Friday, December 06, 2013

 

PARTICIPACIÓ - XIFRES CONTROVERTIDES



PARTICIPACIÓ – XIFRES CONTROVERTIDES.
Què se n’ha fet d’aquella organització que comptava els assistents a tota mena d’esdeveniments ? Van actuar durant un parell d’anys, però en fa 3 o 4 que ja no apareixen per enlloc . Per quins motius ha desaparegut ? Es que varen tenir queixes, denúncies, pressions o amenaces ?  Es una llàstima, perquè donaven serietat i rigor a les xifres dels actes, manifestacions, concentracions, etc.
En aquest tema, com en molts altres, sóc molt prim mirat a l’hora de donar xifres d’assistents, a activitats del partit, de l’ajuntament o de qualsevol altre entitat o organisme on participo.
I és que hi ha organitzadors que donen xifres “ a cop d’ull” i poden esglaiar a propis i estranys quan en algun concurs hi posen 5000, 8000 o 10.000 assistents, en pobles que no els podrien acollir ni que volguessin. O en fires i mercats, amb milers d’assistents, quan pels vehicles aparcats, indiquen uns quants centenars.
Bé, cadascú és lliure de fer volar coloms, i multiplicar els assistents si això el fa feliç. La gent, però , considera poc seriós actuar sota aquests principis, perquè tothom sap que difícilment posarem més de 2 o 3 persones per metre quadrat, en segons quins esdeveniments. I pressuposar que n’hi podem posar 6 o 7, ja és de ciència – ficció.
Faig aquesta introducció per una tendència que veig en els darrers dies en molts mitjans de comunicació especialment propensos a les tesis independentistes.
Si a la manifestació de la Diada Nacional de l’11 de setembre de l’any passat, hi va haver un ball de xifres, al final va quedar la xifra “oficial” de 1,5 milions de participants. De fet, l’ANC de seguida va parlar de 2 milions, després per contrast amb altres xifres de 1 milió o de 1,5, es va deixar per bona aquesta darrera xifra.
Diaris com El País, o algun altre, posaven la xifra real per sota de 1 milió. Es decantaven per uns 800.000 participants, que de fet és una xifra enorme, però no suficient per alguns dels organitzadors que volen sortir amb xifres molt més immenses, a la mesura de països immensos com EUA, Rússia o altres.
De fet, mobilitzar prop d’un milió de persones suposa un esforç immens i una xifra enorme. No entenc com fa falta “inflar” aquesta xifra amb altres que no son realistes. Més ben dit no son verídiques. El que passa, és que ara i aquí ningú s’atreveix a contradir les xifres “oficials”. I en aquests casos la guàrdia urbana, calla, i a les altres policies no se’ls dona credibilitat, i ja està. Tots contents amb la xifra “oficial”.
Passa, però, que l’any següent, per evitar comparacions, es decideix no fer una manifestació per impossibilitat de superar la xifra anterior,i aleshores es busca un altre recurs de mobilització: la Via Catalana. En aquest  cas ja es partia de la base que en cap cas caldria superar el 1,5 milió de participants. Amb 350.000 n’hi havia prou. Enllaçar els 400 quilòmetres de nord a sud del país, suposa 400.000 metres. I això amb menys de 400.000 persones ja es pot fer, amb els braços oberts.
La mobilització es va fer, amb un esplèndid resultat, sense cap mena de dubte, però a algú li va semblar que parlar d’haver assolit els 400.000 era poc important. Calia ampliar la xifra. Aleshores s’hi varen sumar les persones manifestades a Plaça Catalunya i Passeig de Gràcia a l’espera de la lectura del manifest. Aquí podríem xifrar en unes 50.000 les persones assistents, cosa que tampoc satisfeia els organitzadors. A la vista de que en alguns trams de la Via Catalana, la concentració de persones era molt notable, es podia dir que s’havia desdoblat sinó tota, en bona part, i així sumant i sumant efectes col·laterals, algú va deixar caure la màgica xifra de 1,6 milions de participants, perquè superés en 100.000 persones, la de l’any passat. I ja està. Tothom a callar. Si ho han dit els organitzadors, s’ha de creure. I punt.
Però , és que en aquests darrers dies, la participació de la Diada d’aquest any, ja no es queda en el 1,6, sinó que augmenta fins els 2 milions. No se sap ben bé com , però de l’11 de setembre fins avui, s’hi ha afegit 400.000 persones més. I ja està, estem en una xifra més rodona i més impactant: 2 milions.
Això significaria, en el cas de l’any passat que Barcelona hauria acollit tanta població com té tota la ciutat. Es que les exageracions, al final van contra qui les promou. Es millor sempre el rigor i la pura realitat. Acceptar que una manifestació de 800.000 persones és un clam de tot un poble, és ben cert. I que enllaçar la Via Catalana amb 400.000 persones, i si voleu 100.000 més dintre la ciutat de Barcelona, significa un altre clam immens, és cert, i no per això hem de multiplicar els assistents en una puja temerària sense rigor.
Ho dic, perquè els grans reptes han d’anar acompanyats de rigor, exactitud, serietat i transparència. Si falla algun d’aquests elements, el procés perd serietat, i consistència. Esperem, doncs, no veure altres exemples com aquests. I ho dic perquè en aquests moments assistim a un ball de dates per una consulta que ningú sap qui la podrà fer. O per preguntes, que ningú ha acordat.... Mal anem. I acabo com he començat. On son els tècnics especialistes en comptes i recomptes de persones assistents a esdeveniments públics ? Ens varen il·lustrar durant un parell d’anys, en com feien els comptes. Per què no han continuat aquesta interessant tasca ?

Joan Roma, President Consell Fed. XI del PSC

# posted by joanroma @ 6:21 AM




<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?