nostra, la més propera
als ciutadans, i tal com ja vaig exposar la setmana passada, fa por pensar en
que el PP tingui temps d’aplicar les propostes contingudes en la ARSAL , la nova llei de
funcionament municipal.
Si una prioritat ha de tenir el proper govern de l’Estat, ha de ser anul·lar
aquesta llei. El mateix que s’ha proposat per la nova Llei d’Educació del
Ministre Wert, o la propera legislació contra l’avortament del Ministre
Gallardón, i així unes quantes lleis més que modifiquen clarament els drets
individuals i col·lectius dels ciutadans. Es a dir, la gran prioritat de les
properes eleccions generals serà treure el PP del govern, per retornar les
llibertats i els drets perduts en aquest mandat.
I tot i els canvis que s’estan produint a nivell de partits i societat, de
moment continuen existint dues grans forces polítiques que soles, o en
companyia, poden encapçalar un nou govern: el PP i el PSOE. Segurament tardarem
anys a veure noves majories absolutes, després de la mala experiència de
l’actual, però és previsible un bon resultat socialista, si es fan els deures
com cal i a temps.
Però, el títol de l’escrit fa referència a multitud de serveis que s’han
deteriorat fins extrems impensables dos o tres anys enrere. Aquests dies llegim
sobre saturacions d’urgències a hospitals i ambulatoris. Llistes d’espera
enormes per poder-se operar, ja no de petits temes, sinó importants. Copagament
de medicaments. Suspensió d’ajudes a la dependència. Anul·lació de convenis a
entitats dedicades a persones amb discapacitat.
Retards enormes en pagament de convenis a residències geriàtriques, etc. Es
a dir, el batejat com “estat del benestar” està en perill de mort. Més ben dit,
en alguns àmbits ja no podem parlar de benestar, sinó de precarietat total i
absoluta.
A Catalunya tenim més de dues-centes trenta mil persones sense cap ingrés,
ni per treball ni per assistència social. Una xifra enorme que suposa
situacions de vida inacceptables en un país civilitzat i mai vistes en els
darrers quaranta o cinquanta anys. Milers de vivendes buides, en un moment en
que un gran nombre de famílies son foragitades de casa seva.
Qui espera ajuda, desespera i si qui espera, està malalt, té familiars en
situació precària, o vivint en el carrer, no espera se li digui que quan haguem
fet la consulta el tema quedarà resolt. Estem en una situació d’emergència i no
sembla que el govern d’aquí ni el d’allà, ho tinguin gaire assumit. Porten anys
retallant drets, serveis i funcions, però no han emprès cap mesura espectacular
de modificació d’estructures. Tots pensàvem que determinats serveis eren
“intocables”, començant per sanitat, serveis socials, vivenda, educació...Ni
aquí ni allà, han posat en marxa mesures d’emergència per evitar la degradació,
congelació o suspensió dels principis serveis per una qualitat de vida
raonable. Que els partits prenguin nota perquè els exàmens de la ciutadania
s’acosten.
Joan Roma i Cunill, alcalde de Borredà
# posted by joanroma @ 11:52 PM 
