Joan Roma

IMPROVISACIONS PERMANENTS

Porto 34 anys a l’ajuntament de Borredà, primer com Regidor i després com Alcalde, i per raó dels càrrecs he tingut constants contactes amb les altres administracions: Diputació de Barcelona, Generalitat de Catalunya i Govern central, al llarg de tots aquests anys, i sincerament mai hauria imaginat arribar al grau d’improvisació en que ens trobem immersos.

Treballar en les actuals circumstàncies és molt difícil, molt decebedor i molt frustrant. Sempre he volgut planificar a mig i llarg termini, i ara en prou feines ho puc fer a curt termini. Res és segur, res és previst ni previsible. Res pitjor per una administració que moure’s en aquests termes. Quants esforços, quantes energies perdudes preparant propostes que després no tindran sortida.

Si el govern Mas justificava no haver fet pressupost nou per aquest 2013, en base a diversos factors desconeguts, els ajuntaments haurem de fer els de l’any vinent, sense cap garantia de compliment. La Generalitat deu prop de 2.000 milions d’euros als ajuntaments i res fa preveure que els pugui pagar properament. Es més, els anuncis de transferències per finals de setembre, d’una part dels deutes s’han esfumat i ja estem a novembre, i no tenim cap garantia de cobrar-los a breu termini.

Si el tema econòmic, és realment greu, no ho és menys tenir l’amenaça de canvis substancials en la governació local. Hem pogut veure, els canvis proposats des de Madrid. Canvis enormement lesius pels ajuntaments, impropis d’un estat modern i descentralitzat. Tornem a l’etapa pre-democràtica, i posem en perill conquestes difícilment obtingudes, sense cap més raó que un suposat estalvi de diner que ningú ha quantificat ni detallat degudament.

Però, ahir mateix se’ns anunciava que la pretesa competència pròpia de la Generalitat en matèria de governs locals, no és tal, i els canvis de Madrid afectarien per igual als ajuntaments catalans. Com és possible que la vicepresidenta del Govern, digués el contrari pocs mesos enrere. I com és possible que el Govern i el Parlament vagin a pas de tortuga a l’hora de legislar en aquesta matèria ? De fet , ja la passada legislatura s’hi estava treballant i ara parlen de que potser a meitats de l’any vinent podran aprovar els canvis previstos.

En un moment en que la seguretat jurídica, la garantia de continuïtat son elements essencials pel bon govern, és quan es pensa trasbalsar el funcionament del nivell d’administració que millor funciona, per portar-lo cap a terres ignotes, mai tant ben dit.

Els ajuntaments estan fent una feina immensa, amb pocs recursos, son els més propers als ciutadans, i son els més ben preparats per adaptar-se a les noves circumstàncies, com pot ser que vulguin posar-los en perill ?

Costa anar a treballar cada dia, perquè pot arribar qualsevol carta, qualsevol normativa que qüestioni la feina feta durant anys. Temes que en altres països duren anys, aquí els canviem cada dos per tres. Ho veiem en matèria urbanística, econòmica, medi ambiental, en activitats, etc, etc. I el mai vist, impera el principi de la malfiança en la gestió municipal. L’existència de mala praxis en alguns casos, o corrupció en altres, no pot fer planar la desconfiança a nivell general.

Estic elaborant els pressupostos per l’any vinent, i encara no sé quan cobrarem els 97.000 euros que ens deu la Generalitat. Un import gran per un poble petit. I encara no sabem si s’aprovarà el PUOSC, ni quins altres recursos vindran del Govern Central, ni de la Generalitat, ni de la Diputació. Governar és administrar, planificar, prioritzar... tot menys improvisar. Aquí estem en la improvisació permanent. Posem-nos les piles, però queda clar que tots hi sortim perdent, i només canviant els governs podrem anar per altres camins.

Joan Roma i Cunill , alcalde de Borredà.