Joan Roma

PLANTAR CARA, SENSE DINERS.

A situacions mai vistes, pronunciaments mai imaginats. Es el que devia pensar el president Mas quan va decidir no fer pressupost nou, i funcionar amb el de l’any passat, prorrogat. Recordem-ho, un pressupost elaborat, negociat i aprovat ,entre CiU i PP. Sí han llegit bé, el pressupost de l’any passat i el prorrogat d’aquest any és fruit de l’acord entre aquests dos partits, tot i que ara CiU vagi de la mà d’ERC.

El domini gairebé absolut dels mitjans de comunicació públics, i bona part dels privats, per part de CiU, fa dir coses que en altres latituds serien inimaginables.

En primer lloc, un govern seriós, mai prorroga uns pressupostos. I mai busca excuses, com el del dèficit per no tenir-ne. Els qui ostentem càrrecs institucionals sabem que un pressupost es pot fer ( més ben dit, s’ha de fer abans de finalitzar l’any), i si falten dades importants, s’ha de tenir present en algunes de les partides d’ingressos i despeses com per preveure canvis durant l’exercici en curs. Es més, la majoria d’ajuntaments han d’elaborar pressupostos amb desconeixements tant importants com son els ajuts que han de venir d’altres administracions públiques: Generalitat, Diputació, Govern Central o de la UE.

Que Catalunya no tingui pressupost per enguany, és mostra de feblesa política, poca serietat i estratègia per evitar el principal debat en el Parlament i la societat. Mala pràctica i mal exemple de cara Europa. Es inimaginable trobar un cas semblant.

Però, que el president Mas, digui que no fa pressupost nou per “plantar cara” al govern central, passarà als annals de la política. Ningú havia imaginat una excusa com aquesta. Què té a veure la repercussió de no tenir pressupost nou, amb el govern central ? El victimisme de CiU arriba a extrems insospitats. Si Catalunya no té pressupost per enguany és per decisió del propi govern. No busquem altres justificacions.

I per plantar cara fa falta tenir diners i no estar superendeutats. Ara i aquí, la Generalitat depèn de tot i per tot de les bestretes mensuals procedents del govern central, i no té accés a finançament extern. Com hem arribat a aquí ? Aquesta situació mereixeria un ampli debat en el Parlament. Un debat públic, sense límit de temps, per poder mostrar i demostrar la mala gestió pròpia, en primer lloc, i les carències en els sistemes de finançament, des del principi fins ara.

Es a dir, estem on estem per la doble combinació d’haver gestionat malament durant molts anys, assumint competències impròpies, fent males inversions, improvisant recursos, i no obtenint suficients ingressos d’on era possible. I uns deficients sistemes de finançament per part de l’estat, mal negociats i mal executats per les dues parts.

Els governs de la Generalitat no varen plantar cara quan era possible i necessari. Han tingut múltiples ocasions, i les varen deixar passar. Plantar cara, ara, amb una pròrroga pressupostària és una broma, sinó fos un tema tant seriós. De moment només veiem retallades, però no canvis d’estructura. I sense canvis estructurals de tot l’edifici de govern, no ens en sortirem.

I era possible governar d’una altra manera . Molts ajuntaments ho han demostrat, i alguns tant rellevants com el de Barcelona, o la Diputació, institucions prou grans i prou emblemàtiques com per posar d’exemple que una altra gestió era possible. Varen fer els deures en el seu moment, i no varen esperar com ha fet la Generalitat. Per plantar cara s’han de tenir arguments i sobretot exemplaritat.

Joan Roma i Cunill, alcalde de Borredà