Friday, November 08, 2013

 

RUNAMS,XEMENEIES,CELS OBERTS... art. Regió 7




RUNAMS, XEMENEIES, CELS OBERTS...

Les comarques de la Catalunya Central, com altres, en altres indrets, han conviscut durant anys i anys, amb les servituds que comporten determinades activitats mineres, industrials, energètiques ...

Els qui hem nascut, crescut i habitem en determinats pobles, sabem que una part de la riquesa prové d’extreure minerals de la terra. I aquesta activitat comporta impactes sobre el paisatge, i en alguns casos sobre la pròpia salut.

En períodes de gran necessitat i escassetat havia de triar entre sobreviure o marxar cap altres indrets, i això no sempre era possible. Per tant, moltes empreses no tenien pressa per modificar els seus sistemes de treball, conscients de que la gent les acceptava com a mal menor. Tampoc hi havia els coneixements ni la sensibilitat d’avui dia, i determinats efectes secundaris només es varen conèixer molts anys després.

En el territori de la Catalunya Central, podem veure les muntanyes de runams, procedents de les extraccions de potassa. Més amunt, les xemeneies de la Central Tèrmica de Cercs, i encara més amunt, les antigues mines a cel obert per extreure el carbó. També veurem les antigues explotacions per fabricar ciment, guix,etc.I més avall tenim les colònies industrials, amb els seus canals, salts d’aigua,etc. Totes elles han deixat petjades d’un passat miner, industrial o energètic, tolerades i acceptades pels habitants de la zona perquè donaven feina, i permetien la supervivència, en anys realment molt complicats.

També hi tenim embassaments, construïts com dipòsits de reserva d’aigua per l’àrea metropolitana de Barcelona. No varen ser tant ben acollits com els anteriors ,perquè l’aigua no era pel territori que els acollia sinó per altres. Rectificar aquesta política ha suposat eliminar un greuge territorial i veure’ls com part del paisatge. D’obligada presència per la utilitat que donen.

Una altra cosa és quan volen posar a casa nostra, equipaments que no volen en altres indrets. Les revoltes pel pla d’abocadors, va ser la més contundent, però també ho hem vist en temes de centres penitenciaris, magatzems de residus, o a l’hora de voler reomplir les galeries de les mines de potassa amb residus industrials...

Ara tenim sobre la taula, un tema molt delicat. L’explotació de la potassa té unes servituds diverses, en forma de muntanyes de runams, salinització d’aqüífers , desguàs de sal per un col•lector, no prou ben instal•lat, o ràpidament desgastat, etc, però és la principal font de treball de la Catalunya Central. Ni de lluny això pot justificar tot el que passa, però em consta una altra sensibilitat, una altra manera d’entendre l’explotació diferent de la habitual vint o trenta anys enrere.

Tenim una realitat històrica de les explotacions mineres. La que tots veiem i coneixem, però hi ha una perspectiva futura molt diferent. Conec bé, el passat i el present, per haver-hi dedicat moltes actuacions en els anys de diputat, i el futur el segueixo per diferents vies. Tot porta cap a canvis substancials, en la concentració de l’explotació de potassa i la sensibilitat medi ambiental. Donem un vot de confiança a la empresa explotadora , adaptem la legislació al moment present, i facilitem temps i mitjans per minimitzar l’impacta de l’explotació. Si a Cardona els antics runams, donen feina i han trobat altres utilitats, de ben segur passarà el mateix a Sallent o a Súria.

Es possible l’equilibri entre l’explotació , i la protecció medi ambiental. No vulguem ara arreglar en quatre dies el que s’ha espatllat en cinquanta anys. Posem-nos-hi i fem viable la continuïtat del principal recurs que tenim.








<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?