Sunday, January 05, 2014
L'IMPERI DE LA LLEI - art. Regió 7
L’IMPERI DE LA LLEI
Sota una
dictadura, totes les lleis son qüestionables, vulnerables i il·legítimes , i
per aquestes mateixes raons, els ciutadans estan legitimats a incomplir-les.
Tot el contrari del que passa en democràcia.
Aquest principi
tant senzill, tant elemental i tant resolutiu està permanentment en discussió
en el nostre país. Aquí, a Catalunya i allà, en el que anomenem Madrid. El
conflicte està servit en cada qüestió plantejada, en cada moviment , en cada
decisió. El resultat el tenim a la vista, en forma d’un qüestionament permanent
de totes les institucions i organismes del país i l’Estat. Es lògic que res
funcioni com hauria de funcionar.
En tots els
càrrecs que he ostentat m’ha tocat votar centenars de coses amb les quals no
sempre hi estava d’acord, però procedien d’òrgans democràtics; no calia més
voluntat que acatar el resultat, complir-lo i fer-lo complir. Res més lògic,
res més fàcil. Tot allò que és legal, s’ha de respectar i complir, i fins no
sigui modificat és d’obligat compliment.
I els primers a
donar exemple hem de ser els càrrecs institucionals. No podem pretendre fer
complir les lleis als nostres ciutadans si ells veuen que nosaltres les
incomplim. En el meu cas no m’he plantejat mai trencar aquest principi
democràtic, ni a les institucions, ni en el partit. I em provoca una profunda
indignació veure com antics companys es permeten vulnerar els acords presos
democràticament, pels òrgans competents, en el partit, en el Parlament o en
ajuntaments. Com podran donar lliçons d’ètica, honestedat, i esperit
democràtic, si han quedat fora dels comportaments democràtics ?
Tenim davant
nostre un any especialment complicat per quan uns partits han cregut possible
trencar la legalitat vigent i emprendre un camí cap a “terres ignotes”, inviable
en un Estat de dret. Les destrosses son evidents en el conjunt de la societat,
i en uns partits, més que en altres. Son molts els qui no entenen perquè el PSC
no segueix els altres en aquesta via, fora de la legalitat vigent. Ni ICV és
independentista, ni ho és UDC, però no se n’han desmarcat. Perquè ho ha fet el
PSC ? Per responsabilitat, coherència i honestedat política. Si hem estat
sempre al costat de la legalitat, per oportunisme no podem situar-nos, a fora.
Tots els partits saben que el referèndum no es farà, fora de la legalitat. Per
impossible, i perquè el seu resultat seria il·legítim, aleshores, perquè
insisteixen ? No s’atreveixen a rectificar i anar per altres camins. Han quedat
atrapats per una estratègia i uns supòsits equivocats.
Tancada aquesta
via, en proposen una altra de pitjor. Anar a unes eleccions suposadament
“plebiscitàries” en les quals arribaran al mateix punt en que es troben ara. Un
Parlament autonòmic (ni estatal) no pot prendre cap acord fora de la legalitat
vigent, perquè també seria il·legítim. No tindria cap efecte pràctic. Tornem al
principi. Res més fàcil que actuar dintre de la legalitat, buscant les vies per
modificar-la sinó hi estem d’acord. Es la via empresa pel PSC com única opció
per actuar sota l’imperi de la llei. I que ningú busqui fora , empara per
trencar aquest principi elemental de democràcia perquè no el trobarà.
Joan Roma i
Cunill, alcalde de Borredà