Tuesday, January 28, 2014
EL CLAN DELS EX CONSELLERS
EL CLAN DELS EX
CONSELLERS
Després d’anys i anys d’espera, els dos governs del Tripartit ens varen
deixar un gust agre dolç, conseqüència de multitud d’actuacions i decisions que
no eren les esperades, ni les desitjades per la majoria de militants i simpatitzants
socialistes. I encara menys, pels qui ostentàvem càrrecs de partit o
institucionals.
No era mai el moment oportú per fer canvis en profunditat ni per aplicar
els grans objectius del PSC. L’ús i abús de la dependència del partit, dels
altres dos socis de govern , ERC i ICV, tapava moltes de les iniciatives
parlamentàries i de govern. De fet, era l’excusa perfecte per no emprendre
canvis estructurals radicals, ni aplicar mesures extraordinàries de govern. Més
cosmètica que no pas cirurgia, i d’aquí la decepció dels 7 anys de govern
d’esquerres, en els 34 anys de Generalitat, recuperada.
Molts estarem d’acord que varem deixar perdre una ocasió única per
demostrar la capacitat de regeneració i innovació del PSC, al capdavant de la Generalitat. Elsla Generalitat ,
l’empenta, l’entusiasme i la capacitat de transformació que havíem demostrat al
capdavant dels principals ajuntaments del país.
Aquesta constatació, els qui érem diputats en aquells anys, la traslladàvem
tot sovint als membres del govern, mostrant la nostra crítica i decepció. La
fàcil resposta era la dependència respecte els altres dos socis de govern,
posant-los com models d’entorpiment i relentització de l’acció de govern, del
conjunt. Algunes vegades, era cert, en moltes altres, no. El resultat final, va
ser una mala experiència de govern, una mala imatge del tripartit, i un
allunyament d’una part important de l’electorat socialista, decebut per
l’actuació del partit, dintre del tripartit.
Encara , ara, patim les conseqüències d’aquella mala experiència. Però, el
que em subleva, és veure com alguns d’aquells protagonistes , es volen
convertir en referents del PSC, autèntics oracles del futur del partit, crítics
amb la direcció , i auguris del que ens espera, sinó seguim els seus consells i
vaticinis. Els qui els varem patir, tenim la obligació de deixar les coses
clares i desemmascarar actuacions i decisions que res tenien d’exemplars,
seguint els principis del socialisme. Que ara, vulguin desacreditar la direcció
del partit o del grup parlamentari, proclamin el seu fervor pel pluralisme en
detriment de la democràcia, o vulguin indicar el camí a seguir, quan ells
anaven per allà on volien, no es pot deixar passar.
Alguns ex consellers no han suposat cap sorpresa a l’hora de sortir del
partit, o situar-se en una posició clarament crítica. Ernest Maragall, va
aconseguir l’inimaginable en un polític com és enemistar-se amb tot l’àmbit
educatiu, de manera que l’èxit va ser esclatant. Ni alumnes, ni mestres,
professors, pares, mares ... varen votar el PSC de tant emprenyats com varen
quedar de la seva “saviesa educativa”. Un autèntic “il.luminat” posat en una
Conselleria clau . Antoni Castells, és un cas especial, pel seu “divisme” i
posicionament per damunt del bé i del mal, impartint acords i decisions que
havíem d’acatar més que comprendre. Tot el que venia de la seva Conselleria
havia de ser votat sense discussió , sense crítica. Res de pluralisme ni
llibertat de vot. Vot unànime i les peticions del grup parlamentari, respecte
partides de pressupost, per reforçar el territori, o alguns àmbits concrets de
l’acció del govern, ja s’estudiarien quan ell ho cregués oportú.
I després s’han afegit alguns ex consellers que no eren tant previsibles:
Quim Nadal, Montse Tura, Marina Geli... el més sorprenent, i decebedor per mi
ha estat, en Quim Nadal, perquè ha ostentat prou càrrecs de govern i oposició
com per saber com funciona un grup parlamentari, i com es prenen les decisions
a nivell d’executiva de partit. Que ara, vulgui donar lliçons de funcionament
parlamentari o critiqui la posició de la Direcció del partit , em sembla increïble, i ben
poc seriós. Li podríem recordar les exigències de respectar els acords del grup
parlamentari, o les directrius del partit, envers les votacions . Li podríem
recordar els grans esforços dels diputats territorials per evitar “revoltes”
d’alcaldes i regidors , per decisions preses en matèria de carreteres,
urbanisme, paisatge, etc, quan alguns “il·luminats” de la seva Conselleria
dibuixaven i decidien temes rellevants per a tot el territori. O quan ell anava
per lliure i prenia decisions que contradeien els compromisos del partit en
territoris concrets. Què fàcil és donar consells quan s’està fora . Què fàcil
es pontificar, quan ja no es volen recordar accions passades.
I el mateix podríem dir d’altres ex consellers o conselleres, que demanaven
“fe cega” en les decisions dels seus departaments, reclamant participació i
acceptació d’algun centre penitenciari en termes municipals governants pel PSC,
o prometent inversions que després no arribaven...
Per fortuna, el “clan dels ex consellers” és reduït , i vull tenir una
especial atenció i dedicació a tots els qui varen saber fer la seva feina, i no
surten ara reclamant un protagonisme que no se’ls escau. Hi ha moments a la
vida que el millor és no parlar, no actuar, no pontificar. Deixar que la
direcció del partit actuï com millor sàpiga i defensant les seves decisions. Es
trist i lamentable no saber retirar-se a temps. I voler defensar el pluralisme,
en base a trencar les decisions democràtiques del partit i el grup
parlamentari, és haver perdut el nord.
Estem en un moment delicat, no solament pel partit, sinó per tota la
societat catalana i espanyola. La prudència és elemental, i el recolzament al
partit , essencial. Fer el joc a d’altres partits, pot quedar bé a nivell
comunicatiu i fins i tot treure’n profit, a nivell personal, però no és el que
s’espera d’antics dirigents o càrrecs institucionals. I quan la confiança es
perd, es perd per sempre. Som molts els qui hem perdut la confiança en alguns
d’aquells dirigents, i som molts els qui no desitgem cometre nous errors,
presentant persones a llistes electorals , per veure comportaments com els dels
tres diputats/des al Parlament de Catalunya.
Joan Roma, President del Consell Fed.XI del PSC
# posted by joanroma @ 7:30 AM 
