Joan Roma

PSC: CONSELLS, CRÍTIQUES, AFALACS.

La celebració d’un Consell Nacional extraordinari el diumenge passat, ha comportat tota una setmana de consells, crítiques i afalacs, a la proposta aprovada pel PSC, en la majoria de mitjans de comunicació nacionals i estatals.

Debats portats per gent, sovint mal informada, unes vegades, o amb mala fe, en moltes altres. La qüestió era atacar el PSC, per falta de fermesa, o per posicions massa extremes, segons el color dels tertulians, comentaristes o periodistes.

La realitat és una altra. La Comissió Executiva, amb Pere Navarro al front, volia un debat ampli, obert, profund, dintre del màxim òrgan del partit, entre Congressos, amb una votació que deixés clar el mandat del partit, en un tema de la màxim rellevància com és el posicionament davant l’encaix territorial de Catalunya dintre Espanya, o la seva sortida, cap a “terres ignotes”.

El debat fou molt ampli, obert, plural, ple de recursos polítics, jurídics, històrics i sentimentals. Fou un dels més rellevants en aquests trenta-cinc anys d’història del PSC, i molt apropiat per acordar el camí a seguir, en els propers mesos i anys en un tema de la màxima importància. La convocatòria, era del tot convenient per deixar el tema debatut i aclarit. I així va ser. No solament pel resultat obtingut, sinó pel que es va dir , com es va dir i per qui es va dir.

Després he escoltat suposades intervencions que no varen tenir lloc, posicionaments inexistents o suposicions, directament inventades. Curiós tenir tantes interpretacions, per un sol acte.

La realitat és molt més senzilla. La immensa majoria del PSC constata la total desorientació del govern de la Generalitat, i amb ell d’ERC, respecte el procés sobiranista. La improvisació, l’enfrontament, les sortides de to, aquí i a Madrid, per part del Govern Rajoy, no van en la direcció d’aconseguir un acord entre els dos governs, per donar sortida a la justa aspiració del poble català, de poder manifestar la seva voluntat i trobar un millor encaix a nivell estatal.

Davant aquesta situació, el PSC, reitera l’aposta per una Espanya federal, en la qual Catalunya trobi un adequat encaix, i es preservi el caràcter plurinacional, plurilingüístic, i pluricultural de l’Estat, i es garanteixi un finançament adequat a les competències i necessitats del país, respectant la ordinalitat a l’hora de rebre. El partit deixa clar que no aposta per la independència, com igualment deixa clara la voluntat de que el poble català pugui exercir , en referèndum , legal i acordat aquesta voluntat.

Aixó vol dir que el govern català i l’estatal, arribin a un acord per poder exercir aquest dret, fugint d’imposicions per una o altra banda, o per fugides endavant, sense cap cobertura legal. Per tant, el partit no vol seguir camins condemnats al fracàs com el proposat per alguns dels partits, en relació a demanar la cessió de competències en matèria de referèndums. En aquest cas, com en altres, es van improvisant propostes, sense cap mena de rigor. Es lògic que el PSC no vulgui seguir aquesta estratègia, i opti per aclarir definitivament el seu posicionament. Es el que el Consell Nacional va fer, amb una majoria del vuitanta-quatre per cent. Amb aquest mandat, Pere Navarro reforça la seva autoritat, i la de la Executiva que presideix, i se l’emplaça a complir i fer complir la proposta acordada. I a la vista del debat i la votació, el catalanisme està perfectament implicat en l’àmbit majoritari del partit, i en el minoritari podem veure-hi més afany de protagonisme que no pas discrepàncies de cap tipus.

Com sempre el temps donarà la raó a uns o altres, ja no dintre del PSC sinó a nivell de país. Estic convençut que l’aposta del PSC , per acordar amb el PSOE la modificació de la Constitució per aconseguir l’encaix desitjat, serà l’opció realista, a pocs mesos vista..

Joan Roma i Cunill, President Consell Fed. XI del PSC